Guerau De Liost
Páginas: 2 (499 palabras)
Publicado: 2 de marzo de 2013
GUERAU DE LIOST
Guerau de Liost(“el Liost”, nom d’una masia del Montseny i “Guerau”, nom medievalitzant es el pseudònim literari de Jaume Bofill i Mates).Olot, 1878 - Barcelona, 1933.Poeta,polític i periodista.
De família de propietaris rurals al Montseny,va estudiar Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona.
La seva activitat política va començar amb la Lliga Regionalista com aregidor de la ciutat de Barcelona, on tenia enfrontaments amb els partidaris del lerrouxisme per l'ús de la llengua catalana a l'ajuntament. L'any 1919 va ser diputat de la Mancomunitat de Catalunya,va entrar al departament de cultura d'aquesta administració i a l'Institut d'Estudis Catalans. El 1922 va fundar l’Acció Catalana, i en va ser dirigent fins que se'n va separar per discrepàncies i vatornar a la Lliga. Va ser diputat a les corts espanyoles el 1931 i 1932.
La seva faceta periodística es va iniciar a La Veu de Catalunya i, a partir del 1922, va passar a La Publicitat, òrgan depropaganda del partit Acció Catalana.
Influït decisivament pel seu gran amic Josep Carner, les seves primeres provatures en poesia van ser, de caire modernista. Va publicar:
• Somnis (1913): el poetaempra el recurs de mesclar els plans històrics o de servir-se d'elements de la literatura medieval.
• La ciutat d'ivori(1918):representa l'urbs noucentista ideal(«Barcelona, Catalunya, feta flor decivilitat»), sense estridències i mesurada, pariona de la que cantà Carner a Auques i ventalls,
• Selvatana amor (1920) i Ofrena rural (1926): signifiquen una nova exaltació de la natura però menysfantasiosa i més humanitzada. Els versos i les rimes, tan artitzats, tallants, expressen la seva voluntat d'elaboració i d'artifici.
• Amb les Sàtires(1927): reprèn una antiga tradició satíricacatalana, fustiga els vicis o exalça les virtuts dels humans sempre des d'una visió moralista.
• Les Sàtires clericals (1978): darrera part de les Sàtires, que no va voler publicar, projecten al món...
Guerau de Liost(“el Liost”, nom d’una masia del Montseny i “Guerau”, nom medievalitzant es el pseudònim literari de Jaume Bofill i Mates).Olot, 1878 - Barcelona, 1933.Poeta,polític i periodista.
De família de propietaris rurals al Montseny,va estudiar Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona.
La seva activitat política va començar amb la Lliga Regionalista com aregidor de la ciutat de Barcelona, on tenia enfrontaments amb els partidaris del lerrouxisme per l'ús de la llengua catalana a l'ajuntament. L'any 1919 va ser diputat de la Mancomunitat de Catalunya,va entrar al departament de cultura d'aquesta administració i a l'Institut d'Estudis Catalans. El 1922 va fundar l’Acció Catalana, i en va ser dirigent fins que se'n va separar per discrepàncies i vatornar a la Lliga. Va ser diputat a les corts espanyoles el 1931 i 1932.
La seva faceta periodística es va iniciar a La Veu de Catalunya i, a partir del 1922, va passar a La Publicitat, òrgan depropaganda del partit Acció Catalana.
Influït decisivament pel seu gran amic Josep Carner, les seves primeres provatures en poesia van ser, de caire modernista. Va publicar:
• Somnis (1913): el poetaempra el recurs de mesclar els plans històrics o de servir-se d'elements de la literatura medieval.
• La ciutat d'ivori(1918):representa l'urbs noucentista ideal(«Barcelona, Catalunya, feta flor decivilitat»), sense estridències i mesurada, pariona de la que cantà Carner a Auques i ventalls,
• Selvatana amor (1920) i Ofrena rural (1926): signifiquen una nova exaltació de la natura però menysfantasiosa i més humanitzada. Els versos i les rimes, tan artitzats, tallants, expressen la seva voluntat d'elaboració i d'artifici.
• Amb les Sàtires(1927): reprèn una antiga tradició satíricacatalana, fustiga els vicis o exalça les virtuts dels humans sempre des d'una visió moralista.
• Les Sàtires clericals (1978): darrera part de les Sàtires, que no va voler publicar, projecten al món...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.