Guimerà

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Fill de pare català i marecanària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Amb set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària, Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar i Celva ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en la última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum Maria Rosa(1894), Terra Baixa(1896), o La filla del mar(1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, desdel drama burgés als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.
Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845. Tot i que en principi figurava com a fill natural, els seus pares eren Agustí Guimerà Fonts i Margarita Jorge Castellano. Quatre anys més tard, naixia un altre fill de la parella, Juli, però en aquesta ocasiója constava com a fill de Margarita Jorge, com també hi constà des del 20 de març de 1850 el primer fill, Àngel. No fou fins a l'arribada dels pares a Barcelona que Agustí Guimerà reconegué la paternitat dels dos fills com a pas previ per legalitzar la seva relació amb Margarita Jorge, amb qui es casà el 4 d'agost de 1854. Cal remarcar aquests fets perquè les “irregularitats” en el reconeixementde la paternitat d'Agustí Guimerà, i el fet que no es casés amb la seva parella fins uns anys després d'haver nascut els seus dos fills marcaren segons alguns biògrafs la vida i l'obra d'Àngel Guimerà. L'arribada de la família al Vendrell suposà per part de Guimerà trobar-se en un entorn lingüístic estrany i l'obligà a integrar-se en un món diferent del que havia conegut a Santa Cruz. És per aixòque s'ha parlat sovint de la importància de la consciència de mestissatge en alguns dels protagonistes de les seves obres. El tema de la personalitat escindida entre dues cultures, entre dos móns, és recurrent en la seva obra. En el cas de l'autor, l'assumpció de la nova identitat va ser completa, fins al punt de convertir-se en una de les personalitats públiques més emblemàtiques del catalanisme.De ben jove, la seva amistat amb el vendrellenc Jaume Ramon i Vidales el posà en contacte amb el món dels Jocs Florals i la literatura en català. Instal•lat a Barcelona de manera definitiva el 1872, col•laborà de ple amb la plataforma cultural La Jove Catalunya, de la qual va ser primer secretari i més tard tresorer. A partir del 1873 es convertí en secretari de redacció de La Renaxensa,publicació que acabaria dirigint al llarg de molts anys (fins al 1903). Per altra banda, es consagra com a poeta amb l'obtenció del títol de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals del 1877, tot i que no aplega els seus poemes en volum fins al 1887 (Poesies). Posteriorment tragué un nou recull: Segon llibre de poesies (1920). La seva dedicació a la prosa de ficció fou més aviat circumstancial i consta de doscontes: “El gos de casa” i “El nen jueu” (tots dos del 1889) i d'una novel•la breu, Rosa de Lima (1917). Els seus discursos foren aplegats a Cants a la Pàtria (1906).
Com a dramaturg passà per etapes diferents. En un principi (1879-1893) conreà la tragèdia de filiació romàntica en vers i ambientada en períodes històrics sovint recreats des de la imaginació (El fill del rei, 1886 o L'ànima...