Guillem de berguedà
Páginas: 2 (346 palabras)
Publicado: 26 de octubre de 2013
Guillem de Berguedà (1138-1196) és el trobador català del qual ens han arribat més textos (ens han pervingut vint-i-vuit poesies, dos debats poètics i una lletra en vers). A part de lainformació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpiescomposicions.
Entre els joglars que divulguen i canten la seva obra trobem Aimeric de Peguilhan, Arnaudó, Montaner i Ramon de Pau i Oliver. A l'entorn de 1170 escriu una bona part de les sevespoesies. De 1172 data una de les més conegudes, Cansoneta leu e plana.
Fa servir, sobretot, dos dels gèneres més utilizats pels trobadors, la cançó i el sirventès. Guillem de Berguedà, impetuósi violent, escriu els sirventesos amb sarcasme denigratori i obscè contra personalitats del seu temps. Així el seu odi és manifest en els poemes dedicats al seu veí Pere de Berga, el bisbed'Urgell –Arnau de Preixens– o al cavaller d'Alfons I, Ponç de Mataplana.
El 3 de març de 1175 assassina el vescomte Ramon Folc de Cardona a Colltort (Sant Iscle de Colltort). Ha de fugir deCatalunya i perd bona part de les seves possessions. És entre 1175 i 1182 que fa el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Durant aquest període viu amagat i protegit pel vescomte Ramon deCastellbò. Segurament el 1184 viatja a Occitània on es relaciona amb el trobador Bertran de Born. Un any després forma part del seguici del rei Alfons I en la seva trobada amb Ricard Cor de Lleó,aleshores duc d'Aquitània i comte de Poitiers. La poesia on un sirventes ai en cor a bastir és un testimoni de la seva presència al castell de Najac de Roergue on es produeix l'esmentada entrevista.Més tard també segueix el rei a Lleida.
Entre 1195 i 1196 Guillem de Berguedà és mort per ordre dels seus enemics tal com diu la seva antiga vida provençal: "E puois l'aucis uns peons".
Entre els joglars que divulguen i canten la seva obra trobem Aimeric de Peguilhan, Arnaudó, Montaner i Ramon de Pau i Oliver. A l'entorn de 1170 escriu una bona part de les sevespoesies. De 1172 data una de les més conegudes, Cansoneta leu e plana.
Fa servir, sobretot, dos dels gèneres més utilizats pels trobadors, la cançó i el sirventès. Guillem de Berguedà, impetuósi violent, escriu els sirventesos amb sarcasme denigratori i obscè contra personalitats del seu temps. Així el seu odi és manifest en els poemes dedicats al seu veí Pere de Berga, el bisbed'Urgell –Arnau de Preixens– o al cavaller d'Alfons I, Ponç de Mataplana.
El 3 de març de 1175 assassina el vescomte Ramon Folc de Cardona a Colltort (Sant Iscle de Colltort). Ha de fugir deCatalunya i perd bona part de les seves possessions. És entre 1175 i 1182 que fa el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Durant aquest període viu amagat i protegit pel vescomte Ramon deCastellbò. Segurament el 1184 viatja a Occitània on es relaciona amb el trobador Bertran de Born. Un any després forma part del seguici del rei Alfons I en la seva trobada amb Ricard Cor de Lleó,aleshores duc d'Aquitània i comte de Poitiers. La poesia on un sirventes ai en cor a bastir és un testimoni de la seva presència al castell de Najac de Roergue on es produeix l'esmentada entrevista.Més tard també segueix el rei a Lleida.
Entre 1195 i 1196 Guillem de Berguedà és mort per ordre dels seus enemics tal com diu la seva antiga vida provençal: "E puois l'aucis uns peons".
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.