Història de la dansa

HISTÒRIA DE LA DANSA
Conferència a càrrec de la doctora Ester Vendrell

En aquesta conferència de la doctora Ester Vendrell vam tractar la història de la dansa, des de els seus orígens fins a l’actualitat.
La seva presentació va començar amb el seu origen i la definició del terme > i completant amb unes explicacions del poeta Jala-od-Din Rumi ( segle XIII ) i de Marta Graham.
Però el cos dela conferència va tractar, principalment del ballet en el pas del temps, passa per l’Edat Mitjana, pel Renaixement, per la seva evolució als segles XVII i XVIII, i finalment parla del ballet al segle XIX i XX. Entre aquesta explicació del ballet en aquests diferents períodes també esmenta alguns personatges importants en cada època.

IDEES PRINCIPALS EN CADA ÈPOCA

La dansa o el ball, ésl'execució de moviments que es realitzen amb el cos, principalment amb els braços i les cames i que van d'acord a la música que es vulgui ballar. Aquest ball té una durada específica que va des de segons, minuts, i fins i tot hores i pot ser de caràcter artístic, d'entreteniment o religiós. De la mateixa manera, és també una forma d'expressar els nostres sentiments i emocions a través de gestos fins,harmoniosos i coordinats. El ball, en molts casos, també és una forma de comunicació, ja que s'usa el llenguatge no verbal. És una de les poques arts on nosaltres mateixos som el material i punt d'atenció. És un art bell, expressiu i emocionant en molts aspectes, tant per als que gaudeixen amb la seva contemplació (públic), com per als que ballen en aquest moment (ballarí) i en ser amè, (en lamajoria dels casos) es pot gaudir per tota la gent, encara que en algunes ocasions, el apreciar un tipus de ball en específic, dependrà tant de l'audiència, com del ballarí. És important destacar, que la dansa és una de les belles arts més simbòliques, ja que, principalment, s'accentua la necessitat de transmetre emocions i comunicar un missatge a l'audiència.

L'home s'ha manifestat a través deles arts des de la seva aparició a la Terra. Així ens arriben des de temps remots les seves creacions, i de la seva mà, els seus costums, la seva vida, i la seva història. La dansa no és aliena a aquest fenomen, ja que ha format part de la història de la Humanitat des de temps immemorials i és de les arts que a través del temps ha estat un exponent important per humanitat, utilitzant per adiversos fins, com artístics, d'entreteniment , culturals, religiosos, etc.

Marta Graham, constructora de la dansa contemporània, deia que la dansa és vida; la expressió profunda del ser humà.

La dansa existeix des de la antiguitat, va néixer com una art escènica i era una manifestació humana. Des del Egipte dels Faraons fins Dionís, els llegats escrits, els baix relleus, mosaics .. ens permetenconèixer el món de la dansa en les antigues civilitzacions egípcia, grega i romana on la seva funció era ritual, màgica i religiosa.. A l'antic Egipte, les danses cerimonials van ser instituïdes pels faraons. Aquestes danses, que culminaven en cerimònies representant la mort i la reencarnació del déu Osiris es van anar fent cada vegada més complexes fins al punt que només podien ser executades perprofessionals altament qualificats. A la Grècia antiga, la influència de la dansa egípcia va ser propiciada pels filòsofs que havien viatjat a Egipte per ampliar els seus coneixements. El filòsof Plató, catalitzador d'aquestes influències, va ser un important teòric i valedor de la dansa grega. Els rituals de la dansa dels Déus i Deesses del Panteó Grec han estat reconeguts com els orígens delteatre contemporani occidental.

Al voltant de Dionís, el déu grec del vi i l'embriaguesa (conegut també com Bacus), grups de dones anomenades mènades anaven de nit a les muntanyes on, sota els efectes del vi, celebraven les seves orgies amb danses exòtiques. Aquestes danses incloïen, eventualment, música i mites que eren representats per actors i ballarins entrenats. A finals de segle V abans de...