Guia De Lectura Mirall Trencat

Guia de lectura

Mirall trencat,
de Mercè Rodoreda
a càrrec de Najat El Hachmi

2

Índex

1 Contextualització
1.1 Una novel·la de maduresa
1.2 La recepció de l’obra

3
3
4

2 Anàlisi estructural
2.1 Una novel·la clàssica
2.2 Un mosaic o un mirall trencat

5
5
6

3 Anàlisi temàtica
3.1 Una família
3.2 La importància dels secrets
3.3 El pas del temps i els records
3.4 La representació del temps:el temps històric i el temps psicològic
3.5 La incomunicació
3.6 La infantesa
3.7 L’univers simbòlic

7
7
7
8
8
8
9
9

4 Anàlisi formal

11

5 Guió per al comentari de l’obra
5.1 La ubicació del text en el seu context
5.2 L’estructura
5.3 El narrador i la perspectiva múltiple
5.4 Els personatges
5.5 Els temes centrals
5.6 L’espai
5.7 El temps

13
13
13
13
14
15
15
16

Guia de lectura de Miralltrencat

3

1 CONTEXTUALITZACIÓ
1.1 Una novel·la de maduresa
MERCÈ RODOREDA
[TiC] · C.13 · P. 234 - 235

Mirall trencat és potser l’obra més ambiciosa i complerta de Mercè Rodoreda. Escrita
entre Ginebra, París i Romanyà de la Selva i publicada el 1974, relata la vida de tres
generacions d’una família i la seva època, la construcció i destrucció de tot un món
anterior a la guerra, i la seva redacciócoincideix amb els primers anys del retorn de
l’autora i els darrers de l’exili, una experiència que marcarà definitivament la seva narrativa. Rodoreda ja és una autora consagrada després de la publicació de diversos reculls de contes, de l’edició revisada d’Aloma –l’única novel·la de joventut que
reconeix–, de El carrer de les Camèlies –que va obtenir el Sant Jordi– i de l’èxit de la
sevanovel·la més coneguda i una de les més traduïdes de la literatura catalana: La
plaça del Diamant.
Si Rodoreda es troba en aquests anys en l’etapa de més reconeixement després d’haver estat força maltractada per l’establishment literari, això coincideix amb el progressiu retorn d’un exili dolorós a un món, el de la Barcelona de preguerra, que, com
el dels Valldaura, ja no existeix. Marcada profundament peraquesta experiència i per
la d’uns anys d’intensa duresa a cavall de dues guerres, Rodoreda s’ha guanyat sovint la fama d’un caràcter gens fàcil i alhora introvertit, trets que semblen plasmar tots
els que l’entrevisten durant l’època. Gran coneixedora de la novel·la europea, sembla
resumir-nos tota l’evolució que aquesta experimentà durant els segles XIX i XX a Mirall
trencat.

Mirall trencat noés cap excepció dins de la producció de l’autora, que es decanta
eminentment per la presentació d’uns personatges complexos, sovint enfrontats a si
mateixos o al món que els envolta, i dels quals interessa no tant el context com les interioritats, per molt que a La plaça del Diamant és important l’escenari bèl·lic i allò que
hi esdevé emblemàtic és la resistència d’una protagonista inoblidable. AMirall trencat també hi abunden els personatges femenins, pels quals l’autora sol decantar-se en
la major part dels seus textos. L’aportació de detalls que configuren l’entorn immediat
dels personatges i la seva càrrega simbòlica segueix essent una marca de la casa,
que sembla portada a la màxima expressió a Mirall trencat. Sens dubte, Rodoreda és
una autora que ha aconseguit definir un estilpropi en un procés d’escriptura que declara sempre difícil, gairebé trasbalsador en una dona de formació autodidacta que no
sembla destriar mai la vida de la literatura. La Torre i el Jardí que serveixen d’escenari
a Mirall trencat, i que assoleixen una importància cabdal, representen la mitificació de
la seva pròpia torre a Sant Gervasi i, sobretot, del jardí recordat des de la distància del’exili.

Guia de lectura de Mirall trencat

4

1.2 La recepció de l’obra
Mirall trencat apareix, com dèiem, en un moment clau de la biografia de la novel·lista,
un moment agredolç marcat per un reconeixement que li havia estat escatimat fins llavors i pel retorn a una Barcelona que ja no existeix. No sabem a què responia la marginació que patí Rodoreda en els anys seixanta, potser al fet que molts...