Guerra Civil
Páginas: 14 (3358 palabras)
Publicado: 17 de octubre de 2012
CONTEXT HISTÒRIC , LA GUERRA CIVIL:
La irrupció de la Guerra Civil espanyola va condicionar decisivament la producció literària en català. No va ser fàcil sobreviure a una dictadura que volia destruir la cultura catalana. No obstant això, alguns autors van subsistir, amb moltes dificultats, des de la clandestinitat i l'exili. Aquest va ser el cas de Ferran de Pol, Bartra, Calders iArtís-Gener. Amb el tímid aperturismo del règim franquista van començar a sorgir noves generacions d'escriptors que van recuperar un cert reconeixement per a la literatura catalana. Els narradors més rellevants serien Llorenç Vilallonga (‘Bearn’) i Mercè Rodoreda (‘La plaça del Diamant’ [La plaça del Diamant], ‘Mirall trencat’ [Mirall trencat]). L'escriptora va ser una de les figures més importants del segleXX i una de les autores més universals de la literatura catalana. També va ocupar un lloc especial, en el panorama literari d'aquesta època, Salvador Espriu (‘Antígona’, ‘Cementiri de Sinera’, ‘La pell de brau’).
El daltabaix de 1939 va empènyer a un nombre importantíssim d'escriptors a l'exili. La guerra i les seves conseqüències, o el xoc amb les noves realitats que els exiliats van trobarals països d'acolliment, van inspirar bona part de la literatura.
Alguns escriptors van narrar el que havien viscut en carn pròpia durant la primera etapa de l'exili a França en obres memorialísticas com ‘Els darrers dies de la Catalunya republicana’ (1940), d'Antoni Rovira i Virgili, ‘De lluny i de prop’(1973), de Lluís Ferran de Pol, o ‘L’exiliada’ (1976), d'Artur Bladé i Desumvila. Uns altresvan narrar en les seves novel·les les penúries que havien viscut després dels filferros dels camps de concentració francesos. Va ser el cas de Xavier Benguerel en ‘Els vençuts’ (1984) i d'Agustí Bartra en ‘Crist de 200.000 braços’(1968). Joaquim Amat-Piniella va explicar en ‘KL Reich’ (1963) l'infern que havia viscut en el camp d'exterminació nazi de Mauthausen. Cas a part, per la sevacomplexitat, resulta la recopilació de poemes ‘Elegies de Bierville’,de Carles Riba, publicat clandestinament a Barcelona en 1943 amb un peu d'impremta fals que resava ‘Buenos Aires, 1942’.
Així mateix, és important destacar que en tots aquests casos es tracta d'escriptors professionals i, per tant, les seves obres, a part de la significació documental indiscutible, tenen una intenció i un valor literarisque s'expliquen en relació amb la resta de literatures europees.
La literatura produïda pels escriptors catalans en el marc de l'exili polític de 1939 adona, en definitiva, de les dimensions del daltabaix social, polític i cultural de Catalunya. Navarro Costabella afirmava que en 1939 Catalunya es va exiliar. I en efecte, quan allò que defineix un país, els projectes i les ambicions que lidonen sentit, són dinamitados de manera implacable i ja no poden existir en la seva pròpia llar, el país viu en l'exili. I la seva literatura, també.
SALVADOR ESPRIU
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), una de les figures fonamentals de les lletres catalanes del segle XX, va conrear la novel·la, el teatre i la poesia. En ‘La pell de brau’ , publicada en1960, es feia ressò de la situació de l'Espanya de l'època. Molts intel·lectuals del moment van fer d'ella un símbol de la resistència antifranquista.
Accés a la galeria multimèdia
Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners l'any 1913. No obstant això, els seus pares eren d'Arenys de Mar, on van mantenir la casa d'estiueig. Aquesta població del Maresme, que ell batejaria amb el nom deSinera, inspiraria bona part de la seva obra. Era, en la prosa de l'escriptor, el paradís perdut de la infància i l'adolescència.
De petit, Espriu va viure dues morts tràgiques que truncarien la seva infància. La seva germana, Maria Isabel, moriria víctima del xarampió i el seu germà major, Francesc, va morir dos anys després en caure en el port d'Arenys. L'escriptor també va ser víctima...
