Guerra Fria

1. LA FORMACIÓ DELS BLOCS
Antics aliats, enemics nous: la Guerra Freda
Eliminades les potències feixistes, les grans opcions ideològiques del món es reduïen a la pràctica de dues: el capitalisme, de llarga tradició a Occident, i el socialisme, els orígens del qual remuntaven també al segle XIX, però que tenia la seva plasmació política en la Revolució Soviètica. El primer àmbit ideològicestava liderat pels EUA; el segon, per l’URSS.

El bloc capitalista agrupava un conjunt ampli de països de l’Europa occidental, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, Austràlia i el Japó. Els seus principis bàsics eren la llibertat d’indústria i de comerç, el predomini del mercat, la propietat privada de tota classe de béns i una escassa intervenció de l’Estat en la vida econòmica. L’existència de classescontraposades (treballadors i propietaris) i les diverses situacions de riquesa eren una conseqüència del seu sistema econòmic. Els sistema polític era, en general, el liberal democràtic, amb parlaments, eleccions (sufragi universal per a tots dos sexes), governs elegits a través de partits, que representaven opcions ideològiques diferents, i llibertats individuals i col·lectives garantides peruna constitució.

L’altre bloc ideològic o polític era el socialista, anomenat aleshores socialisme real o comunisme. Tenia com a centre l’URSS i ràpidament es va anar imposant en molts països de l’Europa de l’Est. Propugnava la desaparició de la propietat privada i del mercat. L’economia havia de ser planificada i controlada per l’Estat. L’objectiu últim era fer desaparèixer les classes socials,les desigualtats i l’explotació. Políticament, tot i que es presentava com un sistema democràtic que representava els interessos de la immensa majoria de la població, el socialisme proposava un sistema en què no hi havia partits lliures ni llibertat d’opinió i establia una planificació de la vida política i un control ferri per part dels partits únics de tipus comunista.

Totes dues opcions erenclarament antagòniques, fins al punt que el triomf de ‘una significava la desaparició de l’altra. Per això, els líders dels blocs, els Estats Units i l’URSS, sabien que era necessari assegurar-se el suport o el control del nombre més ampli de països i mantenir un enfrontament permanent i constant. El terme Guerra Freda defineix precisament aquesta situació internacional extremament tensa en la qualles dues superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, varen iniciar una cursa d’armaments i de confrontació ideològica permanent, malgrat que no varen arribar mai a un enfrontament armat directe.


Els orígens de la ruptura
La Conferència de Ialta havia dividit Europa en dues zones d’influència i tant nord-americans com soviètics es varen mostrar decidits a mantenir-les, a estendrel’àrea d’influència i a configurar blocs respectius de països aliats.

Stalin volia aprofitar la victòria obre Alemanya per iniciar l’expansió mundial del comunisme. L’URSS estava decidida a conservar totes les conquistes que havia fet durant la Guerra Mundial i a mantenir la seva zona d’influència a l’est d’Europa. Per això, alb el suport de l’exèrcit soviètic, va propiciar la ruptura dels governs decoalició o d’unió nacional i va impulsar la formació de les anomenades democràcies populars, amb una economia socialitzada i una política exterior alineada amb la soviètica. Aquest va ser el cas de Polònia, Romania, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària, l’Alemanya Oriental, Albània i Iugoslàvia. En aquests estat, el partit comunista completament les altres forces polítiques (cop de Praga, 1948).

Peraltra banda, els Estats Units, a fi de refermar el domini a l’Europa occidental, entre el 1946 i el 1948 varen obligar a expulsar els comunistes dels governs de coalició que s’havien format a molt països (França, Itàlia, Bèlgica i Dinamarca). A més, les potències occidentals es varen esforçar a impedir el progres comunista per Europa. Així va passar a Grècia l’any 1946, en què, davant la por...