Guadalajara

Marta Soler B1A
GUADALAJARA
Quim Monzó


Anàlisis del llibre segons la divisió establerta en el mateix.



I.
1. Comenta el final irònic de “Vida Familiar”.

La ironia final consisteix en que precisament aquell membre de la família que havia lluitat per abolir la macabra tradició de tallar el dit anular a tots els membres de la família és el que anys després desitjaria ressuscitar latradició. Doncs aquella tradició es la que havia mantingut durant anys la família unida pel sopar que se celebrava cada vegada que s’havia de tallar un dit i ara el protagonista s’havia quedat ben sol.





II.
2. A “A les portes de Troia” el personatge principal és Ulisses i recrea l’episodi de la conquesta de Troia. Aquesta gesta s’ha fet famosa gràcies a la Iliíada d’Homer, ons’explicaven els últims cinquanta-un dies finals de l’assetjament de la ciutat de Ilíon (Asia Menor).
Comenta com han estat ridiculitzats els personatges i la ironia que s’observa al final d’aquest conte.

La ironia final és evident, els guerrers pretenen encara guanyar els troians quan gran part del seu exèrcit és mort, la resta no s’aguanta ni dret i els seus companys els han abandonat. Tot i això ellsno volen assumir la derrota.
Els personatges són ridiculitzats, sobretot Ulisses, en el sentit que es volen guanyar de qualsevol manera, així passen diversos dies dintre el cavall sense poder sortir i fins hi tot quan les seves forces estan al límit continuen fent-se il·lusions. Aguanten fins al punt de la mort, es barallen entre ells, es mengen els cadàvers, fan les seves necessitats i se lesarriben a menjar per sobreviure. Després de tals calamitats, els personatges al límit de la vida continuen creient que tard o d’hora els troians entraran el cavall a la seva ciutat i els podran guanyar. Però la seva estupidesa no arriba aquí, sinó que a més no es donen compte de que els seus companys els han abandonat i de que els troians no tenen cap intenció d’entrar el cavall a la seva ciutat.3. A “les llibertats helvètiques” es recrea la llegenda de Guillem Tell. Aquesta història explica com Gessler, un governador imperial de la regió dels Quatre Cantons, obliga als seus súbdits a saludar el seu barret, situat a la plaça Altdorf. Tell no ho fa per una distracció, és empresonat i la prova que ha de passar per recuperar la llibertat és disparar una fletxa a una poma posada sobre elcap del seu fill. Guillem tell és una obra teatral de l’autor alemany del segle XVIII Schiller.
Aquest conte té un final obert. Què aconsegueix l’autor amb això?

Gualter Tell a còpia de temps arriba a pensar que si el seu pare va tenir el valor de disparar i encertar la poma que tenia situada al cap de Gualter era perquè a ell no li importava el més mínim el seu fill. Sempre cabia lapossibilitat, per més bo que fos amb la ballesta, que errés en el tir, i si la va encertar és perquè no va dubtar a l’hora de tirar, no li importava el que passés amb el seu fill.
Al final de l’història es dona la mateixa escena amb Gualter i el seu fill. El final és obert perquè segons el que ocurreixi es veurà si Gualter és com el seu pare i li importa realment ben poc el seu fill o no. Se suposa que sial final enretirés la ballesta o errés el tir significaria que realment estima al seu fill; i si pel contrari l’encertés, significaria que no estima al seu fill perquè, l’hauria encertat perquè estaria serè, no dubtaria ni tremolaria un moment, i tot això perquè el desenllaç final no li preocupa el més mínim.


4. “Gregor” té com a referent La Metamorfosi de Franz Kafka. La Metamorfosi tractad’un home que un bon dia es desperta essent un insecte, per tant en aquest conte el procés és invertit.
Explica l’evolució psicològica que pateix el personatge. Quina és la traïció final?

L’escarabat es converteix en humà, però va aprenent les habilitats i la forma de pensar humana progressivament. Primer s’adona de que pensa, o almenys te un ús de la raó molt més extens del que abans...