Habitatge i societat a catalunya (s.xxi)

Carme Trilla. El pacte per a l’habitatge i els agents socials i econòmics.
Carme Trilla ens parla sobre el primer pacte de l’habitatge a Catalunya i a l’hora ens dona una breu definició del concepte de pacte: un pacte és aquell acord entre tots els agents públics i privats sobre alguna cosa. Ell també explica que no tots els pactes són duts a terme fins al final i per això són dificils deresoldre. Per això es important estudia el marc en el que es troba el pacte i estudiar els factos per saber si aixi l’acord final es pot aconseguir.
El pacte nacional de l’habitatge es va crear per que a Catalunya la major part de la població te l’habitatge de propietat, i molt poc de lloguer. Mentre en altres països és al contrari. Això afecta a la febletat dels països en front a les crisis. D’altrabanda també afecta, i va acompanyada del factor d’oferta privada o pública d’habitatges.
Trilla ens explica que l’habitatge a Cataluny és bastant inaccesible ja que en moments de crisi i de bombolla immobiliaria la gent no té diners per comprar pis, i en canvi en moments de creixement economic i de boom immobiliari el preu de la vivenda puja tant que la gent no esta disposada a pagar .
El pacteva unir 36 entitats per signar (tots promotors d’habitatge, amb anim de lucre, sense, públic, administradors de finques...) i 3 grups polítics que donen suport al govern català actual més ciutadants.
Aquest conjunt d’entitats i demés, estaven d’acord en com abordar els habitatges desocupats de Catalunya.

Habitatge i societat a Catalunya del segle XXI.
. El seu fi és ajudar a la gent que buscaun habitatge amb un preu per sota del mercat, perquè no pot permetre’s-el.
Esta evolucionant la perspectiva: medi ambient, dret a la ciutat, habitatge, mobilitat, gènere, participació... Per tant, cal assolir i satisfer (intentar-ho almenys) les necessitats d’una gran part de la població que neceesita d’un pla / oferta d’aquest tipus.
Tot això ara te molt més a veure amb l’habitatge, ja que éspot construir especilment per la millor mobilitat de les persones per exemple, o per no degradar tant el medi ambient.

A l’any 2004 hi ha l’elaboració d’una proposta propia alternativa a la passivitat tradicional ( foment de l’habitatge protegit i desgravacions fiscals). Necessitat d’aportacions especialitzades.
Moment social: mer diagnostic- detecció del problema, determinar solucions esdificil.

Necessitat politica integral habitatge. Exemples concrets i idees.
-“Barra de quart”/ Quota solidaria: Es basa en la construcció de tot tipus d’edifici, no només luxosos o dirigits a determinat tipus de persones, sinó també a les persones de baix nivell adquisitiu que necessiten un pis petit o poc costós.
-Dret i enfocament alternatiu. Protecció dels més febles (també dels consumidors)-Intervenció, no només foment. Parc dstinat a satisfer necessitats (nova construcció i ciutat existent)
-Implicació de totes les Administracions. Instruments diversos “No hi ha hagut una coinciencia conjunta. Passivitat de tots”
-Prestigiació de l’habitatge protegit

l’expositora d’aquesta xerrada opinava que els tractats o pactes havien de ser explicats amb el llenguatge que l’habitantsigues capaç d’entendre, perqué té el dret.
Aquesta, considerava alhora, els 5 eixos de LDH:
1-Necessitat d’un parc d’habitatge social ( preu limitat i no només HP). Visió estructural.
-Planificació del sòl (economia promoció immobiliaria) quota= reserves
-Objectiu solidaritat ubana: municpis de més de 5000 habitants han de tenir un 15% de parcs en 20 anys
-Linies diverses actuació: xarxes,contractes coopropietat, tempteig-retracte, conservació-rehabilitació
-Termini extens protecció. Vinculació sòl i no desqualificació a interés propi.

2- Prestigiar l’habitatge protegit, per coherencia amb estabilitat i no segregació de parcs d’habitatges socials.
-Registre sol·licitants HP
-No adjudicació lliure de promotors. Només un 30%. Transparencia i objectivitat
-Control transmisions...