Hermes I Dioniso

Adrià San Miguel Amate, Joan Mampel Laos, Jordi Delgado Salmerón, Albert Crespo Valverde.
HERMES AMB DIONÍS INFANT:
1. COM ANALITZAR UNA OBRA ESCULTÒRICA:
Per a poder fer una correcta i acurada anàlisi, cal dividir el comentari en tres punts bàsics: la catalogació de l’obra, l’anàlisi formal i el contingut i la interpretació de l’obra.
Per començar, al primer punt, els apartats necessaris sónel nom de l’obra, l’auto, la cronologia, el material amb què estat feta, la tècnica emprada, la tipologia, les dimensions (expressades en metres i referents dons a l’alçada de la figura), l’estil i la seva localització.
Posteriorment, a l’anàlisi apareixen per aquest ordre els apartats de moviment, les proporcions, els eixos de composició, la llum, el volum, l’expressió i el grau de realisme.Finalment, a l’apartat de contingut, hem analitzat els apartats referents al context històric, el tema, l’objectiu, la funció i les aportacions i els models en els que va influir, així com la tipologia que l’autor va seguir en totes les seves obres.
2. COMENTARI DE TEXT:
Es tracta de l’obra Hermes amb Dionís infant, la qual va elaborar l’autor i escultor Praxíteres, fill del famós escultorCefisòdot el Vell i un dels màxims exponents de l’escultura de l’antiga Grècia clàssica. Malgrat no se sap gaire de la seva vida, sabem que el seu període màxim a nivell de producció i d’activitat artística va ser entre el 370a.c. i el 340a.c. Va ser un gran coneixedor dels materials, ja que va treballar habitualment amb marbres i va fer que aquest material es poses de moda en detriment del bronze. Aixídoncs, aquesta escultura està feta de marbre, mitjançant la tècnica del tallat, ja que l’autor ha rebaixat i llevat el material d’un bloc de marbre. Trobem també que la tipologia és d’emballum rodó o escultura exempta, ja que aquesta no està feta amb relleu (enganxada a un medi físic pla) sinó que té ple volum. Les dimensions són clares, 2,13 metres d’alçada i l’estil també ho és, ja que podemapreciar clarament un estil grec postclàssic o segon classicisme. Finalment, per acabar amb la fitxa tècnica, cal dir que aquesta escultura està localitzada al Museu Arqueològic d’Olímpia i va ser trobada al temple “d’Heraeum” (d’Hera) , a la ciutat d’Olimpia.
Prosseguint amb l’anàlisi formal, podem observar com la figura d’Hermes apareix dempeus -li falta una part del braç dret-, recolzant-seamb el braç esquerre en una roca o tronc cobert amb una túnica, mentre sosté el petit Dionís. Entre el tronc i la figura d’Hermes hi ha un suport transversal, necessari per aguantar el pes de l’estàtua. El recolzament d’aquesta escultura seria innecessari si aquesta fos de bronze, però com està feta de marbre, aquest és molt més fràgil i requereix de forces externes que ajudin a que l’escultura noquedi destruïda.
L’element més important de l’obra és l’estudi minuciós que l’artista fa de la compensació dels volums, anàlisi que es fa evident en la utilització del contrapposto. El contrapposto és una tècnica que s’utilitza per a poder donar-li harmonia a la figura, així com una proporció gairebé exacta. En aquest cas, l’escultor ha elevat un dels malucs de la figura i n’ha flexionat lacama contrària, corbant-ne tot el tors i fent que una de les espatlles estigui més alta que l’altra. Aquest joc compositiu complex suggereix una estructura suau i dinàmica en forma d’una gran “S” invertida, l’anomenada “corba praxiteliana”. Aquesta corba intenta fugir de la línia recta, de la verticalitat estàtica per a donar-li lleugeresa a la figura, fent que el cos d’Hermes es pugui desplaçar-sede l’eix vertical i formi aquesta sinuosa “S” invertida, que proporciona un subtil equilibri entre el moviment i el repòs. Tot plegat ens diu com la figura d’Hermes ha estat perfectament proporcionada, amb una recerca important de l’equilibri i de la igualtat geomètrica com a bellesa. En conclusió, l’obra representa un clar esquema helicoïdal en la postura del cos de l’adult, ja que mostra el...