Guerra Civil (1936-1939)

La Guerra Civil (1936-1939)

1. L’esclat de la Guerra Civil

El pronunciament militar, anomenat "Alzamiento Nacional" pels revoltats, només triomfà a Galícia, Castella, Aragó, les principals capitals d’Andalusia, Canàries, Balears (excepte Menorca) i nord d’Africà i fracassa a les zones costaneres més industrialitzades del nord i la Mediterrània.
Els revoltats eren elsmilitars, els monàrquics, els afiliats dels partits de dreta, i catòlics. Els lleials eren les classes més populars, afiliats a organitzacions socialistes, comunistes o anarquistes, a més de les classes mitjanes vinculades als partits republicans.
Per a l’opinió internacional era una lluita entre el feixisme i la democràcia, però també era 1'enfrontament entre els vells grups dominants(latifundistes, burgesia financera, església i exèrcit) que volien mantenir el seu domini i les classes obreres i mitjanes que volien un sistema democràtic.
Els revoltats van tenir el suport material i humà sobretot de 1'Alemanya nazi (la Legió Còndor, una unitat d’aviació) i 1'Itàlia feixista (al voltant de 100.000 soldats i diverses unitats d’aviació), i en menor mesura de Portugal, aixícom el suport moral del Papat i la benevolència de Gran Bretanya.
Els republicans van rebre l’ajuda material (pagada amb or) de l’URSS, i en menor mesura de Mèxic. França favorable a la República en un principi, va ser coaccionada per Gran Bretanya a no donar cap suport. Molt important va ser l’ajuda individual dels enquadrats a les "Brigades Internacionals", uns 60.000, reclutats per totel món per organitzacions comunistes.
Es va crear un "Comitè de No Intervenció ", per evitar l’extensió de la guerra per Europa, però que afavorirà als revoltats, ja que ni Alemanya ni Itàlia acompliran els seus compromisos.

2. La zona republicana: la revolució continguda

L’alçament militar provoca al territori república una revolució social de caràcter col·lectivista, queproposava canviar el sistema de propietat i destruir l’estat. A Catalunya tingué especial forca, creant-se el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que col·lectivitzà la indústria, l’agricultura i els serveis; també es crearan col·lectivitzacions agràries a Aragó, Valencia, La Manxa i Andalusia. Es van produir requises dels béns dels insurrectes. A l’estiu i la tardor de 1936, el poder del’estat es va enfonsar.
El líder socialista Francisco Largo Caballero formarà govern el 5 de setembre de 1936, on entraran totes les forces que estaven a favor de la República: sobretot republicans i socialistes, però també comunistes i anarquistes. La seua principal tasca, a banda de la militar, serà recompondré el poder de l’estat i crear un "Exèrcit Popular". Tanmateix els comunistes i elsanarquistes, crearan nombrosos problemes fins que el maig de 1937 a Barcelona esclatarà un conflicte armat pel poder entre comunistes i republicans front anarquistes, que acabarà amb el triomf dels primers, però també amb la dimissió de Largo Caballero.
El també socialista Juan Negrín formarà nou govern, amb una notable influència dels comunistes. La seua idea va oscil·lar entre unaeixida negociada a la guerra i la resistència a ultrança amb l’esperança que l’inici de la guerra a Europa, aportes més ajuda a la República, encara que el Pacte de Munic (29-9-1938) serà un dur colp en contra.



3. La zona revoltada: la creació d’un estat totalitari

Els revoltats crearan la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars i dirigida pel general Cabanellas, encaraque l’l d’octubre de 1936 nomenaran Francisco Franco, cap de govern de l’estat i "generalísimo" de tots els exèrcits. L’abril de 1937 s’unifiquen totes les tendències en un sol partit: Falange Española Tradicionalista y de las JONS, essent Franco, també el seu cap.
La tasca legislativa començà amb el "Fur del Treball" (marí, 1938) que regulava les relacions laborals i inspirat en...