Hfsjdfhjsd

PLATÓ

Filòsof grec, deixeble de Sòcrates i mestre d'Aristòtil (428-347 a de JC). En les seves doctrines,
es poden trobar conceptes que son similars a les idees cristianes, constitueixen l'exponent més alt de l'idealisme. La base principal de la seva filosofia són les seves idees.Són també molt destacables les seves teories sobre l'estat, que va consagrar-lo com un filòsof i políticexcepcional. En el 389 abans de Crist va crear en el Jardí d'Akademos, a Atenes, la famosa Acadèmia, en la qual durant molts anys que va exercir les seves ensenyanses. De les seves obres han arribat a nosaltres seus diàlegs famós, al número 35, que figura com a interlocutor el seu mestre, Sòcrates. Aquests inclouen graduats: l'Hotel La, Fedó, Phaedrus, el banquet, lleis, Critó, etc.

INFLUÈNCIES QUEVA REBRE PLATÓ.
Sòcrates:
L’aspecte pràctic i el mestratge en filosofia: la problemàtica moral. Plató creu, com Sòcrates que la filosofia té per funció esbrinar què és el Bé i en general què són els conceptes, que coneixem per introspecció.
De la formació socràtica del concepte, Plató passa a buscar el coneixement de les essències de les coses. Sòcrates només s’interessa per un tema: què és lamoral?. Plató afirma que hi ha un model, idea, de cada concepte, no només dels conceptes morals.
Plató rebutja radicalment, igual que el seu mestre, la influència relativista dels sofistes: el Bé per a Sòcrates com per a Plató ha de ser un absolut, no pot dependre de convencions ni de pactes, sinó que s'ha d'imposar per la seva pròpia força.
Tot i el mestratge de Sòcrates va marcar profundamentel pensament platònic, no podem desestimar altres influències, que es manifesten al llarg de la seva obra, integrades, si es vol, dins d’un sistema molt personal.
Parmènides:
Converteix la identitat parmenídia entre ser i pensar, n la identetitat entre ser i idea.
Plató es pregunta també pel ser, recollint la diferència entre el ser (forma pura) i els ens (canviants, corruptibles).
Heràclit:Com ell, Plató accepta l´existència al món sensible, i postula una interpretació intel·ligible (mitjançant el logos en l´un, les idees en l´altre) de la realitat. Si Heràclit considerava que el logos és la unitat dels contraris, Plató defensa la unitat a través de l’existència de les Formes pures (idees)
Plató afirma, com Heràclit que sobre les coses sensibles en moviment constant no es fomentala ciència.
Defensa la relativitat del món físic.
Plató intenta solucionar la contraposició Heràclit-Parménides dient que el món sensible és heraclità (tot canvia) mentre que el món intel·ligible és Parmenidià (les idees són, amb un valor absolut).
Pitagòrics:
N’assumeix aspectes místico-escolars. Amb algunes diferències, passem de la congregació pitagòrica a l´Acadèmia.
Accepta l’origencelest i preexistent de les ànimes. Inferioritat del cos. El cos és la presó de l’ànima (Cràtil 400 b). Creu en l’immortalitat i la transmigració de les ànimes.
Defensa que la virtut allibera l’ànima.
Assumeix la mística dels nombres, tan present en els pitagòrics, té ressons en Plató, des del moment que considera la matemàtica com un estudi previ, però obligatori per accedir a la filosofia.
Dónagran importància a les matemàtiques; el model del coneixement veritable és el matemàtic i per ingressar a l’Acadèmia era condició imprescindible saber matemàtiques.
TEORIA DE LES IDEES.
És el nucli del pensament platònic; quan Plató es planteja que és l'ésser troba en la filosofia presocràtica la polèmica Heràclit-Parmènides sobre el canvi. Heràclit havia afirmat que el canvi era el logos (raó)mentre que Parmènides en el seu poema havia narrat la impossibilitat del canvi. Després, Sòcrates, oposant-se al relativisme dels sofistes, havia afirmat que cada home té un coneixement correcte de les idees ètiques i que aquest universals morals (idees ètiques) eren innates (intel.lectualisme moral socràtic).
Plató recull aquestes tres aportacions (més el pitagorisme) a la seva teoria de les...