habitge sin acavar

L’HABITATGE


1.1 L'habitatge i la seva evolució
De ben antic, l'ésser humà va necessitar un lloc on es pogués res­guardar de les inclemències del temps, el fred, la pluja, la calor, el vent, i de possibles enemics, tant animals com d'altres humans. Va buscar un lloc on pogués viure en intimitat; això no obstant, va cre­ar comunitats amb altres éssers humans per ajudar-se mútuament.
Aixídoncs, des de la primera caverna on els éssers humans van viu­re fins ais nostres dies, hi ha hagut una llarga evolució, no sempre cap endavant. En èpoques de crisi es perdien molts dels avenços aconseguits, que en èpoques mes prosperes es recuperaven. Aques­ta evolució ha dut l'ésser humà a construir un habitatge que li sigui confortable, que s'adapti a la seva manera de pensar i de viure.
Sónmoltes les circumstàncies que han influït en la forma de l'habi­tatge. La seva evolució no ha estat sempre la mateixa a tot arreu. Les diferències son conseqüència de molts factors, com ara el clima, els materials a l'abast, el mètode de construcció i, fins i tot, la manera de viure de les diferents comunitats: a què es dediquen, com s’organitzen, etc. Tots aquests factors son motius que condicionenels sis­temes de construir, de crear un habitatge.
Veiem, doncs, que no és el mateix construir una casa al mig deis Pirineus, que construir-la al costat del mar. Els pobles amb cases de pedra de la muntanya són ben diferents dels pobles amb cases blanques de la costa.
Durant l'últim segle el camp de la construcció ha evolucionat moltíssim, s'han descobert nous materials, com el formigó armat,els plàstics..., i això ha portat un canvi en la manera de construir i en el producte resultant. Ara també es valora molt el cost econòmic de la construcció. D'altra banda, les diferències geogràfiques ja no son tan evidents. S'acostuma a construir de la mateixa manera a molts llocs, com a conseqüència del procés d'estandardització perfeccionat els últims decennis. Això sí, es procura donar el majorconfort a un preu de cost reduït.


1.2 L'evolució de l'arquitectura
És difícil dir quin és el moment història en què es pot començar a par­lar d'arquitectura. Per a uns, la primera construcció feta per l'ésser humà ja es pot considerar com a tal; altres no parlen d'arquitectura fins que no trobem les primeres obres monumentals, com ara tem­ples, palaus, etc., situades primer a Mesopotàmia idesprés a Egipte i a les civilitzacions prehel·lèniques. L'arquitectura grega va representar un gran avenç, no tan sols estètic, sinó d'uniformitat en l'estil, limitada bàsicament a temples i altres construccions sagrades.
Els romans introdueixen importants avenços, tant constructius com estètics, amb els primers intents per concebre l'arquitectura també com a espai interior.
En començar l'edatmitjana, però, l'arquitectura experimenta un retrocés. Els grans temples es converteixen en petites capelles i moltes obres romanes queden inutilitzades. Entre els segles X a XII ens trobem, a bona part d'Europa, amb l'estil arquitectònic romànic, sever i funcional al principi que va tendir a cons­truccions de pedra sense gaires ornamentacions.
Després es va utilitzar l'arc ogival, que vapermetre construccions espectacular i monumentals. Amb aquests nous mètodes estilístics i constructius es basteixen catedrals, palaus, universitats, monestirs, etc., i es defineix així l'estil arquitectònic que coneixem com a gòtic.
Al segle XV l'ésser humà torna a mirar enrere, cap a les obres que grecs i romans havien construït. Aquestes obres serviran per a inspirar una nova arquitectura que marcaràles pautes fins al segle XVIII bàsicament. Durant els segles XV i XVI es desenvolupa el Renaixement, un estil arquitectònic marcat per la simplicitat, la geometria i l'estudi inspirat lliurement en els coneixements de Grècia i Roma. La simplicitat inicial anirà desapareixent i donarà pas a una arquitectura molt mes expressiva i teatral, amb una profusa decoració i abundants jocs formals i...