Himnos A La Noche Ii Comentario

HIMNES A LA NIT II

Himnes a la nit (Hymnen an die Nacht) és un conjunt de textos escrits per Novalis, un autor romàntic alemany. Foren publicats en una revista alemanya l’any 1800, però es creu que hi va haver uns originals anteriors. Novalis va escriure aquest conjunt de textos en honor a la seva difunta promesa Sophie.
El text donat és el segon del conjunt abans esmentat i rep el nom deHimnes a la nit II. En aquesta part de la seva obra, Novalis realitza una exaltació de la Nit i el Son, tot queixant-se de la vinguda del Dia i la Llum i de les persones que no entenen la bellesa i l’atractiu de les dues primeres –una representació dels Il·lustrats-, també tracta el tema de l’atracció del misteri i la foscor com a font d’inspiració.
Dins l’estructura interna del text, podem trobardiverses parts:
* La primera part –de la línea 1 fins a la 5- és una divinització i personificació de la Nit i el Son.
* La segona part –de la línea 5 fins a la 10- és una crítica de ‘els folls que no et reconeixen’.
L’estructura externa del text, com ja s’ha dit anteriorment, s’ha de relacionar amb l’obra sencera Himnes a la nit, ja que Himnes a la nit II no és un text aïllat dels moltsaltres que va escriure Novalis. Entre els sis textos de la obra, el treballat és el segon i, al contrari que altres autors romàntics fan (ex. Wordsworth –adoració a la natura, el dia i els paisatges).
El text romàntic és caracteritzat per utilitzar molts recursos expressius: metàfores, hipèrboles, hipèrbatons, antítesis, preguntes i exclamacions retòriques. Dins del text, podem trobar un seguit defigures literàries:
* Personificació, al·legoria i divinització de la Nit i el Son, la Llum i el Dia –es tracta de parlat d’aquests elements com si fossin éssers físics amb característiques pròpies dels humans. Amb aquest recurs s’aconsegueix una major importància i ressaltar per sobre d’altres temes.
* ‘A la llum li va ser atorgada [...]’ –línea 2 i 3.
* ‘Son sagrat.’ –línea 4.* ‘Només els folls no et reconeixen [...]’ –línea 5.
* ‘[...] de la Nit veritable[...]’ –línea 6.
* ‘[...] la qui flota[...]’ –línea 8.
* Metàfores –per expressar d’una forma més literal i bella el que es vol dir, l’autor ho utilitza per poder donar un estil més romàntica –una llibertat artística i original de referir-se a conceptes d’una manera única.
* [...] elregne de la Nit [...] –línea 3.
* ‘Només els folls no et reconeixen [...]’ –línea 5.
* [...] véns a trobar-nos des dels antics contes i portes la clau als habitacles sagrats [...]’ –línea 9 i 10.
* ‘[...] missatger silenciós dels infinits misteris!’ –línea 10.
* Anadiplosis –és la repetició d’una paraula al final d’un vers i al principi del següent. Això, crea un efectefonètic d’atenció del lector, subratlla la importància del lector i crea una pausa en el ritme del text.
* ‘Eterna és la duració del son. Son sagrat.’ –línea 4.
* Hipèrbole –consisteix en una exageració de la realitat, el que provoca una exaltació del concepte.
* ‘[...] el regne de la Nit està més enllà del temps i l’espai.’ –línea 3.
* ‘Eterna és la duració del son.’ –línea4.
* Antítesis –consisteix en contraposar dos mots per donar més força a la imatge que es vol transmetre mitjançant el text.
* ‘[...] l’arribada celest de la Nit. ¿Cremarà d’un cop per sempre [...]’ –línea 2.
* ‘[...] una duració finita [...] més enllà del temps i de l’espai.’ –línea 3.
* Oxímoron –és una presentació entre paraules que tenen un significat en que s’exclouenmútuament i crea sensació de confusió en el lector.
* ‘[...] missatger silenciós dels infinits misteris!’ –línea 10.
Dins el text, podem trobar dos conceptes que es repeteixen durant tot el text, el ‘jo’ i el ‘tu’. El ‘jo’, fa referència a l’autor i, d’aquesta manera, aconsegueix connectar amb el text i els elements que es tracten; de manera que entra dins el text i es troba amb harmonia...