Guerra Civil





Espanyola






















1-Introducció
Entre el 1936 i el 1939, Espanya va viure una guerra civil entre el govern republicà i l'exèrcit nacionalista. Els primers van rebre el suport de la Unió Soviètica, mentre que el bàndol nacional va rebre una important ajuda d'Alemanya i Itàlia. Abans de la Guerra Civil Espanyola, Espanya tenia com a sistema políticuna democràcia republicana. La majoria dels espanyols estaven d'acord amb aquesta política, però hi havia una sèrie de militars que no ho estaven.
El 17 de juliol de 1936 a Melilla, Tetuan i Ceuta, un sector important de l’exèrcit ( Franco, Mola, Queipo de Llano...), van protagonitzar un cop d’Estat. El govern va trigar a respondre-hi i, en dos dies, els sublevats s’havien fet forts a lesCanàries, al nord d’Àfrica, a Pamplona, Sevilla, Castellà i Lleó i una part d’Aragó. El 19 de juliol, José Giral, nou cap de govern, va decidir donar armes a les malícies dels sindicats i dels partits del Front Popular, per aturar el cop i defensar la legalitat republicana.
Després de dos dies de lluita al carrer, els militars rebels van rendir-se. El cop havia fracassat a Catalunya, i també a Madrid, ales zones industrials del País Basc, a Astúries, a Santander, a València i a una part de Castella, Extremadura i Andalusia. Espanya havia quedat dividida en dues zones, i això va suposar el desencadenament d’una guerra civil.
2. Causes de la guerra
Una de les principals i en què coincideixen la major part en la guerra va ser la divisió existent en el terreny ideològic dels espanyols , augmentatsper passions molt fortes ja que després de la caiguda de la monarquia el 1931 , va provocar moltes divisions entre els republicans que van resultar en moltíssimes faccions polítiques , com els socialistes , comunistes , separatistes ... Durant la Segona República, la polarització de la política espanyola que es va iniciar a finals del segle XIX aconsegueix la seva auge. Tenim una economiaendarrerida , incapaç de satisfer les necessitats del poble; dóna lloc a una crisi econòmica en què el país es va veure embolicat i va contribuir a la separació entre els sectors de la població. La situació en què es trobaven els camperols (econòmica) els va fer pensar que la república faria que tot canviés, però va ser tot el contrari. Els mesos de febrer a juliol de 1936 es va incrementar la tensióentre les forces socials. Al govern li resultava difícil mantenir l'ordre públic i la violència política. A tot això es va unir la victòria del Front Popular que va radicalitzar encara més la situació. Els grans propietaris veien amb preocupació la reforma agrària, els jornalers criticaven la seva lentitud, la burgesia paralitzava les inversions i l'Església Catòlica se sentia amenaçada per lapolítica anticlerical de l'esquerra.
3-Els dos bàndols
En totes les guerres hi ha dos bàndols, i aquest cas no va ser diferent. Aquí hi ha algunes de les característiques de tots dos.
NACIONALS: Eren la gent que estava a favor de la dictadura de Franco. Tenien idees polítiques de dretes. No tots tenien la mateixa ideologia, ja que hi havia alguns partits monàrquics, que després no perdonarien aFranco la supressió de la monarquia i entrar a la dictadura.
El bàndol Nacional va ser molt més homogeni que el republicà. La seva base fonamental era l'exèrcit revoltat, alimentat amb voluntaris del Carlisme, la Falange i de forma individual persones que consideraven que estaven "salvant a Espanya". El líder fort, va ser el general Franco. Va ser líder indiscutible fins que va morir el 1975. Francova ser a poc a poc ocupant tots els càrrecs de l'estat, la direcció del govern, de l'estat, de l'exèrcit, del partit únic. La seva pretensió era la recuperació de l'Espanya imperial i organitzar la societat en base als conceptes
que ells consideraven que eren inherents a Espanya: el catolicisme, l'exèrcit, l'ordre tradicional, etc. Aquest bàndol va estar ajudat pels altres països feixistes i...