Guia De Comentari Po Tic I Recursos Expressius

 ESQUEMA DE COMENTARI POÈTIC

0.Fase prèvia
Lectura atenta del poema i aclariment de paraules desconegudes.

1.Presentació del poema i contextualització
Situació del poema en el seu marc època, moviment, autor, obra…

2.Estructura formal del poema
Aquest apartat ha d’incloure una anàlisi de la mètrica, les llicències poètiques (sinalefes, elisions, hiats…), rima,estrofa, ritme, tipus de composició…

3.Estructura del contingut

3.1-Tema general i subtemes.
3.2-Contingut per estrofes.
3.3-Recursos i figures literàries:
-Recursos fonètics.
-Recursos morfosintàctics.
-Recursos semàntics.

4-Conclusions i valoració personal
En aquest apartat simplement cal resumir en unes poques línies el que s’ha anat dient al llarg de tot el comentari. Al finaltambé es pot incloure una valoració personal argumentada.

RECURSOS EXPRESSIUS PER AL COMENTARI DE POESIA
A)EL VERS I LA MÈTRICA:
El vers està compost d’una sèrie de mots, la disposició dels quals produeix un ritme determinat.
Per comptar un vers cal tenir en compte les normes de les síl.labes i diftongs de la llengua catalana. Hi ha, però, algunes llicències poètiques que cal tenir presents al’hora de comptar els versos. Quan a l’interior del vers trobem una paraula que acaba al costat d’una altra que comença en vocal, al moment de comptar les síl.labes podem optar per tres solucions:
-HIAT: Pronunciem les dues vocals que formen un diftong de manera separada. Ex.: “És/ u/ na/ bo/ i/ ra”.
-SINALEFA: Pronunciem les dues vocals en una sola síl.laba, com si formessin diftong. Ex.: “Si us/ de/ ia/ l’o/ fi/ ci”.
-ELISIÓ: Suprimim una vocal d’igual so. Les situacions en què es produeix són:
+Les dues vocals són neutres.
+Vocal neutra + a tònica o e (oberta o tancada) tònica.
+Vocals tòniques a, e oberta, e tancada + vocal neutra.
D’altra banda, el còmput de síl.labes d’un vers català acaba a l’última síl.laba tònica.
B)LA RIMA:
La rima és una figura retòrica que afecta la morfologia enforma d’adjunció repetitiva. L’objectiu és obtenir finals iguals, semblants o dispars entre dos o més versos a fi d’aconseguir una musicalitat al final del vers. La rima s’obté, doncs, a partir dels sons i no pas de les grafies. Tipus de rima en català:
1-Rima consonant: Quan a partir de la darrera vocal accentuada, l’acabament del vers té vocals i consonants iguals. Exemple:........ Noguera
.........raiera
2-Rima assonant: La coincidència només es produeix a les vocals. Exemple: .....anomenada
....... saba.
3-Rima masculina i femenina: El vers és femení quan acaba en paraula plana oesdrúixola i és masculí quan acaba en paraula aguda. Exemples: vers femení --- “Claustre i capella”
Vers masculí --- “l’amor fugirà”
La llengua catalana considera que la forma més acabada de la rima és la successió de rimes masculines i femenines.
4-Versos blancs i versos lliures: ni els versos blancs ni elslliures tenen rima. Els blancs no rimen però, en canvi, conserven els peus rítmics, amb l’accent a la quarta síl.laba. Els lliures no disposen ni de rima, ni de peu rítmic ni de nombre igual de síl.labes. La variant més coneguda de versos blancs són els anomenats versos estramps, decasíl.labs (4+6), que han estat àmpliament utilitzats per la nostra poesia. Exemple: “Mudarà el gest la mia forma en pedra.”
C)ELS RECURSOS POÈTICS I RETÔRICS
1-NIVELL FÒNIC: Principals recursos:
1.1- Al.literació: Repetició d’un so o sons. Ex.: “Llegeixo lent i atent el vers plaent” (Joan M. Puigvert)
1.2- Homofonia: Presència pròxima de dos mots de significat diferent que es pronuncien igual. Ex.: “Jo am amb urc la llum del fons dels ulls” (Xavier Bru de Sala).
1.3- Onomatopeia: Representació amb lletres d’un...