Hffx

TIPUS DE CÈL·LULES:
* Les cèl·lules animals. Tenen una membrana cel·lular i un citoplasma , on suren el nucli i diversos orgànuls cel·lulars.
* Les cèl·lules vegetals. Es diferencien de les cèl·lules animals perquè tenen, en uns orgànuls especials, un pigment verd anomenat clorofil·la i, envoltant la membrana cel·lular, una capa rígida anomenada paret cel·lular.
*
ESTRUCTURA DE LESCÈL·LULES:
Les cèl·lules presenten una estructura força complexa. En general, es distingeixen les parts següents:
* La membrana cel·lular. És la capa que envolta i protegeix la cèl·lula. Aquesta membrana és porosa, i pot ser travessada per diverses substàncies com ara l'aigua i les substàncies nutritives.
* El citoplasma. És el líquid contingut dins la membrana. En el seu si es troben elsdiferents orgànuls de la cèl·lula i el nucli.
* El nucli. És l'òrgan encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula: captar aliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Algunes cèl·lules, però no tenen nucli.
* Els orgànuls cel·lulars. Són petits òrgans que suren en el citoplasma. N'hi ha de diferents tipus. Algunes de les seves funcions són emmagatzemar aliment i transformarl'aliment en energia.
TIPUS:
* Ribosoma: Els ribosomes, visibles al microscopi electrònic com a partícules esfèriques, són complexos supramoleculars encarregats d'assemblar proteïnes a partir de la informació genètica que els arriba de l'ADN transcrita en forma d'ARN missatger. Elaborats al nucli, duen a terme la seva funció de síntesi de proteïnes al citoplasma. Estan formatsper ARN ribosòmici diversos tipus de proteïnes. Estructuralment, tenen dues subunitats. En les cèl·lules, aquests orgànuls apareixen en diferents estats de dissociació. Quan estan complets, poden estar aïllats o formant grups (polisomes). També poden estar associats al reticle endoplasmàtic rugós a l'embolcall nuclear.
* Reticle endoplasmàtic: El reticle endoplasmàtic és un orgànul vesicularinterconnectat que forma cisternes, tubs aplanats i sàculs que es comuniquen entre ells. Intervé en funcions relacionades amb la síntesi proteica, la glicosilació de proteïnes, el metabolisme de lípids i alguns esteroides, la desintoxicació, i eltrànsit de vesícules. En cèl·lules especialitzades, com ara les miofibril·les o cèl·lules musculars, es diferencia en el reticle sarcoplasmàtic, un orgànulnecessari per produir la contracció muscular.
* Aparell de Golgi: L'aparell de Golgi és un orgànul format per apilaments de sàculs denominats dictiosomes, tot i que aquests, com a entitat dinàmica que són, poden ser considerats estructures puntuals fruit de la coalescència de vesícules. Rep les vesícules delreticle endoplasmàtic rugós que han de continuar sent processades. Entre les funcionsde l'aparell de Golgi hi ha la glicosilació deproteïnes, selecció, destinació, glicosilació de lípids i la síntesi de polisacàrids de la matriu extracel·luar. Posseeix tres compartiments; un de proximal al reticle endoplasmàtic, denominat "compartiment cis", on es produeix la fosforilació de les mannoses dels enzims que s'han de dirigir al lisosoma; el "compartiment intermedi", ambabundants manosidases i N-acetil-glucosamina transferases i el "compartiment o xarxa trans", el més distal, on es transfereixen residus de galactosa i àcid siàlic, i del qual emergeixen les vesícules amb les diferents destinacions cel·lulars.
* Lisosoma: Els lisosomes són orgànuls que alberguen múltiples enzims hidrolítics. De morfologia molt variable, no se n'ha demostrat l'existència en cèl·lulesvegetals.[11] Una característica que agrupa tots els lisosomes és la possessió d'hidrolases àcides: proteases,nucleases, glucosidases, lisozims, arilsulfatases, lipases, fosfolipases i fosfatases. Procedeix de la fusió de vesícules provinents de l'aparell de Golgi, que, al seu torn, es fusionen en un tipus d'orgànul denominat endosoma primerenc, que, en acidificar-se i guanyar enzims hidrolítics,...