Guillem Sagrera

Guillem Sagrera
Sagrera, fill d’Antoni Sagrera, picapedrer de Felanitx, devia néixer en aquesta vila mallorquina pels volts de 1380. Es formà, acompanyat pel seu pare anomenat Miquel, al taller de picapedrers i escultors que tenia cura del portal del Mirador de la Seu de Mallorca. No és fins l’any 1410 que tenim documentada, a Perpinyà, la primera obra de Guillem Sagrera: una trona depedra, avui perduda, per a l’església dels franciscans, en col·laboració amb Raulí Valter.
L’any 1415 dirigí els treballs de reparació del campanar de la catedral d’Elna i ja consta documentat com a “mestre”. Prova del seu prestigi és haver format part del grup de mestres d’obra que dictaminaren, l’any 1416, per iniciativa del bisbe de Girona, Dalmau de Mur. A la catedral d’Elna destacàsobretot per ser partidari d’una nau única, sòlida, segura, noble i solemne.
Guillem Sagrera treballà la pedra i calculà les mediacions i les estructures amb tota la delicadesa d’un artesà a les obres on va treballar com a l’església de Sant Joan el Vell, a Perpinyà.
Guillem deixà tota una sèrie de innovacions i solucions, com en la problemàtica de la planta irregular que hi va haver aSant Joan el Vell que fou resolta amb un pilar central cilíndric.
Pel que fa a la seva activitat a Mallorca, és important de tenir present que Guillem Sagrera no havia perdut el contacte amb aquesta ciutat, sinó que, de 1407 a 1477, fou mestre major a la catedral i, l’any 1426, prengué també al seu càrrec la construcció de la llotja, i, doncs alternà la seva residència entre Perpinyà iMallorca. Sagrera aconseguí que l’interior de la seu mallorquina, malgrat l’existència de tres naus, donés una impressió espacial anàloga a la d’una nau única, i ho aconseguí mercès a l’amplitud de les proporcions. Sagrera mostrà la seva genialitat jugant amb la lleugeresa irregularitat del rectangle de la planta. També es féu càrrec d’algunes obres a compte de la Universitat de Mallorca.
L’any1426 havia assumí la direcció dels treballs de construcció de la Llotja dels Cònsols de Mar de Ciutat de Mallorca, la seva obra cabdal i un dels edificis més mesurats del gòtic europeu. L’edifici s’havia començat l’any 1409, i l’11 de març de 1426 fou signat el contracte amb Guillem Sagrera per al seu acabament.
Nàpols fou el darrer centre de treball de Guillem Sagrera, que es féu càrrec,l’any 1449, de la direcció de la reconstrucció del Castell Nou, a compte d’Alfons el Magnànim, allà va fer la “Gran Sala” que fou l’obra més grandiosa en magnitud i audàcia tècnica de Sagrera, fins al punt de ser coneguda com la “Sala de Sagrera”.
Guillem Sagrera sabé conjuminar la sensació de volum, potència i solidesa dels monuments romans, amb l’audàcia de l’arquitectura gòtica. Tambésupervisaria el cèlebre Arc Triomfal del Castell.
L’altra obra de Sagrera és l’escultura, on va tenir més esplendor entre 1426 i 1445, en les obres de la Llotja. La mare de Déu del portal oest és realitzada amb les proporcions i els plecs barrocs tan característics del Sluter del Moisès de la Font de Champmol.
Guillem Sagrera seria, doncs, introductor del corrent borgonyó i sluterià en elRenaixament del sud d’Itàlia, forjat a l’entorn de la cort d’Alfons el Magnànim. La seva mort consta en els registres de la Cancelleria de la Casa d’Aragó a Nàpols, el mes de novembre de 1454.

La catedral de Palma
La catedral es començà a construït per voluntat de Jaume I, el qual hi col·locà la primera pedra com a “inauguració” l’any 1229. Decidí aixecar-la sobre el que havia estat la majormesquita de les illes amb senyal d’agraïment a Santa Maria.
Del seu inici, al seu acabament “definitiu” (tot i que si han seguit fent nombroses restauracions) passaren aproximadament 400 anys, cosa que va provocar la introducció de diversos estils (g`tic, renaixentista, barroc,...)
Els materials utilitzats foren bàsicament el marès, pedra que abundava a l’illa, i es feu d’acord amb el...