guion teatral

Vigílies de la nit de Nadal. En una ciutat com tantes altres, tothom va i ve de compres. A la porta d'una casa es troba un nen esparracat en actitud mendicant, alguns ben pocs, són els que donenalmoina al nen pobre. Fa un fred gèlid que arriba als ossos. Entre els vianants passa un grup cantant cançons de Nadal(NADALA). Es paren, canten i es van en acabar.

MARTINILLO: Una almoina per amor del'Infant Jesus que va néixer en Betllen, una almoina per compassió.

Passen per allà un grup carregats amb regals i molt ben vestits. Tot just reparen en la presència de Martinillo quan volenentrar a casa seva. Amb un semblant hòstil se li acosta la mare i li diu amb veu desagradable:

DONA : Apa té ¡(donant-li una moneda). Deixa de plorar i de molestar amb les teves veus planyívoles queno ens deixes gaudir del Nadal. Vés a fora ¡

MARTINILLO: No demano per gust, ho faig per necessitat. el meu pare està al cel i la meva mare està malalta. Qui atendrà a la meva mama i als meus dosgermans petits?.
La dona i la seva familia se’n van sense immutar-se.
Martinillo segueix insistint: Una almoina en nom de Jesús que va néixer a Betlem. Una almoina per compassió.

En aquellmoment passa un grup de nens amb el seu mestre al capdavant. Van cantant una nadala ( NADALA). Es paren fins acabar i se'n van.
De sobte passa per allí un captaire, que pels gestos que fa, es nota queés cec amb el seu pigall, un nen famolenc i ullerós

CAPTAIRE: Una almoina per a aquest pobre indigent i el seu pigall que per no tenir, no pot ni veure. Una almoina per a aquest pobre.Martinillo es queda sorprès al veure el pobre cec i sense dubtar-ho agafa les poques monedes que té a la gorra i observant atentament el captaire i al seu acompanyant li diu: Tingueu senyor, jo encara que sócpobre, us dono aquestes monedes que m'han donat durant el dia perquè vostè les necessita més que jo.

CAPTAIRE: Com et dius noi?
MARTINILLO: Senyor des de petit em diuen Martinillo i he de...