guerra de vietnam

Guerra del Vietnam
Guerra del Vietnam
Part de: Guerra Freda

Amb la nostra potència de foc podem destruir qualsevol exèrcit del món. Aquí la fem servir contra els arbres i la brossa.
Un soldat americà
Aquests boscos i aquestes muntanyes són la nostra terra natal, la nostra arma
Un dirigent comunista.[1]
Dates 1959-30 d'abril de 1975
Escenari Vietnam, Laos, Cambodja
Resultat
Victòrianord-vietnamita
Derrota sud-vietnamita
Retirada nord-americana
Ascens al poder dels Comunistes a Vietnam del Sud i Laos
Ascens del Khmers rojos a Cambodja
Unificació del Vietnam
Bàndols
Vietnam del Sud
Estats Units
Amb el suport de:
Corea del Sud
Tailàndia
Austràlia
Filipines
Nova Zelanda
República Khmer
Regne de Laos Vietnam del Nord
Viet Cong
Amb el suport de:Kamputxea Democràtica
Pathet Lao
Xina
Unió Soviètica
Corea del Nord
Comandants
Nguyen Van Thieu
Ngo Dinh Diem
Dwight D. Eisenhower
John F. Kennedy
Lyndon B. Johnson
Robert McNamara
William Westmoreland
Richard Nixon
Gerald Ford
Creighton Abrams Ho Chi Minh
Le Duan
Truong Chinh
Nguyen Chi Thanh
Vo Nguyen Giap
Pham Hung
Van Tien Dung
Trần Văn Trà
Le Duc ThoĐồng Sỹ Nguyên
Le Duc Anh
Forces
~1.200.000 (1968)
~650.000
~553.000 (1968)
~61.800
~ 7.000 (1969)
~520.000 (1968)
~340.000
~170.000 (1969)
~3.000
300
Baixes
220.357 morts;[2] 1.170.000 ferits
58.159 morts;[2] 2.000 desapareguts; 303.635 ferits
4.407 morts; 11.000 ferits
1.351 morts[2]
1.000 morts
520 morts;[2] 2.400 ferits
37 morts; 187 ferits
Total:285.831 morts i ~1.490.000 ferits; a més de 1.581.000 civils vietnamites morts; ~700.000 civils cambodjants morts i ~50.000 laosians morts 1.176.000 morts;[2] 600.000 ferits[3]
1.446 morts; 4.200 ferits
Total: ~1.177.446 morts i ~604,000 ferits
La Guerra del Vietnam,[4] també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre el Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud, que va tenirlloc entre els anys 1954 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, d'acord amb la Doctrina Truman, fins a la seva retirada al 1973; i al Nord els diversos països del Bloc comunista).
Les faccions al conflicte van ser, per un costat, la República Democràtica de Vietnam, amb el suport de guerrillers nord-vietnamites com elViet Cong o Front d'Alliberament Nacional (NLF, per les seves sigles en anglès), amb ajut i subministraments soviètics i xinesos. Per l'altre costat, hi havia la República del Vietnam, amb el suport militar i logístic dels Estats Units. Al costat dels nord-americans també van altres estats anticomunistes,[5] i van lluitar soldats provinents d'Austràlia, Corea del Sud, les Filipines, Nova Zelanda iTailàndia. D'altres països com l'Alemanya Occidental, Iran, Marroc, el Regne Unit o Suïssa van contribuir enviant subministraments materials i equipament mèdic. A més, Taiwan i Espanya van enviar contingents testimonials en suport dels Estats Units (Espanya va enviar un reduït nombre de metges militars en missió sanitària[6]).
La guerra es distingí per transcórrer sense la formació de lestradicionals línies del front, llevat les que s'establien als voltants dels perímetres de les bases o dels camps militars, de manera que les operacions se succeïren en zones no delimitades, i proliferaren les missions de guerra de guerrilles o de recerca i destrucció, juntament amb accions de sabotatge a les reraguardes de les zones urbanes, l'ús de la força aèria per a bombardeigs massius i l'úsextensiu d'agents i armes químiques, constituint aquestes darreres operacions violacions de diverses convencions internacionals que prohibeixen l'ús de l'armament químic o biològic.
La cobertura del conflicte realitzada pels mitjans de comunicació va permetre la denúncia de les freqüents violacions i abusos dels drets humans comesos per ambdós bàndols, però autors com Luciano Garibaldi afirmen que...