Hamlet

Hamlet:
Anàlisis del joc entre realitat i ficció


‘Ser o no ser, aquesta és la qüestió’. Aquesta oració és sense cap dubte una de les frases més representatives i simbòliques de la literatura i el món teatral. És l’escena més coneguda de Hamlet, obra escrita fa més de 400 anys pel dramaturg anglès William Shakespeare. Està considerada l’obra teatral més cèlebre de la culturaoccidental i ha sigut una de les més representades arreu del món. L’obra és una tragèdia que, segons la RAE es defineix com a ‘género teatral en verso que, con ayuda de un coro y varios actores, desarrolla temas de la antigua épica centrados en el sufrimiento, la muerte y las peripecias dolorosas de la vida humana, con un final funesto y que mueve a la compasión o al espanto’. Shakespeare, com es potobservar al llarg de la seva obra, s’interessa per temàtiques que giren al voltant de la passió i el poder, i Hamlet no podia ser menys. La història se situa a Dinamarca i tracta sobre un príncep, Hamlet, i la seva recerca de venjança per la mort del seu pare. Ens trobem davant d’un personatge típic shakespearià, d’un home que ensopega amb una situació on tot allò en el que creu, pel que halluitat i estimat, és posat en dubte.

Acte III

Durant les primeres dues escenes del tercer acte, ens trobem en que el Rei Claudi, pare del protagonista, juntament amb la Reina Gertrudis, Poloni i els vigilants d’Elsinore, tracten d’esbrinar quin és el motiu de la conducta estranya que el príncep Hamlet mostra darrerament. Hamlet, per la seva part, està tramant un pla per esbrinarsi el culpable de la mort del seu pare és realment el seu oncle. Mentrestant, una companyia d’actors arribats a Elsinore es disposa a representar la recreació d’un assassinat. Hamlet, aprofitant la ocasió, els demana que facin alguna que altra modificació per tal de que l’obra s’assembli a l’assassinat del seu pare, i d’aquesta manera intentar sorprendre al seu tiet i descobrir-lo. Just abans del’escena de la representació, Hamlet recita el seu famós ‘ser o no ser’. En aquest monòleg del protagonista ens mostra el seu dubte - que el perseguirà fins al final de l’obra –, la seva lluita interna constant dels sentiments contra la raó. Durant aquest soliloqui, Shakespeare mostra a Hamlet preguntant-se si es preferible viure o no. Ser és actuar amb consciència malgrat les conseqüències. ‘Morir ésdormir’, es un dels altres plantejaments que realitza l’autor, en el qual intenta explicar que quan dormim, tanquem els ulls per no veure la realitat, la que tenim que afrontar dia a dia. Al final de l’escena número dos del mateix acte tercer, Hamlet torna a realitzar un soliloqui, però ja amb menys dubtes, just quan se’n ha adonat de la veritat. En aquest monòleg expressa la seva ira contral’oncle al esbrinar els fets i és més que res el debat de la conducta moral que te Hamlet. Per una banda diu de deixar-se endur pels sentiments però per una altra, venç també la raó. Per tant, el sacrifici de deixar-se portar pels seus sentiments i explicar-li a la seva mare tot el que sap sobre la mort del seu pare permet la resolució del conflicte i la venjança de Hamlet.

WilliamShakespeare, utilitza a l’obra de Hamlet un joc de realitat i ficció. Es tracta de com la nostra ment ens fa veure punts de vista que ens fan dubtar de la nostra pròpia realitat, fent-nos plantejar si el que està passant és real o si estem envoltats d’una farsa. L’autor fa servir unes bases de joc teatral en que la realitat i la ficció es confonen de tal manera que fins i tot els propis personatges esveuran obligats a buscar un punt de referència. El tema de la representació de la companyia a l’obra és un recurs present durant tot el tercer acte: el teatre dins el teatre. Es un recurs molt típic del teatre isabelí, en el qual apareix una representació de teatre dins la mateixa obra per tal de reflectir alguna historia d’alguns personatges en la representació. Hamlet ho utilitza com una...