HART GRECIA 4

ANTECEDENTS DE L’ART GREC.
ART CRETENC O MINOIC.
El palau és l’edifici principal de l’arquitectura minoica, eren pensats per a petites ciutats amb territoris al voltant. Les columnes vermelles són un dels elements principals de d’aquests edificis, el fust augment a mesura que puja i el capitell té forma convexa.
A l’interior del palau hi trobem pintures al fresc que representaven escenes de lanatura. Usaven una gamma cromàtica rica i figures de perfil.
Pel que fa a l’escultura tan sols es conserven petites estàtues de vori, bronze i argila.
ART MICÈNIC
Grans muralles aixecades amb pedres enormes que evidencien l’esperit guerrer del poble, rodejant la ciutat. A l’interior d’aquesta, s’hi troba un palau. Aquesta gran construcció s’articula com un conjunt perfectament ordenat al voltantdel mègaron, una estança de planta regular tancada (domos) a la qual s’anteposa un pòrtic amb columnes i un vestíbul (prodomos). Aquesta estructura és el punt de partida del desenvolupament del temple grec. Els thólos són l’origen dels santuaris grecs, les tombes dels prínceps micènics.
Pel que fa a la ceràmica, s’esquematitza el repertori decoratiu d’abans, donant lloc al període geomètric de laceràmica grega.
CARACTERÍSTIQUES DE L’ART GREC.
Cultura marcada pel llegat clàssic. La gènesi creativa de l’art grec es fonamenta en conceptes com: home, natura, raó, harmonia i bellesa.
En la recerca de la bellesa i l’harmonia, els edificis van guanyar elegància i esveltesa. En l’escultura va consistir en la captació naturalista la figura humana, element principal d’aquesta. La pintura no agafagaire protagonisme les mostres es troben en la ceràmica.
URBANISME: LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA.
L’urbanisme estava condicionat per: caràcter independent de les polis, topografia muntanyosa del relleu.
Les polis hel·lèniques s’organitzaven e n un recinte emmurallat on hi havia l’acròpoli, recinte on es construïen edificis de caire sagrat. La democràcia va portar a la necessitat de construirnous edificis.
Els elements urbanístics s’organitzaven al voltant de l’àgora on s’hi desenvolupaven celebracions públiques, assemblees polítiques, etc.
ARQUITECTURA: L’ORDRE I LA RAÓ.
Va modificar les tècniques constructives basant-les en l’ordre i la raó. Una altra característica és la recerca de la bellesa basada en la perfecció i l’equilibri.
La arquitectura grega un sistema constructiuarquitravat, amb línies horitzontals i verticals, tipificat en el temple i estructurat per quatre elements: plataforma, columna, entaulament i coberta.
La plataforma esta formada per graons. La comuna es diferencia per la base, menys en el dòric, el fust i el capitell. En l’entaulament, trobem l’arquitrau el fris i la cornisa. La coberta és de dos aiguavessos tancada als costats curts per un frontótriangular.
Per assolir la simetria i l’harmonia visual els grecs van utilitzar càlculs matemàtics per corregir diferents il·lusions òptiques, corbant els edificis. El canvi més destacat és el bombament suau creat al centre del fust anomenat èntasi, de lluny es veu recte i de prop corbat.
Ordres arquitectònics: jònic dòric i corinti.
Fotocopia del llibre p. 55
ARQUITECTURA RELIGIOSA
El temple és laconstrucció principal.
S’hi distingeixen tres espais: pronaos, una entrada que dona accés al lloc sagrat del temple; naos, espai sagrat a l’interior del qual hi havia la imatge escultòrica de la divinitat; opistòdom, cambra o nau posterior adossada a l’altre extrem de la naos però incomunicada amb ella per guardar tresor del temple.
Els temples reben noms segons les dimensions, o segons el nombrede columnes: dístil (dues columnes), tetràstil (quatre), hexàstil (sis) octàstil (vuit) o decàstil (deu).
També hi ha temple perípters, tenen el perímetre envoltat de columnes: monòpter (una sola filera), dípter (dues fileres), pseudoperípter si les columnes estan adossades al mur.
Altres tipus de temple són l’amfipròstil, si només te columnes davant i darrere; el pròstil, si només n’hi ha en un...