GUERRA_FRANCES_CATALUNYA

Una de les figures que integren el monument als lluitadors en la guerra del Francès a Girona. / MANEL LLADÓ

Número 1890. Del 16 al 22 de maig del 2008. Any XLIII. 0,50 €

La guerra del Francès
UN PAÍS EN ARMES. En complir-se el bicentenari del conflicte, fem

un repàs d’una de les guerres que han deixat més petja al país. / 2 a 9

GUETO CONSOLIDAT / QUADERN D’EDUCACIÓ • JOSEP PEÑUELAS / 16 •CENTENARI DE JAMES STEWART / 20 • AGUSTÍ BARTRA / 23 • ON ANEM? / 31

2

❙

DOSSIER

presència · Del 16 al 22 de maig del 2008

taurats. Però, per què s’inicia la
guerra? Què va motivar una revolta
popular com la que hi va haver en
molts pobles i ciutats?

M.M. GURGUÍ / M. RIERA
●

Si fa 200 anys les coses haguessin anat d’una altra manera, ara potser parlaríem francès i tindríem
Sarkozy depresident. No podríem
cremar fotos del Rei d’Espanya
perquè seríem una república, o potser la nissaga napoleònica encara
ens tindria sotmesos. No sabem si
seria millor o pitjor; seria, senzillament, diferent.
Ara fa 200 anys que el país i
l’Estat espanyol van ser sacsejats
per la insaciable ambició napoleònica. La intromissió de
l’exèrcit francès el 1808
en terres catalanes es coneix com la guerra delFrancès, mentre que a la
resta de l’Estat ha rebut el
nom de guerra de la Independència.
Per què se celebra
una guerra? De fet, no es
commemora la confrontació bèl·lica de les tropes
angloespanyoles i catalanes contra les franceses, sinó
el que va implicar aquest enfrontament: l’alliberament
del jou napoleònic, el fort
sentiment de defensa de la
pàtria que va néixer entre els
combatents ques’enfrontaven a un
mateix enemic i la provisional fi de
l’antic règim.
Potser el millor seria preguntarnos què en sabem, de la guerra del
Francès? A la majoria ens vindrien
al cap personatges com ara el timbaler del Bruc a Catalunya i el germà de Napoleó, Josep I, com a efímer rei d’Espanya, i naturalment el
2 de Mayo a Madrid i els setges de
Girona i Saragossa, actes d’heroisme enaltits durant anys pel mésranci espanyolisme. Hi ha qui recordaria també la cèlebre frase «Abans
moros que gavatxos!» i el ressorgiment del sentiment antifrancès que
s’havia covat abans en anteriors
conflictes bèl·lics. I d’altres pensarien només en alguns dels famosos
quadres de Goya, recentments res-

Álvarez de Castro

«DURANT MÉS
DE TRES ANYS,
EL PRINCIPAT VA
FORMAR PART
DE L’ESTAT
FRANCÈS»
«EL CONFLICTE
VA SER TAMBÉUNA LLUITA
ENTRE
PARTIDARIS DE
L’ANTIC RÈGIM I
ELS
REFORMISTES»

Antecedents
La guerra del Francès comença
l’any 1808 i s’acaba el 1814. És
clar que no esclata així com així,
com tampoc el sentiment antifrancès que mou molts dels combatents a lluitar fins a la mort. Els
antecedents d’aquest profund
odi els hem de buscar, sobretot,
en la guerra de Successió (17001714) i la Guerra Gran
(1793-1795).En la de Successió (en què pugnen per la corona espanyola Felip de Borbó i
l’arxiduc Carles d’Àustria),
Catalunya és víctima de la
crueltat francesa. Els catalans
prenen part a favor de l’aspirant a la corona espanyola que
té les de perdre: l’arxiduc Carles d’Àustria. En ser derrotats,
rebran la represàlia de les tropes franceses, que van lluitar
a favor de Felip V. En el cas de
la Guerra Gran,Catalunya
torna a patir en pròpia carn les
ferotges accions de l’exèrcit
invasor francès, que sembra
de desolació els camps i les ciutats per on passa. Així doncs,
aquests dos esdeveniments bèllics no ajudaran a fer que els catalans tinguin un bon concepte dels
francesos.
Arriba el 1808 i, dins l’àmbit
europeu, Catalunya es troba ben
bé al mig dels interessos de les
dues grans potències que es volenrepartir Europa: França i Anglaterra. Totes dues volen controlar
les rutes comercials i és per això
que necessiten conquerir territoris estratègics com ara Espanya i
Portugal. França, tot i en principi
aliada dels espanyols contra els
anglesos, envairà la península
Ibèrica sense miraments precisament a través de Catalunya.
Després de tretze anys de pau

presència · Del 16 al 22 de maig del...