guia clincia

¡Error! No hay texto con el estilo especificado en el documento.

GUÍA CLÍNICA PER
L’ABORDATGE DE LA
DIABETIS MELLITUS
TIPUS 2

Melodie Robles Comadevall
2on Infermeria 13/14
Clínica de l’adult I

0

GUÍA CLÍNICA PER L’ABORDATGE DE LA DIABETIS MELLITUS TIPUS 2
[Seleccione la fecha]

ÍNDEX
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.

Introducció
Objectius de la guiaclínica
Nivells d’evidència científica
Grau de recomanació
Criteris diagnòstics
Cribratge i prevenció primària
Maneig i seguiment
Objectius de control
Tractament no farmacològic, educació i estils de vida
Tractament farmacològic
Abordatge dels factors de risc i complicacions cròniques
Maneig de les complicacions

2
3
3
4
4
5
5
6
7
7
8
8

1

GUÍA CLÍNICA PER L’ABORDATGE DE LADIABETIS MELLITUS TIPUS 2
[Seleccione la fecha]

Aquest document aporta una revisió acurada del coneixement científic actualment
disponible sobre aquest tema, i el tradueix en recomanacions per a la pràctica diària.
Pel seu contingut docent, la Guia constitueix també un valuós document per facilitar
l‘adquisició de competències clíniques que ha de caracteritzar el desenvolupament
delsprofessionals de l‘Institut Català de la Salut

1.Introducció
La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) constitueix un problema sanitari important per la
seva elevada prevalença, morbimortalitat i el seu impacte sobre el sistema sanitari.
Segons les estimacions de la International Diabetes Federation (IDF), l‘any 2006, més
de 245 milions de persones en el món tenien diabetis (6 %), i és probable queaquesta
dada arribi als 380 milions l‘any 2025.
A l‘Estat espanyol, els estudis poblacionals detecten, en persones majors de 30 anys,
una prevalença entre un 10 i un 15 %,2, 3 xifra que s‘incrementa notablement en el
grup de més de 65 anys. No obstant això, les dades a partir de registres de població
assistida en centres d‘atenció primària la situen al voltant del 6 %, per la qual cosas‘estima que quasi la meitat dels casos no s‘han detectat.
L‘edat avançada, l‘obesitat, la presència d‘història familiar de diabetis, les ètnies
(persones llatinoamericanes, asiàtiques...), el sedentarisme, el nivell socioeconòmic
baix, la tolerància alterada a la glucosa (GBA i IG), la hipertensió arterial i la
hiperlipèmia són factors de risc que s‘associen amb el desenvolupament de DM2.
La DM2 ésuna malaltia complexa, resultat d‘un dèficit de secreció d‘insulina i de la
resistència a l‘acció de l‘hormona en els teixits perifèrics. La consegüent hiperglucèmia
ocasionarà un increment de la glicació de les proteïnes, cosa que conduirà a l‘aparició
de complicacions microvasculars i macrovasculars de la malaltia. S‘estima que almenys
el 20 % dels pacients amb DM2 presenten algun tipusd‘alteració neuropàtica; el 15 50 %, retinopatia; i el 3 - 35 %, nefropatia.
La relació entre les complicacions i el control glucèmic ha estat confirmada a través de
diversos estudis epidemiològics. El control estricte dels controls de risc cardiovascular
en els pacients amb DM2 podria disminuir fins a un 50% l’aparició de complicacions
microvasculars i macrovasculars i reduir la mortalitat.

2GUÍA CLÍNICA PER L’ABORDATGE DE LA DIABETIS MELLITUS TIPUS 2
[Seleccione la fecha]

2.Objectius de la guía
a) Objectiu general
Prevenir o retardar l‘aparició de complicacions cròniques de la diabetis
mellitus tipus 2.
b) Objectius específics


Millorar les aptituds dels professionals d‘atenció primària en la valoració i el
maneig de la DM2.
Emetre recomanacions amb nivellsd‘evidència per a l‘abordatge de la DM2,
així com per a la seva prevenció en pacients de risc.
Establir criteris de diagnòstic, seguiment, tractament i derivació a altres nivells
assistencials, d‘aquesta patologia.
Oferir elements per a l‘educació sanitària i informació per als pacients.
Determinar els indicadors per avaluar el compliment de les recomanacions de
la Guia.
Aquesta Guia no preveu...