Guia Assemblea

GUIA ASSEMBLEARISME
//// CONTINGUTS DE LA GUIA:
0.
1.
2.
3.

Introducció a la Guia.
Consideracions inicials.
Preparació de l’assemblea.
Esquema bàsic de l’assemblea:
3.1.- Claus per a l'elaboració d'un ordre del
dia.
3.2.- Proposta d'esquema bàsic d'assemblea.
3.3.- Tipus de dinàmiques assembleàries.
3.4.- El consens i la votació.
3.5.- El recurs a la votació.
3.6.- Funcionsbàsiques de la gestió de
l'assemblea.

4. Rols facilitadors de l'assemblea:
4.1.4.2.4.3.4.4.-

La moderació.
La gestió del torns de paraula.
La presa d'actes.
Portaveu.

5. Altres:
5.1.- Observació
5.2.- Avaluació

6. Annexos pràctics:
- Annex I. Fitxa per a la presentació de
propostes a l'assemblea.
- Annex II. Propostes registres/guies
d'observació.
- Observació dinàmiques del'assemblea.
- Observació pràctica assemblea.
- Annex III. Ferramentes per a l'avaluació de
l'assemblea.
- Qüestionari per a l'avaluació de
l'assemblea.
- Roda del millor i el pitjor.

0.Introducció a la Guia

1.Consideracions inicials

Què és una assemblea popular?
L'assemblea és la ferramenta col·lectiva de presa de decisions. És
característic de l’organització igualitària, i permetl’autogestió de qualsevol
projecte col·lectiu d’una manera horitzontal, compartida i cooperativa.

–
Si partim del “no ens representen”, hem de trencar amb el costum
de delegar la presa de decisions i la representació. El poder està en les
assemblees.

L'assemblea està lligada a la democràcia directa, una forma de
democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés depresa de decisions polítiques.
Cal matisar que la democràcia directa de vegades es confon amb la
democràcia participativa. Alguns sistemes de democràcia directa vigents al
món actualment donen a la ciutadania tant poders legislatius com
executius, per bé que la majoria de sistemes existents permeten la
participació només en el procés legislatiu.
La democràcia directa en la seva formatradicional és el govern del poble
mitjançant referèndums. La ciutadania té dret a aprovar o vetar lleis, així
com a retirar el suport a un representant (si és que el sistema té
representants) en qualsevol moment.
L'objectiu de l'assemblea és un funcionament transparent facilitador de la
participació directa de tothom, en igualtat de condicions, basant-se en
procesos de diàleg par a la presa dedecisions sobre allò col·lectiu.
Es tracta de trobar els millors arguments, construïts col·lectivament, per tal
de generar intel·ligència col·lectiva, línies compartides de pensament i
acció. Tracta de conciliar les diferents postures evitant, sempre que siga
possible, el paradigma de les majories de la votació.
Tot i que és recomanable una lectura completa, la guia pretén servir com a
materialde consulta, les parts del qual es poden usar tenint en compte les
necessitats de cada moment en cada assemblea.
Necessitem guies metodològiques concretes, però cal adaptar-les a les
nostres necessitats pràctiques amb flexibilitat.
Per tant, aquesta guia només pretén ser una proposta per a
l’experimentació. Cal valorar-la i adaptar-la a mesura que detectem noves
necessitats. Està feta sobremàxims, i es basa en altres guies produïdes
per diferents col·lectius i acampades. Alhora, tracta de contindre l'ideal que
ens hem pogut imaginar ara i per a ara.
Potser no tot serà possible ni sempre de la manera desitjable, però
evidentment, l'aprenentatge assembleari està completament lligat a la
pràctica d'aquest mètode organitzatiu.

–
Com tot sistema de gestió política,l’assemblearisme té les seves
esquerdes i debilitats.
–
L'assemblea és una ferramenta organitzativa i esdevé allò que
d'ella fa la gent que hi participa. Cal aprendre a gestionar-les, cosa que
requereix pràctica i aprenentatge compartit per tot el grup i, sobretot,
l'avaluació permanent i col·lectiva de les reunions per tal d’incorporar
possibles millores.
–
Les reunions on participen moltes...