Guitarra

No sé ben bé perquè, però des què vaig fer el comentari de text de "Mal d'escola", tinc una necessitat irrebutjable de compartir-lo amb la gent. Crec que aquesta emoció és similar a la que va tenirDaniel Pennac quan va escriure el seu llibre. Crec que parla d'una cosa de la que tothom és un especialista. Està clar que Pennac li dóna el toc d'una persona forjada i madura, però al mateix temps téun accent d'alumne escolar que et captiva. I a tu, com a estudiant, t'apropa a ell i a la figura del professor. És molt millor que un llibre o un article farragòs sobre la teoria crítica i elsproblemes de la ideologia en el currículum; per exemple.

Abans que llegiu el meu comentari de text, voldria explicar algunes cosetes.

Crec que no sóc l'única persona que s'ha quedat amb ganesd'explicar més coses sobre el llibre i sobre la nostra vida. Tots amb els qui he parlat hem apurat -i sobrepassat- el límit de paraules per al comentari. Crec que aquesta vegada no ha sigut un problema desíntesi de les idees. No, no. Crec que ha sigut l'emoció d'explicar les nostres històries i les nostres reflexions. Cadascú de nosaltres s'ha sentit identificat -o ha identificat- en alguna de leshistorietes de Pennac. I a més, saber que algú ens les va a llegir ens delecta. Trencar el cercle de mentides i de pors de l'escola. Com quan Pennac conta la història de la mare que encobreix al seu filldavant de la directora de l'escola i resulta que el xicot era al lavabo. Magnífic!

D'una cosa de la que em penedisc és de no haver fet cap comentari de les pel·lícules per enllaçar-ho amb el llibre(aquí Priego ho ha fet molt bé). De totes maneres, com la meua idea és donar-li continuïtat al bloc, ja ho faré en un futur vinent.

L'altra cosa que volia explicar abans del meu comentari era per quèhe escollit per al treball el llibre de Pennac en compte del de F. Savater ("El valor de educar"). No és que Savater em caiga mal -que podria ser-ho-. No vull desmerèixer la seua obra -molt bona...