hablar

TEMA 1: ANTROPOLOGIA

L'home i la cultura

L'antropologia és l'estudi de la humanitat, tant l'estil de vida dels pobles antic com dels moderns.
Quan parlem de cultura (col·loquialment), l'utilitzem com sinònim de bones maneres. Però actualmente no es limita a un grup de gent determinada, sinó que abarca a tots els homes. La cultura és allò que ens permet comportar-nos d'una manera o altra,no és per atzar. Quan parlem de cultura, parlem d'un treball o transformació sobre la natura (la terra cultivada=terra treballada). L'home es cultiva a través de l'aprenentatge i serem allò que aprenem, ja sigui bé o malament, positiu o negatiu. En potència ho tenim tot,però en l'acte es desenvoluparà allò que hem après. En un primer moment la cultura és e conjunt de comportaments adquirits perl'home (social). Per tant, un fet cultural també es l'acció de menjar millor amb la forquilla.

Dins de la cultura trobem dos apartats:
- cultura manifesta: Inclou els materials,tot el relacionat amb l'art,ciència etc i els comportaments amb pautes,modes,usos etc.
- cultura no manifesta: inclou els valors morals,vivençes íntimes,habituals i creences.

Molt sovint els termes cultura icivilització s'utilitzen per distinguir entre els aspectos materials i esperituals. Civilització: fa referencia al treball (pràctic i teòric), en cultura entrarien els valors científics, morals i religiosos a l'art. Tota pràctica humana comporta un aspecte cultural que imposa la societat al individu, tant tosir o estornudar són criteris culturals, fins i tot el fet de parir té condicions culturals, aligual que riure, plorar, etc.

Cultura i societat:

La cultura humana és simbólica. En l'aprenentatge humà hi trobem símbols, el més bàsic és la llengua i es l`únic que tenim tots. El llenguatge humà és el suport de mites i tradicions. El llenguatge és allò que il·lustra el vincle que hi ha entre la cultura i la societat i que caracteritza l'home sociocultural. La cultura, per tant, no potdonar-se sense una societat i la societat no funciona sense cultura. L'home només s'integra si participa en les activitats.

Definció cultura: és un conjunt coherent de maneres de fer,sentir i pensar que apreses i compartides per una pluralitat d'humans en fa una col·lectivitat diferent a les altres i adaptada al món.
- Margaret Mit: és el conjunt de formes de comportament adquirides per un grupd'individus units per una tradició comuna i transmesos per educació.

Natura i cultura

No és una distinció real, sino de mètodes, és a dir, allò que permet aïllar un comportament humà i el que pertany a la natura.
Exemple: la gana és natura, ja que pertany a la condició d'home i allò que menjem i com ho fem és cultura.

- L'animal actua per instint,perquè està preparat hereditàriament, peròl'home ho fa per aprenentatge.
- La cultura és un fet dinàic, no un conjunt caòctic, sinó un sistema. Un lot en que les parts están coordinades (canvia, s'adapta, evoluciona) varia constantment i ha de solucionar tensios entre grups. Les societats rígides no solen perdurar, ja que no es pot reuunar a la propia vitalitat.

Costum i tradició

Els costums són les maneres peculiars de fer una cosad'una societat i quan en una societat les coses sempre es fan de la mateixa manera.
Exemple : menjem amb forquilla, els xinesos amb palets i altres amb els dits.

Cada cultura genera molts costums, alguns útils i beneficiosos per qui els pràctica i el del costat (com dutxar-se) però d'altres són intranscendents (com portar corbata). Moltes poques vegades trencar un costum és castigat per lleiperò n'hi ha que están tan arrelats que, si no els compleixes,poden fer mal.
Alguns costums varíen entre religions, països, etc. Els costums que es transmeten de generació en generació i que han perdurat en el temps acaben sent tradició. Cal destacar el fet de que no hi ha cultures superiors, sinó diferents. Hi ha perjudicis que diuen que hi ha cultures superiors i inferiors.
Aquest cas...