Hhh

Tot trencant la seva reserva habitual, Mercè Rodoreda projectà en el pròleg de Mirall trencat tot un seguit d’opinions personals i de consideracions força importants sobre la seva obra narrativa.Aquest text, de gran valor documental, ajuda a comprendre les característiques de la seva producció i, de manera més precisa, el procés creatiu i la singularitat que envolta, dins del conjunt de la sevanovel·lística, Mirall trencat. Per aquesta raó us proposem la lectura detallada de diversos passatges del text introductori. El primer punt a tractar correspon al plantejament inicial, al propòsit del’escriptora en el moment d’abordar una obra de la dificultat constructiva de Mirall trencat, que, si bé recull molts trets comuns a la totalitat de la seva escriptura, també incorpora la presènciad’una colla d’elements inèdits en la seva producció anterior. 1.1. Procés de composició Escrivia a poc a poc, jo que escric a raig, (pàg. 15) Relat d’una gran complexitat i d’una gran densitat, el procésde composició ha estat llarg, el més llarg en comparació amb la resta de novel·les. Malgrat que l’autora dati la novel·la com a començada a Ginebra l’any 1968, acabada a Romanyà de la selva el 1974,les primeres intuïcions, els primers tempteigs, vénen de molt més lluny. A partir de les afirmacions següents, corresponents al pròleg de Mirall trencat, i amb la consulta d’alguna de les biografiesdedicades a Mercè Rodoreda, determineu la cronologia del procés de composició, responent les preguntes que hi ha tot seguit: Al cap d’anys de no poder escriure res –llevat d’alguns contes– perquèrequereix esforç i jo tenia coses més importants a fer com és ara sobreviure, se’m va imposar, podria dir, Jardí vora el mar. Igual que en el conte «Tarda al cinema» del recull Vint-i-dos contes, vaigadoptar la narració en primera persona, el monòleg interior. Vinculada a les flors, sense flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i que el meu protagonista fos un jardiner. «Un...