helenismo





2on BATXILLERAT


HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA


SEGON TRIMESTRE



NOM:

DATA:

8 – I – 2013






Epicur desenvolupà la seva tasca filosòfica durant l’època hel·lenística, període històric de gran inestabilitat política i social, així com de gran angoixa personal, que es va estendre d’ençà la mort d’Alexandre Magne (323 a.C.) fins a la fi de la República romana (31a.C.). Durant aquest temps van aparèixer tota una sèrie d’escoles filosòfiques (estoïcisme, epicureisme, cinisme i escepticisme) que es caracteritzaren pel seu eclecticisme i haver centrat el seu interès en les qüestions ètiques i antropològiques.








Zenó de Citi (300-264 a.C.), fundador de l’escola estoica, fou deixeble de Crates de Tebes, difusor del cinisme o Escola Cínica.Partint de les seves premisses, considerà la filosofia com una norma de vida o comportament ètic. Els pilars del sistema estoic inaugurat per Zenó són: La Lògica, en tant que estudi de la proposició (les estructures lògiques serien estructures de la realitat, els ta lekta o significats); La Física, com a mètode per a acceptar el destí; i, per fi, L’Ètica, en tant que permet assolir la virtut, quel’estoïcisme identificà amb el Bé. A l’estoïcisme li devem la primera gramàtica i la divisió dels judicis en categòrics, hipotètics i disjuntius, que tanta importància tindrà en el pensament kantià.
Amplia el teu coneixement:

http://cibernous.com/autores/epicuro/index.html
http://symploke.trujaman.org/index.php?title=Portada
Amb aquesta informaciói la que puguis trobar en altres fonts, mira de completar les fitxes sobre l’Epicureisme i l’Estoïcisme:


EPICUREISME (Epicur, 341 – 270 a.C.)


Trets generals de la filosofia epicúria

Vocació pràctica [la filosofia ens ha d'ajudar a viure, és una ètica eudaimònica]
Hedonisme [el plaer és el criteri ètic a seguir per assolir la felicitat]
Atomisme [l'home és natura i la natura ésatòmica, els àtoms són els seus components últims]
Individualisme [rebuig dels convencionalismes socials i preeminència de l'individu]
Ideal prèctic del savi [savi és qui sap viure feliç]


Atomisme

Canònica
La natura és material (física) i els components últims de la realitat són els àtoms i el buit. Els cossos són agregats d'àtoms de diferent tamany, figura i pes. L'ànima també és material,és un agregat d'àtoms més fins, i no sobreviu a la mort del cos. Quan mor el cos mor l'ànima i els àtoms que els formaven es dispersen.
En el món natural, l'únic que existeix (rebuig del dualisme), el coneixement neix amb la sensació (o percepció), que és el primer criteri (canon) que ens permet constatar l'existència efectiva de tot el que és i discriminar entre real i imaginari. Només del que esté sensació es pot tenir concepte (realisme epistemològic) i tota sensació provoca un sentiment agradable o desagradable
Tres causes del moviment dels àtoms:
a) _____________________________

b) _____________________________

c) _____________________________
Tres canons (criteris) de veritat (realitat):
1) _____________________________
2)_____________________________
3) _____________________________

La desviació casual és un afegit epicuri a l'atomisme de Demòcrit que li permet defugir el determinisme característic de la filosofia atomística i afirmar la llibertat humana, la possibilitat d'una autarquia activa no sotmesa al destí o a una causalitat còsmica cega a l'aristotèlica.

Si la ____________ és el criteri de realitat,els

_______________ ens ajuden a classificar les percepcions, a dur un registre de la nostra

experiència del món, i els _____________ a discriminar entre experiències agradables i desagradables: cal repetir les primeres i evitar les segones.
La natura està en moviment (els àtoms no deixen mai de moure's), a la manera d'Aristòtil, Demòcrit o Heràclit, i tant els àtoms del cos com...