La irrupció de la Guerra Civil espanyola va condicionar decisivament la producció literària en català. No va ser fàcil sobreviure a una dictadura que volia destruir la cultura catalana. No obstant això, alguns autors van subsistir, amb moltes dificultats, des de la clandestinitat i l'exili. Aquest va ser el cas de Ferran de Pol, Bartra, Calders iArtís-Gener. Amb el tímid aperturismo del règim franquista van començar a sorgir noves generacions d'escriptors que van recuperar un cert reconeixement per a la literatura catalana. Els narradors més rellevants serien Llorenç Vilallonga (‘Bearn’) i Mercè Rodoreda (‘La plaça del Diamant’ [La plaça del Diamant], ‘Mirall trencat’ [Mirall trencat]). L'escriptora va ser una de les figures més importants del segleXX i una de les autores més universals de la literatura catalana. També va ocupar un lloc especial, en el panorama literari d'aquesta època, Salvador Espriu (‘Antígona’, ‘Cementiri de Sinera’, ‘La pell de brau’).
El daltabaix de 1939 va empènyer a un nombre importantíssim d'escriptors a l'exili. La guerra i les seves conseqüències, o el xoc amb les noves realitats que els exiliats van trobarals països d'acolliment, van inspirar bona part de la literatura.
Alguns escriptors van narrar el que havien viscut en carn pròpia durant la primera etapa de l'exili a França en obres memorialísticas com ‘Els darrers dies de la Catalunya republicana’ (1940), d'Antoni Rovira i Virgili, ‘De lluny i de prop’(1973), de Lluís Ferran de Pol, o ‘L’exiliada’ (1976), d'Artur Bladé i Desumvila. Uns altresvan narrar en les seves novel·les les penúries que havien viscut després dels filferros dels camps de concentració francesos. Va ser el cas de Xavier Benguerel en ‘Els vençuts’ (1984) i d'Agustí Bartra en ‘Crist de 200.000 braços’(1968). Joaquim Amat-Piniella va explicar en ‘KL Reich’ (1963) l'infern que havia viscut en el camp d'exterminació nazi de Mauthausen. Cas a part, per la sevacomplexitat, resulta la recopilació de poemes ‘Elegies de Bierville’,de Carles Riba, publicat clandestinament a Barcelona en 1943 amb un peu d'impremta fals que resava ‘Buenos Aires, 1942’.
Així mateix, és important destacar que en tots aquests casos es tracta d'escriptors professionals i, per tant, les seves obres, a part de la significació documental indiscutible, tenen una intenció i un valor literarisque s'expliquen en relació amb la resta de literatures europees.
La literatura produïda pels escriptors catalans en el marc de l'exili polític de 1939 adona, en definitiva, de les dimensions del daltabaix social, polític i cultural de Catalunya. Navarro Costabella afirmava que en 1939 Catalunya es va exiliar. I en efecte, quan allò que defineix un país, els projectes i les ambicions que lidonen sentit, són dinamitados de manera implacable i ja no poden existir en la seva pròpia llar, el país viu en l'exili. I la seva literatura, també.
SALVADOR ESPRIU
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), una de les figures fonamentals de les lletres catalanes del segle XX, va conrear la novel·la, el teatre i la poesia. En ‘La pell de brau’ , publicada en1960, es feia ressò de la situació de l'Espanya de l'època. Molts intel·lectuals del moment van fer d'ella un símbol de la resistència antifranquista.
Accés a la galeria multimèdia
Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners l'any 1913. No obstant això, els seus pares eren d'Arenys de Mar, on van mantenir la casa d'estiueig. Aquesta població del Maresme, que ell batejaria amb el nom deSinera, inspiraria bona part de la seva obra. Era, en la prosa de l'escriptor, el paradís perdut de la infància i l'adolescència.
De petit, Espriu va viure dues morts tràgiques que truncarien la seva infància. La seva germana, Maria Isabel, moriria víctima del xarampió i el seu germà major, Francesc, va morir dos anys després en caure en el port d'Arenys. L'escriptor també va ser víctima...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.