Hidrotermales

C2:UD2 TÈCNIQUES HIDROTERMALS

IDEES CLAU

Els balnearis ofereixen un entorn i unes possibilitats terapèutiques que satisfan moltes necessitats de les persones grans. Un ambient tranquil i relaxant, grans espais enjardinats, espais i activitats pensats per facilitar la comunicació i relació interpersonal fan del balneari un lloc idoni en el qual la persona gran s’integra d’una forma fàcili natural.

L’atenció metge- sanitària es una atenció pròxima i humana, sense les característiques del àmbit hospitalari. Els tractaments responen a les malalties que més es relacionen a les persones grans: reumatisme i patologia de l’aparell locomotor, rehabilitació funcional, patologia respiratòria, alteracions de la circulació, etc... Tot això fa del balneari una institució terapèutica quesatisfà plenament moltes de les necessitats i demandes de la gent gran.

0. INTRODUCCIÓ

La utilització dels deus (=manantial) d’aigües mineromedicinals és tan antiga com la història mateixa de la humanitat. Els éssers humans sempre s’han sentit atrets per aquells deus d’aigües “rares”. Aigües emergents a elevades temperatures, amb forta olor a àcid sulfhídric, amb bombolles i altres moltescaracterístiques que han cridat des de la més remota antiguitat l’atenció del sempre curiós homo sapiens.

La cultura balneària es va estendre al llarg i ample de l´ Imperi Romà. Encara avui els països amb més tradició termal són els que es situen als límits geogràfics de l’antiga civilització romana. Des d’aquests països la tradició balneària s’ha estès per les àrees geogràfiques a les que vanexercir la seva influencia cultural i social.

Sota la dominació musulmana, la tradició romana va ser creixentada per la pròpia cultura de l´ aigua que els musulmans van introduir al nostre país. Encara hi ha gran quantitat de poblacions hispanes que conserven encara el nom de “CALDES” de clara tradició romana, juntament amb altres que conserven el nom de “ALHAMA” d’origen àrab. Caldes i alhama sóndenominacions de poblacions en les quals l’aigua termal ha estat element fonamental i, possiblement causa de la creació d’aquestes poblacions.

Durant els segles XVIII i XIX es van construir la major part dels grans balnearis. És una època de gran esplendor en que les burgesies emergents van utilitzar àmpliament els balnearis com un lloc de repòs, tractament i relació social.

A mitjans delsegle XX, coincidint amb el gran avanç de la medicina farmacològica, a Espanya i altres països es produeix un gran declivi dels antics balnearis. Molts es tanquen i els seus edificis terminen sent abandonats o derruïts. Altres van poder mantenir la seva activitat terapèutica ininterrumpidament, però quasi tots van passar una època de “vaques flaques” en terminologia bíblica.

Passats aquestsanys de cert oblit, podríem dir que el termalisme ha ressorgit de les seves pròpies cendres. La busca d’alternatives més naturals dins la medicina, la creixent importància donada a la rehabilitació, les dificultats per trobar solució farmacològica en malalties reumàtiques tractades tradicionalment en els balnearis ha fet que, cada vegada més, els pacients freqüentin als balnearis.

Ens els últimsanys, les administracions públiques han emprès programes de Termalisme Social en molts països europeus que han permès a milers de pacients i, especialment a persones grans, rebre tractaments termals subvencionats pels diversos sistemes nacionals de salut o d’assistència social.

En contrast amb aquest apogeu de la Balneoteràpia i amb la creixent demanda d’atenció sanitària als balnearis, trobemque els professionals de la salut i la gerontologia tenen una escassa o nul·la formació en aquest àmbit. Aquest informe té com a finalitat contribuir al millor coneixement entre els professionals de la salut del món dels balnearis, amb les seves possibilitats, limitacions, indicacions i contraindicacions.

1. CONCEPTES I DEFINICIONS FUNDAMENTALS

1. EL BALNEARI COM INSTITUCIÓ...