hgfdh
Páginas: 7 (1670 palabras)
Publicado: 30 de mayo de 2013
Les qualitats físiques de força i coordinació
1./ CONCEPTE DE FORÇA
És la capacitat neuromuscular - que involucra tant el sistema nerviós com el muscular - de superar una resistència (R) externa o interna gràcies a la contracció muscular; sigui de forma estàtica (isomètrica) o dinàmica (isotònica).
2./ MILLORES QUE COMPORTA EL TREBALL DE FORÇA
Algunes millores queaconseguim mitjançant el treball de força poden ser, entre d’altres:
2.1. Una hipertròfia ( augment del volum muscular )
2.2. Millora el metabolisme muscular ( augmenta la mioglobina i per tant el transport d´O2 al múscul )
2.3. Augmenta el nombre i volum dels mitocondris
2.4. Augmenta l’amplitud i el temps de contracció
2.5. Augment posterior del pes
2.6. Pèrdua de la velocitat gestual
2.7. Nomillora el rendiment càrdio-vascular.
3./ TIPUS DE FORÇA
3.1. FORÇA MÀXIMA
És la màxima contracció voluntària capaç de superar resistències màximes, amb una velocitat constant i molt baixa, sense importar el temps a utilitzar. Exemple: l’halterofília.
3.2. FORÇA RESISTÈNCIA
Capacitat de realitzar una activitat muscular en el temps oposant-se a la fatiga.. Per exemple, el rem.
3.3.FORÇA EXPLOSIVA
Capacitat de superar resistències no màximes però amb una velocitat màxima. També s’anomena potència.
4./ MITJANS PER TREBALLAR LA FORÇA
4.1. AUTOCÀRREGUES...Treball amb el propi pes corporal. És la forma més bàsica de treballar la força.
4.2. EXERCICIS PER PARELLES... S’utilitza el pes d’un altre com a càrrega.
4.3. MULTISALTS...És un exercici d’autocàrregues per aextremitats inferiors. Es tracta de repetir un salt o salts per desenvolupar la força dels músculs extensors.
4.4. APARELLS SIMPLES...Són artefactes com politjes, mancuernes, gomes, etcètera.
4.5. PILOTES MEDICINALS...De diferents pesos
4.6. PESES I HALTERES...S’utilitza, sobretot, a partir dels 17-18 anys. És el mitjà per excel·lència per a la musculació.
4.7. ISOMETRIA...Es realitza unatensió contra una resistència fixa.
4.8. PLIOMETRIA...Suposa una millora neuromuscular. És un treball excèntric i concèntric. L’energia de caiguda s’utilitza per a desenvolupar la suficient força per al salt.
4.9. CIRCUIT-TRAINING...Es pot desenvolupar la força, velocitat, resistència, etcètera. Es treballa per estacions.
5./ EVOLUCIÓ NATURAL DE LA FORÇA
Podem dir que, per causa deldesenvolupament físic general, no es produeix un augment substancial de la força des dels vuit als dotze anys. Els valors són molt similars en nens i nenes.
Dels 14 als 16 anys, augmenta fins a un 85 % del total. Dels 17 als 19, es completa el creixement muscular. Dels vint als vint-i-cinc, es manté el total de la força disponible. Dels vint-i-cinc als trenta-cinc, disminueix d’un 10 a un 15%(veure gràfic inferior).
6./ CONCEPTE DE COORDINACIÓ
És l’organització de les contraccions musculars per tal d’aconseguir una acció harmonitzada.
7./ TIPUS DE COORDINACIÓ
2.1. Coordinació dinàmica general : fa servir el màxim nombre de segments corporal: nedar, ballar, córrer, saltar...
2.2. Coordinació dinàmica segmentària : hi intervenen pocs segments corporals : òculo-manual(ulls-mans), òculo-pédica (ulls-peus)...
8./ EVOLUCIÓ NATURAL DE LA COORDINACIÓ
La coordinació es pot millorar des del naixement. En desenvolupar-la podem aconseguir que s’adquireixin bons nivells des de les primeres edats. S’arriba al nivell màxim d’aquesta qualitat a 20 anys i hom pot mantenir-la fins a 50. L’època de la pubertat es considera l’etapa més adequada per a afinar-la.El voleibol
L´ÀREA DE JOC
L’àrea de joc inclou el terreny de joc i la zona lliure. El terreny de joc és un rectangle de 18 x 9m i amb un espai lliure de tot obstacle fins a un mínim de 7 m d’alçada.
LES ZONES DEL TERRENY DE JOC I LA XARXA
La zona d’atac està delimitada per l’eix de la línia central i la línia d’atac traçada a 3 m per darrere de l’eix. La zona de servei és l’àrea...
