Guia de lectura drames rurals

Guia de lectura

Drames rurals, de Víctor Català
a càrrec de Pep Paré

2

Índex

1 Contextualització 1.1 La construcció d’una independència creativa 1.2 La visió singular d’un context estètic 1.3 Allò del ruralisme 2 Anàlisi temàtica i estructural 2.1 La concreció del dualisme modernista 2.2 La multitud actuant 2.3 La negativitat de la matèria que destrueix els ideals 2.4 L’atzar,l’animal i l’home: executors del fat còsmic 2.5 La consciència catalèptica, la família borda i la passió de la cobdícia 2.6 Dos drames que fugen d’osques 2.6.1 L’imperi del cosmos ombrívol 3 Algunes consideracions formals 3.1 La unitat del divers 3.2 L’aspror de llengua de la terra 4 Guió per al comentari de l’obra 4.1 Contextualització 4.2 Anàlisi temàtica i estructural 4.3 Algunes consideracionsformals

3 3 4 5 6 6 8 10 11 13 15 16 18 18 18 20 20 20 21

Guia de lectura de Drames rurals

3

1 CONTEXTUALITZACIÓ
1.1 La construcció d’una independència creativa
VÍCTOR CATALÀ [TiC] · C.7 · P. 126

ENRIC PRAT DE LA RIBA [TiC] · C.9 · P. 161

TOMÀS GARCÉS [TiC] · C.10 · P. 186

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, l’escriptora més rellevant de la narrativamodernista. Nascuda a l’Escala el 1969, filla de Lluís Albert, propietari rural, i Dolors Paradís, creix en el context de seguretat econòmica familiar i rep una formació típica per a les noies de l’època: col·legi de monges a Girona i ensinistrament en les feines «femenines» de costura. De prou joveneta demostra unes clares aficions per les activitats artístiques que l’aboquen a la pràctica de les artsplàstiques, rep classes particulars de pintura i d’escultura i té tendència a la lectura, sense directrius d’escola literària concreta. L’autodidactisme estètic és el que caracteritza el seu període de formació. També cal buscar en aquest context familiar el seu catalanisme i la vinculació amb una determinada concepció de la llengua. Això vol dir que des de la influència del republicanisme delpare es passa a l’afininitat del catalanisme conservador de Prat de la Riba. Si la ideologia es concreta entre aquest pols, l’interès i el domini de la llengua prové de les dones de la família: la mare era una escriptora diletant de poesia i l’àvia era una font de coneixement de la llengua popular i dels seus sistemes de fabulació. Un tret característic de Víctor Català, des del principi, és el seueclecticisme estètic com a lectora («eclecticisme desenfrenat», segons confessa l’autora a Tomàs Garcés);1 i d’aquí prové que, com a autora ja reconeguda, pretengui una posició independent en el conjunt d’escoles literàries predominants a final del segle XIX. En aquest context típic dels rendistes rurals del moment, a partir de la mort del seu pare és ella qui administra els béns familiars. Lanostra autora es construeix ella mateixa a partir de la concepció del món que prové de les lectures, posteriorment també com a espectadora de teatre, del marc ideològic de classe i dels viatges que farà per Europa. Ja d’entrada, doncs, tenim una escriptora d’esperit lliure que defensarà les seves apostes estètiques a ultrança. La seva entrada en el panorama literari català es produeix el 1898 amb elpoema titulat El llibre nou, i amb La infanticida (monòleg premiat als Jocs Florals d’Olot). Poesia i teatre, per tant, són els gèneres que li atorguen el primer reconeixement públic. Aquests dos gèneres reclamaran la seva atenció al llarg de tota la seva carrera. En poesia convé recordar El cant dels mesos (1901) i El llibre blanc (1905); i, en teatre, els Quatre monòlegs i Teatre inèdit (1902),però és amb la narrativa que s’encimbella en la galeria d’autors il·lustres modernistes. En efecte, és amb Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907) que esdevé una peça fonamental de la narrativa breu de principi de segle i una referència ineludible per establir el mapa del modernisme català; i Solitud (1906) és un dels paradigmes més importants de la novel·la modernista:...