Hisotria de España

La proclamació de la República
-Monarquia en crisi
El febrer del 1931 es va formar l’últim govern de la monarquia d’Alfons XIII (encapçalat per Almirall Aznar) que va convocar unes eleccions. El rei s'havia implicat directament amb la monarquia i el poc èxit d'aquesta va afectar directament a la corona. en aquest context, després de molt de temps sense celebrar eleccions, les forces polítiquesrepublicanes i d'esquerres van designar els comicis com una votació del poble entre monarquia i república.
L’oposició va establir una estratègia en contra de la monarquia anomenada pacte de Sant Sebastià (Alianza Republicana, Partit Republicà Radical Socialista, Derecha Liberal Republicana, Acció Catalana, Acció Republicana de Catalunya, Estat Català i Organització Republicana GallegaAutònoma). A st. Sebastià es va organitzar un comitè revolucionari, que havia de provocar el canvi de règim, però es va resoldre amb el compromís d'atorgar uns estatuts que es sotmetrien a l'aprovació de les corts.
El 12 desembre del 1930 es va proclamar la República per part d’un grup de militars a la caserna de Jaca. Poc després, els seus líders (Fermín Galán i Ángel García) van ser condemnats a mort, ila seva execució va desacreditar del tot al règim monàrquic. tot seguit es va incrementar la tensió, es va incrementar l’atur, les vagues i l’agitació política contra el govern... Monarquia es trobava en una situació crítica.

-Eleccions del 12 d’abril de 1931
A l’abril les forces republicanes van guanyar a les principals ciutats del país, on era difícil manipular els vots. A causa de lavictòria, el dia 13 van haver manifestacions per acabar de proclamar la República, mentrestant que el rei proposava la convocatòria d’unes Corts constituents, però el dia 14 en molts ajuntaments d’Espanya ja es va proclamar la República, per tant el Rei va renunciar al tron. Aquell mateix dia es va fer càrrec del govern provisional Niceto Alcalá i era format per socialistes i republicans. Els objectiuseren:
1. Convocar eleccions per començar un període constituent
2. Posar en marxa reformes considerades urgents (agricultura, exèrcit, educació).

-Constitució de 1931
El 28 de juny, Es van celebrar unes eleccions a Corts constituents. El govern republicà va instaurar un sistema electoral que afavoria els grans partits i el bipartidisme, que permetia majories parlamentàries (majoria perrepublicans progressistes i socialistes). Es va redactar una nova Constitució que reconeixia els drets i llibertats dels ciutadans, i havia de definir les característiques del nou sistema polític. Els temes més polèmics van ser la qüestió religiosa i l’estructura de l’Estat.
El 9 de desembre va ser aprovada amb un gran suport parlamentari, i un dia després Niceto Alcalá va ser escollit presidentAquesta Constitució va establir la llibertat de cultes, la llibertat d’expressió, reunió i associació, de residència i circulació, inviolabilitat de domicili i correspondència, i dret al divorci. Es convertia en Estat laic, i es retirava també qualsevol ajut econòmic a l’Església. S’establia un Estat integral (compatible amb autonomies dels municipis i regions). Les Corts eren formades per una solacambra legislativa, el Congrés dels Diputats s’escollia cada quatre anys a través de sufragi universal, i es reconeixia per primera vegada el sufragi femení.

Restabliment de la Generalitat
-Eleccions del 12 d’abril de 1931 a Catalunya
L’esquerra catalana es va unificar abans de les eleccions: Estat Català (de Francesc Macià), el Partit Republicà Català (Lluis Companys) i el grup de la revistal’Opinió (Joan Lluhí i Vallescà) i també sectors independents republicans catalans van constituir: ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA.
Aquest es va presentar a les eleccions en coalició amb la UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA (Joan Comorera i Manuel Serra i Moret). Altres partits a destacar: PARTIT CATALANISTA REPUBLICÀ (fusió entre ACCIÓ CATALANA i ACCIÓ REPUBLICANA DE CATALUNYA), coalició...