guerra del marroc


Guerra del marroc
Conferència d'Algesires
Conferència convocada pel soldà del Marroc a instàncies de França i d'Alemanya, la qual havia denunciat les intencions monopolistes franceses envers l'economia marroquina. Tingué lloc a Algesires des del 16 de gener fins al 7 d'abril de 1906, amb l'assistència de representants d'Alemanya, França, Àustria, Hongria, Bèlgica, Espanya, els EUA, Itàlia,els Països Baixos, Portugal, Suècia i el Marroc. Espanya, associada secretament als francesos en llur "penetració pacífica" dins el Marroc, féu costat a la Gran Bretanya i a França, interessades a confirmar llur privilegiada situació, i aconseguí el reconeixement dels seus dominis al Rif, el control dels ports de Larraix i Tetuan (Tànger compartit amb França) i la participació a la banca estatalmarroquina, dominada per les potències europees. L'ocupació de Casablanca per França el 1907 representà la fi dels acords adoptats.
Protectorat
Part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al territori nacional, respectant-li el govern intern però reservant-se les relacions exteriors. Règim convencional entre dos estats, suposa un tractat especial -no existeix un dretcomú- que determina les diverses competències. La forma normal de l'estat protegit suposa només la intervenció del protector en les relacions exteriors, bé que existeixen els protectorats colonials, on les ingerències atenyen la mateixa política interna i, en conseqüència, manquen de personalitat jurídica internacional. Lligat al fenomen del colonialisme, sigui quina sigui la modalitat,pràcticament ha desaparegut amb la descolonització.
Rif
Cadena muntanyosa del NW d'Àfrica que en forma d'arc s'estén des de l'estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc. Territori sotmès pels àrabs des del s VI, al s XV hi començà la penetració portuguesa (1415) i castellana (presa de Melilla, 1497). Aviat sota domini espanyol, s'hi oposà repetidament,cosa que provocà un seguit de conflictes armats. El del 1909, molt greu, és conegut com a guerra o campanya del Rif o guerra de Melilla. El 1921 s'hi produí un gran alçament, que menà al desastre d'Annual. En crear-se l'estat independent del Marroc (1955), hi restà inclòs. 
Guerra de Melilla
Conjunt de conflictes armats entre el govern espanyol i les cabiles del Rif. El primer (de l'octubre del1893 al març del 1894), entre les víctimes del qual figurà el general Margallo, acabà amb la consecució per part del govern espanyol de l'establiment d'una zona neutral adjacent a Melilla. El segon (1909), originat entorn de l'explotació de les mines de ferro (Guelaia) i de plom (Monte Afra) del Rif, tingué com a fets destacats el combat del Barranco del Lobo (27 de juliol) i l'assalt, per etapes, ala muntanya Gurugú; la lluita, oficialment anomenadacampanya del Rif, anava dirigida contra les cabiles, no pas contra el govern del soldà. L'embarcament de tropes cap a Melilla provocà (juliol del 1909) a Barcelona la Setmana Tràgica. 
Desastre d'Annual
Acció militar que tingué lloc el 21 de juliol de 1921 a la posició d'Annual (o Anouâl), al nord del Marroc, posició establerta pel generalFernández Silvestre. Les tropes espanyoles comandades per aquest general, en llur precipitat avanç cap a Alhucemas, foren desfetes per les forces d'Abd-el-Krim. L'intent de proveir la localitat d'Igueriben, assetjada per aquest, donà lloc a la pèrdua de quatre mil homes i a la retirada immediata d'Annual, el desordre de la qual possibilità una matança general dels soldats espanyols i l'apropament delsmarroquins a Melilla. Fernández Silvestre fou mort, i Alfons XIII, acusat d'haver encoratjat l'operació sense tenir-ne coneixement l'alt comandament militar. La discussió sobre les responsabilitats d'Annual fou una de les causes del cop d'estat del general Primo de Rivera el 1923. 
Setmana Tràgica, la
Nom amb el qual és coneguda la revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical que...