HHistòria Econòmica - La revolució industrial

II. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. La industrialització a Europa

França

fins el II Imperi (dècada de 1870), la producció industrial es fonamenta tant en la protoindústria
com en la indústria moderna.
diferent al model tecnològic britànic [vapor + energia hidràulica].
recurs de la industrialització francesa: explotar “jaciments” de mà d’obra rural i barata.
f. XIX i i. XX poderosa indústriaferro i acer i gran desenvolupament de bancs i finances.
la crisi final del segle significa la reestructuració:
l’aparell productiu incorpora més la màquina de vapor;
noves indústries (automòbil, hidroelèctrica, química,...)
Però França es va veure superada progressivament per Alemanya, USA, Japó, i, més tard,
Rússia.
la urbanització i els avenços en enginyeria i noves indústries (química,per exemple) consolidaren
el capitalisme francès.
indústria diversificada, més qualitat, més artesanal.
banca alta de París: comerç i inversió internacional (ex: Banca Rothschild)
Credit Mobilier, creat per Pereire el 1852, i més tard Banque de Paris et des Pays Bas (1872) i altres
→ Importància relativa de la banca per a la industrialització.
estat: recolzament infraestructures, certproteccionisme, escoles tècniques superiores.

Turbina Planas de Can Sedó.
(Esparraguera)
Era la més potent de l'època i
proporcionava
1.200
CV
Font: Museu de la Colònia Sedó del
Museu Nacional de la Ciència i de la
Tècnica de Catalunya

Desconeixem la procedència d’aquestes turbines.
Probablement són de la casa Planas. La nissaga Planas
de Girona dedicà la seva activitat a la produccióde
turbines, maquinària diversa i també elèctrica, aquesta ja
en la seva nova planta a Barcelona. Les turbines Planas,
seguint el sistema Fontaine, foren les primeres construïdes
a l’estat i amb un gran èxit. Vegeu Cabana, F. (1992),
Fàbriques i empresaris…, v. 1, pp. 119-124.

II. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. La industrialització a Europa

Bèlgica

mercat interior petit però productescompetitius al mercat internacional. El 1913 és amb
Suïssa el primer exportador mundial per càpita.
ben comunicades al continent que s’estava industrialitzant.
agricultures pròsperes i innovació tècnica. Factors de producció [treball i k] barats.
té carbó fàcil d’explotar (el lingot de ferro més barat del continent) i ferro.
màquina de vapor al tèxtil ⇒ construcció de màquines i siderúrgia.
oprimer al cotó i després al lli, que serà a finals del XIX la segona exportació (lli), només
superada per l’acer i el material ferroviari.
o supera la protoindústria
similar a Anglaterra, comerç, manufactura preindustrial a Flandes i empresaris de GB que
s’instal—len. Progressivament: llana al XVII, mines de carbó, cotó a Gante, lli mecanitzat, sucre,
vidre, drassanes i material ferroviari itramviari. Química Solvay (carbonat sòdic)
Société General de Belgique: banc d’inversió (SA) → crea indústries i participa en indústries →
holding financer. Posteriorment la Banque de Belgique fa el mateix.
finançament del ferrocarril per l’estat. Objectius del pla del govern de 1834: productes
belgues al continent i fer de pont entre el comerç de GB i zona del Rin. En termes relatius el mésindustrial del continent fins la IGM.
capitals francesos i anglesos (al carbó i a altres indústries)
inversions exteriors juntament amb França (a Rússia, Espanya, Itàlia, Sud-america, etc).

II. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
3. La industrialització a Europa

Alemanya

1807, abolició de la servitud.
ZOLLVEREIN [1833, unió duanera] / ferrocarril [Austria, al marge].
entre l’inici de l’era delferrocarril i alts forns i la Segona Revolució industriaI → arrencada
alemanya.
2m XIX i i. XX gran desenvolupament industrial (consolidació fins després de 1870).
bases: carbó, ferro, finançament exterior, capital bancari abundant i protecció estatal. Carbó al
Ruhr.
acer, electricitat i química, indústries mecàniques.
des de la unificació: pacte junquers (est/agricultura comercialitzada)...