Història apunts Guerra de Successió

HISTÒRIA
Unitat 1

1.1 La Guerra de Successió (1700-1714)
L'any 1700 Carles II va mortir sense descendència. Els dos candidats principals eren Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França i l'arxiduc Carles d'Habsburg, fill de l'emperador d'Àustria.
Felip d'Anjou va ser proclamat rei l'any 1700 amb el nom de Felip V. Això va provocar un conflicte greu. Gran Bretanya, Holanda i Portugal vandonar el seu suport al candidat austríac i van entrar en guerra contra Espanya i França.
A Espanya la qüestió successoria va dividir ell territoris peninsulars. Castella es va mostrar fidel a Felip V, excepte una part de la gran noblesa. La Corona d'Aragó es va decantar pel candidat austríac.
El 1711 l'emperador d'Àustria es va morir i l'arxiduc Carles va succeir al tron.
El perill per al'equilibri europeu era que hi pogués haver un Habsburg al tron de dos regnes importants. Els britànics i els holandesos van reconèixer a Felip V com a monarca espanyol. La pau es va signar amb els tractats d'Utrecht i de Rastadt (1713-1714).

1.2 La resistència catalana
Felip V va ser acollit a Catalunya i el rei va convocar les corts (1701) per jurar les lleis (constitucions) de Catalunya.Malgrat el creixent sentiment antiborbònic, l'actuació nefasta del nou virrei, Fernández de Velasco, que va violar reiteradament les constitucions de Catalunya i la decisió de Felip V d'obligar els pagesos a allotjar les tropes i a pagar forts impostos per al manteniment de l'exèrcit van ser els factors que van fer que les institucions donessin suport als austriacistes. Van sorgir els vigatans, unconjunt de propietaris rurals, petits nobles i alguns burgesos barcelonins. Aquests van signar l'any 1705 el pacte de Gènova, que va significar l'entrada de Catalunya en la guerra al costat dels austriacistes.
Del 1705 al 1707 els exèrcits borbònics i austriacistes s'enfrontaren. A partir de la derrota austriacista a la batalla d'Almansa (1707) les tropes de Felip V van controlar la major part delterritori.
Al 1713 les darreres tropes austriacistes van abandonar Barcelona i l'exèrcit borbònic va iniciar el setge de la ciutat.
L'11 de setembre de 1714 l'exèrcit borbònic va iniciar l'assalt final a Barcelona. Les tropes de Felip V van ocupar la ciutat. Antoni de Villarroel, com a cap militar de la plaça, assumí la responsabilitat de la rendició. Una setmana després, tot Catalunya va sersotmesa per la força de les armes a l'autoritat de Felip V.

1.3 La imposició de l'absolutisme: la Nova Planta
Els Borbó van implantar el model d'absolutisme mornàrquic vigent a França des del segle XVII. El monarca constituïa l'encarnació mateixa de l'Estat: li pertanyia el territori i les institucions emanaven la seva persona. Tenia poder pràcticament il·limitat, era la font de llei,l'autoritat màxima i el cap de la justícia.
Felip V va sotmetre tots els altres territoris de la Corona d'Aragó a la seva autoritat, una monarquia borbònica que tenia com a principis l'absolutisme i el centralisme.
Al 1714 es van abolir totes les institucions polítiques significatives: la Generalitat, el Consell de Cent, les corts i les constitucions. Després va imposar el Decret de Nova Planta (1716).A les ciutats es van imposar els corregidors, un càrrec de nomenament reial exercit per persones d'origen castellà i militars. També hi havia els intendents, funcionaris que depenien directament del rei.

1.4 La imposició d'un nou sistema fiscal: el cadastre
El 1716 es va imposar el cadastre, una quota anual d'una quantitat important fixada pel govern central. Era de dos tipus: cadastre reial,que gravava les propietats immobiliàries i l'havien de pagar tots els propietaris del país; cadastre personal, que gravava rendes de treball i les activitats industrials i mercantils, no el pagaven ni els nobles ni el clero.
Es va intentar implantar a Castella, però allí l'oposició de la noblesa ho va impedir.

L'absolutisme borbònic a Catalunya
La repressió de la societat catalana es va...