Guerra Civil Española (resumen en catalán)

1. El preàmbul de la guerra
Els militars revoltats del juliol del 1936, van justifica la insurrecció amb una raó bàsica: salvar Espanya d’una imminent dictadura comunista. Aquesta situació va contribuir a radicalitzar la divisió social i ideològica del país.
1.1 Els governs de front popular
El 18 de febrer de 1936, després de les eleccions, els president de la República, Niceto AlcaláZamora, va encarregar la formació de governa a Manuel Azaña (esquerres). Els quatre eixos principals del seu programa eren –seguint les reformes iniciades al Bienni Progressista–:
Continuar la reforma agrària.
Donar més importància a l’educació.
Amnistia dels presos politics –empresonats durant el Bienni Negre–.
Reinstaurar la Generalitat de Catalunya.
Aprovar l’estatut d’autonomia del PaísBasc i Galicia.
El 7 d’abril Alcalà Zamora es substituït per Manuel Azaña i s’incorpora de president del govern Casares Quiroga. Tot i això no van poder evitar un deteriorament del desordre públic. Aquest desordre públic es va manifestar principalment de tres maneres:
La violència al cap, a més de vagues formades per treballadors i camperols (Andalusia i Extremadura)
La crema de convents iesglésia per part dels anarquistes.
Atemptats politics protagonitzats pels grups politics més radicals dels extrems de l’arc ideològic –el més significatius va ser l’assassinat de Calvo Sotelo, dirigent monàrquic–.

1.2 La radicalització social i política
A la dreta es va constatar un augment de les activitats violentes de la Falange Española i de les JONS. Això va comportar la persecuciólegal del partit i l’empresonament del seu líder, José Antonio Primo de Rivera. Eren afins a la ideologia feixista, a més, contàvem amb el recolzament dels requetès navarresos.

A l’esquerra es va observar una radicalització especialment en alguns sectors del PSEO i de la CNT. Aquí també es va produir la divisió interna del PSOE entre els radicals (Largo Caballero) i els moderats(socialdemòcrates).

A Catalunya la radicalització política es dur a terme amb la unió d’alguns partits d’esquerra com per exemple: el Partit Obre de Unificació Marxista (POUM) i el Parit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El congrés de Saragossa de maig de 1936 la CNT va reafirma la seva posició radical i antirepublicana amb un programa d’acció radical que demanava la supressió del culte religiós públic,la confiscació de tots els bens i la organització de la societat a través de comunes lliures. Tot i això la guerra no era inevitable.

A Espanya va esclatar la guerra bàsicament per l’actitud i la voluntat d’un sector de l’exèrcit, que estava dividit des de el començament del període republicà. Les associacions clandestines Unión Militar Española (UME) i Unión Militar Republicana Antifascista(UMRA) van ser un reflex d’aquesta divisió).
1.3 La conspiració militar
Des de el moment en que es proclamà la república, una part de l’exèrcit li fou hostil i hi conspirar en contra. El cop d’estat del militar Santjurjo fou un exemple. Entre les diverses conspiracions cal destacar la de la nit de les eleccions del febre del 1936. Quan es va conèixer el triomf electoral del Front Popular, elgeneral Franco, cap de l’estat major, va proposar la declaració de l’estat de guerra, però no es va produir per les negatives del ministre de guerra i del director general de la Guàrdia Civil. Després d’això, el govern republicà situà militars fidels a la República com a caps de les divisions orgàniques.
Els generals que es consideraven més sospitosos van ser enviats a la perifèria: Franco a lesCanàries; Manuel Goded a Mallorca.
Els primers dies de març del 1936 es van començar a tramar diverses conspiracions alhora, grups de generals d’una banda i politics de l’altre. A partir del mes d’abril, el general Mola prepararà una xarxa colpista molt consistent. Previst per el final de juliol, el cop d’estat es va avançar pel dia 18 del mateix més en part per l’assassinat de José Calvo...