Hº del art

A
Absidiola: absis petit de la nau lateral d’una església.
Absis: recinte en forma semicircular en què s’acaba una estança, una església o una nau.
All over painting: composició pictòrica característica de l’Expressionisme abstracte que consisteix a ocupar tota la superfície de la tela o suport pictòric.
Alquible: mur de la mesquita orientat cal a la Meca. Els musulmans han de resar enaquesta direcció.
Alt relleu: escultura realitzada sobre una superfície de manera que en sobresurti més de la meitat del volum.
Ametlla mística: ornament circular o el·líptic que emmarca les figures de Crist o la Mare de Déu, tant en relleu com en pintura, freqüent en l’art romànic.
Antependi: frontal d’altar.
Arabesc: ornament format per línies entrellaçades que imiten formes vegetals ogeomètriques.
Arc: element arquitectònic sostenidor, generalment corb, que cobreix una obertura entre dos punts fixos.
Arcbotant: arc que transmet la càrrega de les voltes a un contrafort situat a l’exterior de l’edifici.
Arc apuntat o ogival: arc format per dos segments de cercle de radi igual i inferiors a un quart de circumferència molt utilitzat en el Gòtic.
Arc cec: arc que té tapiada la llum.Arc conopial: arc apuntat amb una escotadura formada per dos tipus de corbes: una còncava inferior i una convexa superior, amb contracorba a la clau.
Arc de ferradura: arc format per una secció circular més gran que la semicircumferència. És característic de l’arquitectura musulmana, tot i que els visigots ja el feien servir.
Arc de mig punt: arc format per una semicircumferència. És típic del’art romà i del Romànic.
Arc faixó: arc que talla la volta de canó en sentit transversal i serveix per reforçar-la. S’anomena també arc dobler o arc perpany
Arc former: arc paral·lel a l’eix longitudinal de la nau d’un temple, que comunica la nau principal amb les laterals.
Arc geminat: arc doble, format per dos arcs idèntics.
Arc lobulat: arc format per lòbuls, característics de l’art musulmà. Siestà format per tres lòbuls es diu trilobulat, i si en té més de tres, polilobulat.
Arc llombard: arc cec, disposat en fileres, amb finalitat decorativa.
Arc mixtilini: arc format per línies corbes i rectes propi de l’art musulmà.
Arc peraltat: arc la corba del qual és més alta que la meitat de la llum, que n’és l’amplària màxima.
Arquitrau: part inferior de l’entaulament que descansa sobrel’àbac.
Arquitravada: arquitectura coberta per un element horitzontal, anomenat arquitrau o llinda.
Arquivolta: conjunt d’arcs abotzinats que emmarquen la cara frontal d’un arc o d’una portada romànica o gòtica.
Atauric: decoració vegetal la forma de la qual prové de la fulla d’acant de l’art clàssic. És pròpia de l’arquitectura àrab.
Àtic: compartiment superior del carrer central d’un retaule.Atri: pati porticat que, a manera de vestíbul, se situa a l’entrada d’un edifici.
B
Baix relleu: escultura realitzada sobre una superfície de manera que en sobresurti menys de la meitat del seu volum.
Bancal: predel·la
Baptisteri: edifici cristià, generalment de planta centralitzada, en hi ha la pica baptismal.
Basílica: edifici rectangular romà en el qual s’impartia justícia. Posteriormentels cristians el van adaptar com a església per a culte.
Bodegó: natura morta.
Bust: representació de la part superior del cos humà ( cap, espatlles, naixement dels braços i part del tors).
C
Capçalera: part on hi ha l’altre major de la nau central d’un temple cristià.
Capitell: part superior d’una columna, pilar o pilastra sobre la qual s’assenta l’arquitrau. La forma i l’ornamentació delscapitells determinen els diferents ordres de l’arquitectura clàssica grega, atès que podem ser dòrics, jònics o corintis. Es compon d’un collarí, un esquí i un àbac.
Carrer: cadascuna de les divisions verticals d’un retaule.
Carreu: pedra tallada, de caires vius, en forma de prisma rectangular de sis cares, utilitzada en la construcció de pilars, de murs, etc.
Cassetonat: sostre fet amb...