¿Hacia dónde va el mundo?

¿Hacia dónde va el mundo?
Edgar Morin







Introducció
L’objectiu que es planteja en aquest document és realitzar un anàlisi del llibre d’Edgar Morin, ¿Hacia dónde va el mundo?.
La principal temàtica del llibre és la crisis per la qual estem passant actualment, així com dels seus motius i causes. Cal dir que Morin ho fa de vinculant temps passats, amb el dia d’avui i el futur.Cal deixar constància que ho fa amb una visió totalment contraria al que estem acostumats, ja que tracta l’evolució històrica junt amb els seus continus canvis produïts per diferents raons justificant-la amb la necessitat de canviar de forma radical.
L’estructura del treball es diferenciarà en diversos aspectes per tal de poder apreciar i sintetitzar els ítems més rellevants que el propi llibreplanteja, contextualitzant-los.
Primerament, es parlarà de totes aquelles idees principals que Edgar Morin ha volgut plasmar en el seu llibre. D’aquesta manera, més tard es podran comparar i ampliar de forma més detallada i conceptual, de tal manera que el raonament estigui fonamentat.
Més tard, amb la finalitat de poder contextualitzar l’argumentació de les reflexions que Morin realitza, esrelatarà de forma ordenada i lineal el transcurs de l’actual crisi, així com els seus inicis.
A continuació, amb els arguments d’altres autors, es relacionaran diverses perspectives dels diferents punts tractats en el llibre. Així doncs, es realitzarà un anàlisi òptim sobre el text, ja que es sustentarà d’altres visions.
Finalment, amb l’objectiu de poder concloure de forma completa el document,es plasmarà l’avaluació i la idea final tant del llibre com de tots els punts treballats. Tanmateix, es parlarà també de tots aquells dubtes i possibles situacions futures que queden en l’aire.


COS DEL TREBALL
- Contextualització
Val a dir que, amb l’objectiu de contextualitzar els aspectes que Edgar Morin tracta en el seu llibre, ens serà de gran utilitat els apunts que J. Bosch realitzasobre la crisi financera actual. Dit autor assenyala que la crisi financera és un greu desordre, com una desestabilització que altera el funcionament normal dels mercats, afecta al valor dels actius financers i provoca una crisi de confiança que pot arribar a amenaçar la continuïtat de les entitats financeres i, per extensió, la del conjunt del sistema econòmic (J. Bosch, 2011, pàg.12).
Elperíode comprés entre el 1999 i el 2007 fou caracteritzat per un creixement força notable pel que fa a la creació de llocs de treball i per un augment massiu del flux migratori, el qual accelerà la demografia i impactà de forma severa al mercat laboral.
La majoria dels països desenvolupats es trobaven en una època daurada pel que fa a l’àmbit de la construcció: ritme accelerat de vendes i augmentexcessiu de preus. Així doncs, amb l’objectiu de poder abastar la gran demanda residencial, els crèdits hipotecaris van créixer a la par que la bombolla immobiliària, creant nous tipus d’hipoteques i moviments internacionals de capital destinat a aquest àmbit.

Fent referència a la situació econòmica dels estats Units, cal dir que gaudien d’estabilitat per l’increment de les despeses personals deconsum, per la inversió de les llars, així com una forta revisió a l’alça de les despeses de les empreses.

No obstant, tot no va ésser tan fácil. Una de les transformacions més notables fou la de les anomenades “subprime”, un tipus d’hipoteca dirigida a persones amb una baixa solvència, per tant, estaven condemnades a una possibilitat d’impagament superior a la mitjana. Tanmateix, a mesura quela crisi va anar florint, aquestes hipoteques van anar patint un gran nombre d’impagaments, desplomant-se i arrossegant la baixada de les borses. És en aquest moment on la confiança entre mercats financers es perd i moltes entitats van veure caure els seus beneficis, entrar en pèrdues o van fer fallida. Aquest cercle viciós va comportar que la gran majoria dels països desenvolupats entressin en...