Harris,marvin. "bueno para comer" 1989 [1985], madrid, alinza editorial, (pág. 49-70). resumen capítulo 3

ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL

Harris, Marvin
“BUENO PARA COMER” 1989 [1985]
Madrid, Alianza Editorial; (pág. 49-70)

CAPÍTULO 3

EL ENIGMA DE LA VACA SAGRADA

- Marvin Harris formulà la teoria del “materialisme cultural”, aquesta no és pròpiament una teoria marxista, però sí que és la contribució més gran que ha fet el marxisme per a la comprensió de la diversitat humana.
Perentendre el pensament de Marvin Harris ens hem de remuntar a Franz Boas, segons aquest antropòleg nord-americà, la cultura configura la ment humana i com a resultat d’aquet fet determina la conducta humana. La cultura és alhora determinada per la ment.
Segons Harris en la constitució de la cultura dels pobles hi intervé un altre element:
Els determinismes tecnoeconòmics i tecnoecològics.
Aquestsconceptes fan referència a les condicions materials de vida de les societats, és a dir, a les condicions materials en què els pobles produeixen aquells bens que necessiten per sobreviure.
En aquest assaig, intentaré desenvolupar aquest esquema a partir de la doble distinció que formulà Marvin Harris.
La primera distinció és la que comprèn els nivells “Ètic” i “Èmic”, i la segona comprèn tres nivellsmés que són, la infraestructura, l’estructura i la sobrestructura.
- El plantejament de Marvin Harris comença de la següent manera:
Sent la carn animal tant nutritiva caldria esperar que totes les societats emplenessin el seu rebost amb carn de totes les espècies animals disponibles. No obstant, sembla ser que preval la situació exactament contrària. Societats de tot el món les quals pateixenuna necessitat extrema de les proteïnes, calories, vitamines i minerals que la carn ofereix de forma concentrada es neguen a consumir determinats tipus de carn.
-1-
Pensem en la Índia i en la prohibició del sacrifici de vaques i el consum de la seva carn.
La India té la població de vaques més gran del món, situació que podria atribuir-se raonablement al fet que sembla que ningú pretén matar-les omenjar-se-les. La India té a més 700 milions d’habitants. Com que tot el món està d’acord que una bona part d’aquesta població gegantesca necessita urgentment més proteïnes i calories, la negativa a sacrificar i menjar-se el bestiar sembla senzillament contrària a l’interès econòmic.

En un primer nivell d’explicació la protecció de les vaques, l’evitació de la seva carn i el gran nombre decaps de bestiar inútils pot atribuir-se amb tota seguretat a la devoció religiosa. L’hinduisme és la religió dominant a la Índia i el culte i la protecció de les vaques formen part del seu nucli essencial.
Com tot el món pot apreciar es tracta d’una qüestió purament religiosa.
Des d’un punt de vista Èmic, “La vaca és la nostra mare – afirmen els seus adoradors hindús – .Ens dona llet i mantega. Elseu vedell llaura els nostres camps i ens dóna de menjar”
El caràcter sagrat de la vaca es vincula en la teologia hindú amb la doctrina de la transmigració. L’hinduisme representa a totes les criatures com ànimes que han ascendit o han caigut en el seu avanç cap al Nirvana.
Però la vaca a més d’un símbol religiós és un símbol polític. Durant segles hindús i musulmans han atiat les lluites entreles dos comunitats decidides a aconseguir per força que tot el món accepti les seves peculiars costums dietètiques. El fet de que el raj britànic fos encara més pròdig a la matança de vaques i al consum de la seva carn que el musulmà es va constituir en focus de les onades de desobediència civil que culminaren amb la independència de la Índia després de la Segona Guerra Mundial.
Aquest primernivell d’explicació, faria referència a la Sobrestructura, és a dir, al conjunt de creences religioses, costums, ideologies polítiques, etc. que la societat es fa sobre si mateixa.
En termes marxistes, seria el que Marx anomena la “ideologia”.
Ara bé, el rebuig de la carn de vaca degut a les creences hindús és el que constitueix l’enigma, no la resposta.
En un segon nivell d’explicació, Marvin...