Guerra civil vista por un ciudadano



L’època de guerra civil i postguerra

El passat día 29 d´abril, vam anar a la residencia per la gent de tercera edat.
Ahí vam conèixer a una persona, nascut el 7 de juny de l´any 1929 a Valladolid, a pocs anys de l´epoca de la guerra civil.
Fill de Vitoriano Paniagua Arenas, un home humil que treballava en la ferroviària, i Juliana de las Heras Martin, que es dedicava a lafeina de casa i tenir cura dels fills, A més, cosia roba militar en l´época de la guerra civil. Van tenir 12 fills, peró per les circumstàncies de l´época, tres fills van perdre la vida.
Durant la guerra civil, La família Paniagua va ser expulsada de Valladolid i gràcies el treball del pare en la ferrovìaria, va ser posible el trasllad a Barcelona.
El 19 de juliol de 1936, la UGT crida a unavaga general en que el pare de vitoriano va fer cas i no va anar a treballar i a causa d’aixó, la Falange el va detenir.
A causa de la Guerra, la situació socio-econòmica que envoltava la seva familia, Vitoriano es va tenir que posar a treballar venent fruita i verdura fins als 16 anys, en que va ser contractat per una empresa de cotó, a més, estudiava a la nit.
Els fills dels amos de l’empresavan formar una compania nova ¨Zuki Macolsa¨ i es on es va traslladar el vitoriano a treballar com l’encarregat de magatzem i ahí es on va conèixer la seva futura dona, a més, va ser el seu ultim treball.

Al començament la família Paniagua vivia a Valladolid, peró després de la guerra civil, es van trasladar a Barcelona. La familia li agradava viure i l’ambient de Valladolid peró com ens diuVitoriano Paniagua ¨nos echaron los franquistas¨. En aquella època era molt difícil viatjar peró la família Paniagua la va tenir més fácil, ja que el pare treballava en la ferroviària i quan ja estaven a Barcelona van anar a un pis que prèviament havia llogat el pare.

La fam a la societat estava molt present, ens diu Vitoriano que al final de la guerra civil, quan les tropes franquistes vanentrar a Barcelona, els republicans van tenir que fugir corrents i van abandonar un gran magatzem on hi havia el menjar que tenia com destí al front on hi havia les tropes republicanes. A l’abandonar aquest magatzem la gent no va tardar en trencar la porta i entrar pel menjar i entre aquestes persones hi estava el pare de Vitoriano que va agafar un sac de menjar. Vitoriano molt nerviós i amb elsulls plorosos ens diu que aquell menjar els va aguantar mesos i si no fos per aquell sac, podien haver mort de fam, ja que el mercat del menjar estava molt controlat i amb preus molt alts. El menjar es va convertir en un luxe que no toda la gent ho podia permitír. Un cosa que va tenir molt d’exit en aquella època va ser l’estraperlo, que era el mercat negre i tenia molta clientela rica, ja que elpreu es va disparar descaradament.
La gent farta de la falta de menjar, el treball poc remunerat i la situació social, etc… El 19 de juliol de 1936, la UGT va cridar a una vaga general on va participar molta gent i entre aquestes persones és trobava el pare de Vitoriano que va fer cas i no va anar a treballar. Aquell mati el pare va sortir a donar una volta, i a casa es va presentar la policiafranquista que va rebuscar en tot el pis el pare de Vitoriano que no el van trobar. La policia va resistir a abandonar, el van esperar fins que va tornar i el van detenir.
Vitoriano amb 7 anys anava amb la mare a veure el seu pare a la presó on feien una nit de guàrdia per visitar-lo. En aquestes visites aprofitaven per portar-li menjar. Sempre es veien a partir d’una reixa acompanyats d’un guàrdiaque els vigilava, peró, com el seu pare era un ¨manitas¨, va buscar un altra forma de comunicar-se amb l’exterior. Aprofitant el maletí del ferroviari , va treure els tornells de la maneta del maletí i ahí ficava notes que majoritàriament tenian com destí la seva dona. L’entrada del pare a la presor, va ser un cop molt dur per la família, ja que era el que portav a els diners a casa i la seva...