hautic

La matriu extracel·lular (MEC)

Les cèl·lules poden estar adherides entre elles sense deixar gairebé espai a una MEC o poden estar unides a una MEC. Aquestes unions necessiten MEC per poder donar-se i es fan mitjançant receptors. Aquests receptors estan units a proteïnes senyalitzadores i adaptadores. La senyalització es vital per saber el destí de la MEC.
La MEC presenta una gran diversitatrespecte a la composició, concentració i organització de fibres però principalment està formada per aigua i proteines, està en costant remodelació i pateix un gran estrès mecànic. Els components de la matriu són secretats per les cèl·lules
Diversitat de la MEC animal
La lamina basal la trobem principalment sustentant els epitelis i li aporta nutrients. Està molt ben organitzada i és primeta. Ésla única estructura que presenta col·làgena IV.
En les matrius connectives, abunda més la MEC que les cèl·lules, alguns exemples són els tendons, el teixit conjuntiu...
En el teixit conjuntiu lax trobem més quantitat de glúcids i aigua (els glúcids permeten emmagatzemar aigua) que de proteïnes, té un gran grau d’hidratació. El teixit conjuntiu dens té més quantitat de proteïnes que de glúcids,al haver-hi menys glúcids no es pot emmagatzemar tanta aigua, un exemple és el os.

Funcions:
Emmagatzema nutrients i senyalitzadors químics. Aquests senyalitzadors químics fan que es mogui la MEC.
Ajuda a la proliferació, supervivència i diferenciació de les cèl·lules a les que engloba al sustentar-se en elles. També fa que les cèl·lules migrin (per exemple els fibroblasts) amb la finalitatde dur a terme una reparació.
Condiciona la forma i funció de les cèl·lules i l’organització dels teixits.
Components
Sempre apareixen tres grans tipus de molècules encara que en cada MEC la composició d’aquests components varia. Les molècules son secretades per les cèl·lules a les que engloba, sobretot per els fibroblasts en el teixit conjuntiu.
1.- Proteïnes estructurals fibroses com elcol·lagen i les fibres elàstiques les quals donen resistència i flexibilitat a la matriu. Les fibres de col·lagen oposa resistència a les forces de tracció

2.- Proteoglicans i glicosaminoglicans: són grans polímers de sucres amb petites porcions proteiques unides covalentment i formen gels altament hidratats on es col·loquen les proteïnes fibroses i glicoproteines. Al estar tan hidratats, són unbon solvent per a molècules petites i així controlar les relacions osmòtiques.
Aquest gel permet resistir a les forces de compressió degudes a canvis de pressions, evitant que aquest canvi de pressió el pateixi la cèl·lula i es faci malt bé.
3.- Glicoproteïnes: relacionades amb l’adhesió i el moviment de les cèl·lules
Algunes d’aquestes proteïnes no es poden relacionar únicament en un grup sinóque encaixen en més d’un.
Col·làgena

Són les proteïnes més abundants de la matriu animal (en els mamífers ocupa un 25%; tenen tots els metazous). Són una família de proteïnes molt diverses que ocupen 42 gens.
La seva funció principal és la resistència a la tracció, evitant danyar a la cèl·lula. En cada teixit té una organització i composició variable i això el que crea es diversos tipus dematrius (sòlida, líquida...), per exemple als vasos sanguinis gairebé no hi ha col·làgena però abunda les fibres elàstiques (permeten tornar a la posició inicial els teixits) ja que no han de ser rígids.
Tots els col·làgenes tenen unit algun petit glúcid que permet millorar la solubilitat de la proteïna però no les considerem glicoproteïnes, sinó proteïnes.
Els fibroblasts en són els principalssintetitzadors. Els fibroblats són cèl·lules mesenquimals del teixit conjuntiu amb un RER i un AdG molt desenvolupats. Tenen aquests dos orgànuls tan desenvolupats perquè són els responsables de l’excreció de les proteïnes al exterior: es sintetitzen als ribosomes de la membrana del RER, anirà a dins del RER i en el AG desenvoluparà una vesícula amb proteïnes que dictaran que vagi cap a la...