Guerrillers Espanyols

GUERRILLERS ESPANYOLS

EL EMPECINADO/ JUAN MARTÍN DÍEZ (1775-1825):
Ideologia liberal per que anava en conta del Rei.
Va se un llaurador, anomenat “Empecinado” , per uns rierols plens de pecina (el llot verd d'aigües en descomposició) que travessaven el poble. Als 18 anys es va enrolar en la campanya del Rosselló (Guerra de la Convenció, de 1793 a 1795).
Durant l’ocupació d’Espanya per elsexercits napoleònics (1808) , va decidir lluitar contra els francesos. Desprès de diverses batalles perdudes va decidir practicar un sistema de guerrilles donant començament al èxit de les seues accions en tota la conca del riu Duero. En 1809 va ser nombrat capità de la cavalleria i el seu camp d’acció es va estendre per les serres de Gredós, Avila i Salamanca, Cuenca i Guadalajara.
En 1820 vatornar a les armes , però aquest cop conta Felip VII. Durant el trienni liberal va ser nomenat governador militar de Zamora i Capità General. En 1823 acaba el règim liberal. Es va radicar a Portugal i va demanar un permís per tornar sense perill, permís que li va ser concedit. En tornar va ser detingut a la localitat d'Olmillos de Peñafiel i traslladat a Neva de Rosegui (Burgos) on va ser lliurata l'alcalde de Rosegui de Duero (Burgos), Gregorio González. Fet presoner, va ser exhibit en una gàbia de barrots de ferro. El corregidor de Roa va ordenar la seva execució duta a terme a la plaça. Va morir penjat en lloc de ser afusellat el 20 agost 1825.
FCO. ESPOZ Y MINA / FRANCISCO ESPOZ LLUNDAIN (1781-1836)
Ideologia absolutista
Militar espanyol. Nomenat cap de les partides de Navarra enla guerra del Francès, va aconseguir unir sota el seu comandament a tots els grups guerrillers. Va obtenir sonades victòries sobre els francesos i va conquistar Tafalla (1813). Acabada la guerra a la tornada de Ferran VII, va encapçalar una conspiració liberal a Pamplona (1814) que va fracassar, el que el va portar a refugiar-se a França. Va tornar al triomfar l'alçament liberal de Rego (1820); vaser capità general de Galícia (1821), i en 1822 se li va enviar a Catalunya. Allà va dur a terme una campanya magistral que li va permetre netejar el país de partides absolutistes a l'espai de sis mesos. Es va oposar amb les armes a l'expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (abril 1823), resistint a Barcelona la invasió francesa absolutista, però va capitular al novembre de 1823 i va fugir ala Gran Bretanya.
El 1830 va intentar una penetració pel País Basc contra el règim de Ferran VII, però va haver d'escapar ràpidament cap a França. Amnistiat per María Cristina de Borbó, va ser virrei de Navarra (1834-1835) i capità general de Catalunya (1835-1836).
Va destacar en la lluita contra els carlins perquè va manar executar a la mare de Ramon Cabrera, fet que va despertar la repulsageneral. Va ser l'únic capaç d'enfrontar-Zumalacárregui. A l'octubre de 1835, el govern de Mendizábal el va nomenar capità general de Catalunya (1835-1836), on va obtenir alguns èxits contra els rebrots carlins. Després d'una breu campanya per Lleida i Tarragona, va presentar la seva dimissió el 1 abril 1836. Va morir a Barcelona el 1836 mentre preparava la seva sortida voluntària a França.
VICENTEDOMÉNECH/ EL PALLETER ( 1783-**)
Ideologia absolutista
Llaurador Valencià. Personatge popular i destacat en la Guerra de la Independència Espanyola i que, segons la tradició, seria el primer a alçar el seu crit de revolta contra els francesos a València. La seva indumentària consistia en un vestit de hortolà o de "saragüells", amb una faixa vermella a la cintura. El seu treball consistia avendre palletes inflamables (ofici que donaria nom al seu sobrenom).El 23 maig 1808 arribaven notícies de Madrid i es llegia a la "Gazeta de Madrid" que els francesos havien ocupat Espanya i que els reis espanyols havien abdicat a Baiona el 20 de maig. Vicente Domènech presa de ràbia, va esquinçar la faixa que envoltava la seva cintura en petits trossos per usar-la de banderí, va posar un esquinçall...