Guia de negativa al tratamiento

Guia davant la negativa al tractament

Comitè d’Ètica Assistencial

Maig 2006

Índex

Resum i algoritme 3
1. Justificació : Objecte de la guia i necessitat de la seva realització. 6
1.1.Anàlisi de la realitat assistencial local : 6
1.2. Constitució d’un grup interdisciplinari 6
1.3. Resultats que podem esperar 6
2. Anàlisi crític. 7
2.1. Reflexió ètica 72.2.Reflexió jurídica 8
3. Recomanacions 10
4. Sobre l’objecció de consciència dels professionals sanitaris 11
5. El cas concret del rebuig a la transfusió de sang 11
5.1. Sobre la utilització de l’eritropoyetina(EPO). 12
5.2. Recomanacions 13
6. Estratègia d’implementació. 14
7. Estratègia d’avaluació 14
8. Referències 15
9. Annex 1: El document de rebuig a la transfusió de sang de laCSPT. 17
10. Annex 2. Documents per fer constar el rebuig 20
11. Agraïments........................................................................................................................24

El Comitè d'Ètica Assistencial de la Corporació Sanitària del Parc Taulí és un comitè consultiu de caràcter interdisciplinari a disposició dels ciutadans, professionals i Direcció de lainstitució. El seu objectiu és l'anàlisi i assessorament davant els conflictes ètics assistencials amb l'objectiu de col·laborar en la millora de la qualitat assistencial.

Resum i algoritme

A continuació s’esmenten de forma resumida les recomanacions davant el rebuig a un tractament. S’aconsella, però, llegir tot el document.

a) En el cas de malalts adults que conservin l’autonomia (capaços,informats i lliures) cal respectar el rebuig d’un tractament mèdic, essent un dret del malalt a preservar.

b) Aquesta recomanació genèrica serveix per pacients majors de 16 anys. Per menors d’edat i persones incapacitades legalment o que mai han tingut capacitat d’obrar, cal seguir les consideracions fetes en les orientacions sobre l’avaluació de la capacitat (es poden consultar a la INTRANET :http://www .cspt .es/ intracspt/ ConsellProf/ Cea/ Orientacions/ Orientacions.doc)

c) Cal fer constar clarament i de forma acurada a la història clínica el rebuig al tractament i l’avaluació dels punts anteriors.

d) L’alta voluntària només s’ha d’utilitzar d’acord amb els criteris que el propi comitè d’ètica va realitzar en el seu moment i només quan el pacient (o els seus representants si ésincapaç) rebutja totes les alternatives de tractament (es poden consultar a la INTRANET : http://www. cspt.es /intracspt/ ConsellProf/ Cea/ Orientacions/ alta% 20volunta.doc).

e) El rebuig a la transfusió de sang planteja un especial conflicte , per tant és molt important tenir presents les recomanacions tècniques en la indicació de la transfusió. Es dóna habitualment en malalts d’una confessióreligiosa determinada (Testimonis de Jehovà) que accepten la realització de la intervenció (o altres parts del tractament), però no de la transfusió. En aquest últim aspecte s’ha de tenir en compte que:
• No es poden qualificar les creences d’aquest grup religiós com a irracionals.
• És molt important no partir d’un prejudici a l’hora de tractar amb aquestes persones, ni caure en elparany de fer una sobreindicació en funció de les seves conviccions religioses.

Per aquests casos en particular cal tenir en compte el següent:
e.1.) En el cas d’una persona adulta capaç o amb més de 16 anys.
Per norma general, cal respectar la voluntat d’un pacient que rebutja la sang. Malgrat tot, en algunes ocasions la transfusió és una activitat associada amb un tractamentproposat (per exemple una intervenció quirúrgica). En aquestes ocasions cal respectar la decisió del pacient sempre que es valori que l’actuació no és inútil, valoració que de forma ideal, hauria de sorgir d’un consens entre professional sanitari i pacient, la qual cosa, no obvia una valoració de la informació, capacitat i absència de coaccions en el malalt/a.

e.2) En el cas dels menors...