Herzberg i Vroom

Herzberg

Herzberg es centra en conèixer quins factors són els que creen la motivació a les persones a través de factors que causen satisfacció i insatisfacció.
Teoria dels dos factors deHerzberg
1. Satisfacció i insatisfacció no són conceptes oposats. No estar satisfet no és el mateix que estar insatisfet, és a dir, la reducció de la insatisfacció no sempre implica un augment de lasatisfacció.
2. Els factors que generen satisfacció són radicalment diferents als que generen insatisfacció.
Herzberg va arribar a dues conclusions:
En primer lloc trobem que algunes condicions de treballactuen principalment per causar insatisfacció en els empleats quan aquelles no són presents; de qualsevol manera, la presència d'aquestes condicions no exerceix una forta motivació. Els va cridarfactors de manteniment o d'higiene, ja que són necessaris per mantenir nivells de satisfacció raonables. La seva presència no causa ni motiva satisfacció, però han d'estar presents en quantitat iqualitat adequats ja que en cas contrari (la seva absència) causaria insatisfacció. Aquests factors són: polítiques i administració de la companyia, supervisió tècnica, relacions interpersonals amb elsuperior, amb els companys de treball i subordinats, sous, seguretat en el treball, vida personal, condicions de treball i estatus.
D'altra banda, algunes condicions de treball donen com a resultat nivellsalts de motivació i satisfacció, de qualsevol manera, si no hi són presents, no causen gran insatisfacció. Les va cridar factors de motivació o insatisfactores. La seva presència produeix satisfacciói la seva absència provocarà absència de satisfacció, però no provocarà insatisfacció. Són els veritables motivadors ja que tenen la capacitat de produir satisfacció. Aquests factors són: èxit,reconeixement, progrés, el treball mateix, la possibilitat de creixement personal i responsabilitat.
Herzberg diferència per tant aquells factors que condueixen a la satisfacció en l'ocupació dels que...