Guerra Civil
Páginas: 8 (1834 palabras)
Publicado: 28 de marzo de 2012
EL FRACÀS DEL COP D’ESTAT DE JULIOL DE 1936
El cop d’Estat de juliol de 1936 va ser una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola i el fracàs parcial de la qual va comportar la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República, l’establiment de la dictadura de Francisco Franco, que es va mantenir en el poder fins 1975.
La sublevació militar va començar aMelilla, el 17 de juliol pel matí, i, segons els historiadors, va acabada el 20 de juliol quan s’inicia la guerra.
El cop d’estat fou orquestrat pels generals Mola, s’hi uniren altres generals amb intencions colpistes com Queipo de Llano, Rodríguez Barrio i Joaquin Fanjul que volien donar el comandament al general Sanjurjo, expulsat a Portugal. Sembla ser que Francisco Franco es va unir alsrebels en els últims moments.
Els conspiradors tenien el suport de Comunión Tradicionalista i el Requeté carlista, força paramilitar concentrada principalment a Navarra i el País Basc, també s’hi va unir Renovación Española de José Calvo Sotelo.
En paral·lel van tenir el finançament de Juan March i el suport del marqués de Luca de Tena, propietari del diari ABC, per aconseguir un avió, el DragonRapide per traslladar a Franco de les canàries al Marroc des d’on dirigiria l’exèrcit d’Africà.
Com s’aconsegueix controlar un territori no sempre afecte? Mola advertia a les autoritats republicanes i dirigents sindicals i polítics, però també als oficials de l’exèrcit que no estaven a favor de cop: "Ha de advertirse a los tímidos y vacilantes, que el que no esté con nosotros, está contranosotros, y que como enemigo será tratado. Para los compañeros que no son compañeros el movimiento triunfante será inexorable".
Las amenaces de Mola es van complir i a l’esclatar la sublevació, va arribar de la repressió sistemàtica de tots els que s’oposaven al cop, incloent companys militars que jutjaven, condemnaven i executaven pel delicte de rebel·lió per mantenir-se lleials al poder legalmentestablert
La pauta seguida era similar arreu: insurrecció; detenció i afusellament de caps i oficials opositors o indecisos; adhesió de milícies falangistes i carlistes allí on existien; control dels carrers i punts estratègics; incursions de càstig en barris obrers i assassinat d’alcaldes, governadors civils, autoritats republicanes i líders obrers i polítics d’esquerres.
El dia 20 de juliolels rebels controlaven un terç del territori que incloïa la pràctica totalitat de Galícia, Castella la Vella, Lleó, Alava, Navarra, la meitat occidental d’Aragó (i les 3 capitals provincials), el nord de Càceres (i la capital), Canàries (menys La Palma), Balears (menys Menorca), Ceuta, Melilla i els territoris colonials espanyols menys la Guinea Espanyola. També estaven baix control dels sollevatslas ciutats d’Oviedo, Granada, Cordovà, Cadis i Sevilla, i un estret corredor que unia aquestes últimes.
Els rebels controlaven grans àrees de cereal, però la indústria, pesada i lleugera, i les grans ciutats (Madrid, Barcelona, València, Bilbao) estaven en mans de la República.
Hagué tímids intents d’arribar a un acord però cap dels bàndols estava disposat a cedir.
Madrid
A Madrid estrobava la principal concentració de forces militars. La situació de la conspiració a Madrid era caòtica i Mola no havia aconseguit coordinar les accions dels conspiradors.
El govern republicà es va decidir a repartir fusells als centres de la CNT i la UGT, on les masses esperaven impacients. En un primer moment sols se’n van repartir 5000 perquè la resta, 60.000, estaven al Cuartel de la Montaña. Elministre de Guerra havia ordenat al comandament de la caserna, que els entregues però s’hi va negar. La negativa va ser l’inici de la sublevació militar a Madrid. El coronel Serra, el general Fanjul i altres es van fer forts al Cuartel de la Montaña.
Al llarg del dia s’havien tancat al Cuartel oficials d’altres casernes, falangistes i monàrquics. El general Fanjul va fer un discurs sobre...