1./ CONCEPTE DE FORÇA
És la capacitat neuromuscular - que involucra tant el sistema nerviós com el muscular - de superar una resistència (R) externa o interna gràcies a la contracció muscular; sigui de forma estàtica (isomètrica) o dinàmica (isotònica).
2./ MILLORES QUE COMPORTA EL TREBALL DE FORÇA
Algunes millores queaconseguim mitjançant el treball de força poden ser, entre d’altres:
2.1. Una hipertròfia ( augment del volum muscular )
2.2. Millora el metabolisme muscular ( augmenta la mioglobina i per tant el transport d´O2 al múscul )
2.3. Augmenta el nombre i volum dels mitocondris
2.4. Augmenta l’amplitud i el temps de contracció
2.5. Augment posterior del pes
2.6. Pèrdua de la velocitat gestual
2.7. Nomillora el rendiment càrdio-vascular.
3./ TIPUS DE FORÇA
3.1. FORÇA MÀXIMA
És la màxima contracció voluntària capaç de superar resistències màximes, amb una velocitat constant i molt baixa, sense importar el temps a utilitzar. Exemple: l’halterofília.
3.2. FORÇA RESISTÈNCIA
Capacitat de realitzar una activitat muscular en el temps oposant-se a la fatiga.. Per exemple, el rem.
3.3.FORÇA EXPLOSIVA
Capacitat de superar resistències no màximes però amb una velocitat màxima. També s’anomena potència.
4./ MITJANS PER TREBALLAR LA FORÇA
4.1. AUTOCÀRREGUES...Treball amb el propi pes corporal. És la forma més bàsica de treballar la força.
4.2. EXERCICIS PER PARELLES... S’utilitza el pes d’un altre com a càrrega.
4.3. MULTISALTS...És un exercici d’autocàrregues per aextremitats inferiors. Es tracta de repetir un salt o salts per desenvolupar la força dels músculs extensors.
4.4. APARELLS SIMPLES...Són artefactes com politjes, mancuernes, gomes, etcètera.
4.5. PILOTES MEDICINALS...De diferents pesos
4.6. PESES I HALTERES...S’utilitza, sobretot, a partir dels 17-18 anys. És el mitjà per excel·lència per a la musculació.
4.7. ISOMETRIA...Es realitza unatensió contra una resistència fixa.
4.8. PLIOMETRIA...Suposa una millora neuromuscular. És un treball excèntric i concèntric. L’energia de caiguda s’utilitza per a desenvolupar la suficient força per al salt.
4.9. CIRCUIT-TRAINING...Es pot desenvolupar la força, velocitat, resistència, etcètera. Es treballa per estacions.
5./ EVOLUCIÓ NATURAL DE LA FORÇA
Podem dir que, per causa deldesenvolupament físic general, no es produeix un augment substancial de la força des dels vuit als dotze anys. Els valors són molt similars en nens i nenes.
Dels 14 als 16 anys, augmenta fins a un 85 % del total. Dels 17 als 19, es completa el creixement muscular. Dels vint als vint-i-cinc, es manté el total de la força disponible. Dels vint-i-cinc als trenta-cinc, disminueix d’un 10 a un 15%(veure gràfic inferior).
6./ CONCEPTE DE COORDINACIÓ
És l’organització de les contraccions musculars per tal d’aconseguir una acció harmonitzada.
7./ TIPUS DE COORDINACIÓ
2.1. Coordinació dinàmica general : fa servir el màxim nombre de segments corporal: nedar, ballar, córrer, saltar...
2.2. Coordinació dinàmica segmentària : hi intervenen pocs segments corporals : òculo-manual(ulls-mans), òculo-pédica (ulls-peus)...
8./ EVOLUCIÓ NATURAL DE LA COORDINACIÓ
La coordinació es pot millorar des del naixement. En desenvolupar-la podem aconseguir que s’adquireixin bons nivells des de les primeres edats. S’arriba al nivell màxim d’aquesta qualitat a 20 anys i hom pot mantenir-la fins a 50. L’època de la pubertat es considera l’etapa més adequada per a afinar-la.El voleibol
L´ÀREA DE JOC
L’àrea de joc inclou el terreny de joc i la zona lliure. El terreny de joc és un rectangle de 18 x 9m i amb un espai lliure de tot obstacle fins a un mínim de 7 m d’alçada.
LES ZONES DEL TERRENY DE JOC I LA XARXA
La zona d’atac està delimitada per l’eix de la línia central i la línia d’atac traçada a 3 m per darrere de l’eix. La zona de servei és l’àrea...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.