Helenisme filosòfic
4:
El
pensament
hel·∙lenís/c
3. L’hel·∙lenisme
filosòfic
Epicureisme,
estoïcisme
i
escep/cisme
són
tres
filosofies
que
l’hel·∙lenisme
presenta
com
a
solucions
a
la
pèrdua
d’iden/tat
dels
ciutadans
grecs.
La
finalitat
d’aquestes
filosofies
és
el trobar
el
camí
a
la
felicitat.
3.1
Epicureisme
Epicur
de
Samos
(341-‐270a.C)
va
donar
el
nom
a
una
escola
hel·∙lenís/ca
anomenada
epicureisme.
Durant
la
seva
vida
freqüentà
les
més
reconegudes
escoles,
però
degut
a
l’alteració
polí/ca, ja
que
Alexandre
havia
mort
hagué
d’abandonar-‐la.
A
l’edat
de
34
anys
va
fundar
la
seva
escola,
El
Jardí,
on
era
possible
el
descans,
la
reflexió
i
el
diàleg.
El
Jardí
era
un
centre
d’aprenentatge
d’un
es/l
de
vida
a
la recerca
de
la
felicitat.
Epicur
sen/a
un
profund
odi
cap
a
les
supers/cions
i
creences
infundades,
segurament
degut
a
que
en
la
seva
infància
acompanyava
a
sa
mare
a
recitar
oracions
purificadores
per
les
cases.
Per
tant, un
tret
a
destacar
en
la
seva
filosofia
és
la
lluita
contra
les
supers/cions,
les
pors
i
els
neguits
dels
humans.
Per
a
Epicur
la
filosofia
té
una
funció
pràc/ca,
cito
textualment:
“
Vana
és
la
paraula
del
filòsof
que
no
guareix
els
sofriments
de
l’home”.
Primer
de
tot,
s’ha
d’alliberar
a
l’home
de
qualsevols
cosa
que
el
faci
neguitejar
i
després
conduir-‐lo
cap
el
camí
de
la
felicitat.
El
primer
pas
s’aconsegueix
amb
el
tetrafarmakon que
es
resumeix
en
aquest
quadre:
EL
QUE
INSPIRA
POR
ELS
QUATRE
REMEIS
Els
déus
Si
existeixen,
no
s’ocupen
dels
assumptes
humans.
La
mort
Mentres
som
vius,
ella
no
existeis,
i
quan
ella
és
present,
nosaltres
ja
no
hi
som.
El des^
La
seva
existència
és
dubtosa.
Les
necessitats
naturals
i
els
Les
primeres
són
fàcils
de
sa/sfer,
i
els
segons
fàcils
d’evitar.
mals
TEMA
4:
El
pensament
hel·∙lenís/c
Per
acabar,
Epicur
divideix
la
seva
filosofia
en
tres
parts:
-‐La
`sica: que
tracta
del
funcionament
de
la
natura
i
de
l’ésser
humà.
Per
a
aquesta
part
de
la
seva
filosofia
recupera
les
teories
atomistes
de
Demòcrit
i
Leucip,
segons
la
qual
els
àtoms
i
el
buit
expliquen
els
canvis
del
món. Però,
aprofundeix
més:
els
moviments
dels
àtoms
fan
superflu
parlar
dels
déus
i
de
les
seves
intervencions,
ja
que
són
moviments
espontanis,
aleatoris
contraris
al
des^
que
permeten
defensar
la
llibertat
humana.
Epicur
i
...
Regístrate para leer el documento completo.