Hªamerica

Organització del món indígena americà

Dins el món aborígen trobem 15 àrees culturals dispersades en 4 grans zones:

- Mesoamèrica (Mèxic-Hondures): format per grans imperis

Sistemes econòmics similars i organització política i social comuna. Diverses etapes de població:
- El primer poblament fou cap al 20.000 a.C.
- Caçadors-recol•lectors entre el 9.000 i el 5.000 a.C.
- Agricultura aPuebla de carabassa, xile, frijol, blat de moro cap al 5.000 a.C.
- Cap al 2.000 a.C. Període pre-clàssic: economia d’autosubsistència, aparició de la ceràmica i de petits grups que controlaran els intercanvis i el coneixement que seran la base de l’aparició dels llinatges (sacerdots) que desencadenarà en centres político-religiosos fortament estratificats.
- Cap al 1.300 a.C. prop del Golf deMèxic i de Veracruz apareix l’embrió de la cultura olmeca en tres jaciments on es troben grans escultures que representen caps, la pedra de les quals prové de terres llunyanes. Es comença a desenvolupar l’urbanisme, vans ser els primers a construir grans edificis religiosos. Al llac Texcoco apareixen les primers mostres de construcció en pedra semblants a les olmeques. Treballen la ceràmica iteixits el que implica una divisió del treball. Existeix el comerç intern i a llargues distàncies. Governs teocràtics en totes les societats pre-clàssiques. Apareixerà el cultiu del cotó i intensificació demogràfica en centres urbans esdevenint capitals de regions autònomes.
- Entre el 1.000 i el 600 a.C. la vida es centra a les urbs amb una arquitectura pública monumental, s’intensifiquen els cultius,creació d’una estructura militar i gran desenvolupament del comerç. A pareix la cultura Tarasca i Anahuac i d’altres a la zona d’Oaxaca.
- Els Asteques:
Influència de la cultura de Teotihuacan envers la zona d’Oaxaca, Monte Alban, Xiapas i fins i tot el nord de Guatemala proviment de les zones del nord de Mèxic. A partir del IX amb la caiguda de Teotihuacan els tolteques s’instal•laran a Tulacaracteritzats per Quezalcoalt figura mística que adoptaran els asteques.
Els asteques són provinents de la regió d’Aztlan i es desplacen a la Vall de Mèxic a decissió de les divinitats haguent de sotmetre als pobladors originaris mitjançant la violència i tractats fins que aconsegueixen un territori propi. Al 1325 s’estableixen al llac Texcoco on s’hi estableixen i funden Tenochtitlan. S’imposenals tolteques, els txitximeca, tarascos i tlaxcaltecas fins a determinar unes fronteres de l’imperi.
Els asteques desenvolupen un Estat militar i serguirà una política expansionista de neteja ètnica, imposant el Nahuatl com a llengua franca. La base de la seva economia és l’agricultura i les terres es divideixen en tres categories: la noblesa i l’emperador, que s’hederen i la dels pagesos quesón comunitàries.
Disposaven d’un sistema de reg anomenat chimampas consistent en dessacar llacs i els marges dels rius provocant regs subterranis a mesura de cobrir amb terra les zones humides.
Recullen diverses collites a l’any, el que facilita l’estabilitat en la distribució i emmagatzamatge dels aliments. Cultiven cotó, magüey d’on extruen el pulque i cacao.
Pactaran aliances amb els poblessotmesos i els fills dels cacis seran educats a la capital asteca, per esdevenir governadors dels poblats d’origen.
La base de la societat és el clan i al govern hi ha quatre persones importants (fratrias), vint secundaris (calpulli que s’encarreguen de distribuir el treball, gestionar els tributs i governar el seu clan). Aquests estan presidits per un calpullec. Però acabarà derivant en unaMonarquia Electiva Teocràtica.
La capital i les ciutats tindran un governador asteca, els quals gestionen els tributs i controlen les rutes comercials.
La noblesa s’encarrega de la guerra i d’obtenir esclaus per a treballs públics i sacrificis per a les divinitats.
Cortés arriba a Mèxic amb 1200 sodats i pacta amb els tlaxcala l’atac contra els asteques.
- Els Maies:
Ocupen la Península del...