El cop d’Estat de juliol de 1936 va ser una sublevació militar dirigida contra el govern de la Segona República Espanyola i el fracàs parcial de la qual va comportar la Guerra Civil Espanyola i, derrotada la República, l’establiment de la dictadura de Francisco Franco, que es va mantenir en el poder fins 1975.
La sublevació militar va començar aMelilla, el 17 de juliol pel matí, i, segons els historiadors, va acabada el 20 de juliol quan s’inicia la guerra.
El cop d’estat fou orquestrat pels generals Mola, s’hi uniren altres generals amb intencions colpistes com Queipo de Llano, Rodríguez Barrio i Joaquin Fanjul que volien donar el comandament al general Sanjurjo, expulsat a Portugal. Sembla ser que Francisco Franco es va unir alsrebels en els últims moments.
Els conspiradors tenien el suport de Comunión Tradicionalista i el Requeté carlista, força paramilitar concentrada principalment a Navarra i el País Basc, també s’hi va unir Renovación Española de José Calvo Sotelo.
En paral·lel van tenir el finançament de Juan March i el suport del marqués de Luca de Tena, propietari del diari ABC, per aconseguir un avió, el DragonRapide per traslladar a Franco de les canàries al Marroc des d’on dirigiria l’exèrcit d’Africà.
Com s’aconsegueix controlar un territori no sempre afecte? Mola advertia a les autoritats republicanes i dirigents sindicals i polítics, però també als oficials de l’exèrcit que no estaven a favor de cop: "Ha de advertirse a los tímidos y vacilantes, que el que no esté con nosotros, está contranosotros, y que como enemigo será tratado. Para los compañeros que no son compañeros el movimiento triunfante será inexorable".
Las amenaces de Mola es van complir i a l’esclatar la sublevació, va arribar de la repressió sistemàtica de tots els que s’oposaven al cop, incloent companys militars que jutjaven, condemnaven i executaven pel delicte de rebel·lió per mantenir-se lleials al poder legalmentestablert
La pauta seguida era similar arreu: insurrecció; detenció i afusellament de caps i oficials opositors o indecisos; adhesió de milícies falangistes i carlistes allí on existien; control dels carrers i punts estratègics; incursions de càstig en barris obrers i assassinat d’alcaldes, governadors civils, autoritats republicanes i líders obrers i polítics d’esquerres.
El dia 20 de juliolels rebels controlaven un terç del territori que incloïa la pràctica totalitat de Galícia, Castella la Vella, Lleó, Alava, Navarra, la meitat occidental d’Aragó (i les 3 capitals provincials), el nord de Càceres (i la capital), Canàries (menys La Palma), Balears (menys Menorca), Ceuta, Melilla i els territoris colonials espanyols menys la Guinea Espanyola. També estaven baix control dels sollevatslas ciutats d’Oviedo, Granada, Cordovà, Cadis i Sevilla, i un estret corredor que unia aquestes últimes.
Els rebels controlaven grans àrees de cereal, però la indústria, pesada i lleugera, i les grans ciutats (Madrid, Barcelona, València, Bilbao) estaven en mans de la República.
Hagué tímids intents d’arribar a un acord però cap dels bàndols estava disposat a cedir.
Madrid
A Madrid estrobava la principal concentració de forces militars. La situació de la conspiració a Madrid era caòtica i Mola no havia aconseguit coordinar les accions dels conspiradors.
El govern republicà es va decidir a repartir fusells als centres de la CNT i la UGT, on les masses esperaven impacients. En un primer moment sols se’n van repartir 5000 perquè la resta, 60.000, estaven al Cuartel de la Montaña. Elministre de Guerra havia ordenat al comandament de la caserna, que els entregues però s’hi va negar. La negativa va ser l’inici de la sublevació militar a Madrid. El coronel Serra, el general Fanjul i altres es van fer forts al Cuartel de la Montaña.
Al llarg del dia s’havien tancat al Cuartel oficials d’altres casernes, falangistes i monàrquics. El general Fanjul va fer un discurs sobre...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.