HISTÒRIA DE LA DECORACIÓ D’INTERIORS A PARTIR DE 1945

HISTÒRIA DEL DISSENY D’INTERIORS II

HISTÒRIA DE LA DECORACIÓ
D’INTERIORS A PARTIR DE 1945.
TOT ATENENT ELS PRECEDENTS MÉS INMEDIATS.
Ester Sambola Valls
16/01/2013

Reflexió sobre la influencia social positiva del disseny, valorar la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la seva capacitat per generar
identitat, innovació i qualitat a la producció

EVOLUCIÓ DEL DISSENY APARTIR DE 1946, EL MOMENT SOCIAL EN VERS EL DISSENY:
1. ELS PRECEDENTS DEL MOVIMENT MODERN:
1.1. ESTETICA FUNCIONAL, AMPLIACIÓ DE L’ESPAI.
1.2. ESTETICA FUNCIONAL, DISSENY PER A TOTHOM.
1.3. DISSENY MODERN, FUNCIONAL. INTERIORS DE LUXE. RACIONAL.
1.4. DISSENY MODERN, FUNCIONAL. ORGANICISTA. MODERN ESCANDISNAU, ACCESSIBLE PER A TOTHOM.

2. EL MOVIMENT MODERN DE LA POSTGUERRA
2.1. MOVIMENTMODERN A L’ESPAI DOMÈSTIC
2.2. MOVIMENT MODERN A L’ESPAI COMERCIAL
2.3. EL MOVIMENT MODERN VA EVOLUCIONAR EN SI MATEIX. (EE.UU)
2.4. EL MOBILIARI, MOVIMENT MODERN ORGANISISTA, PRODUCCIÓ EN MASSA.

3. APAREIX EL CONCEPTE DE PRODUCCIÓ EN MASSA, 1950
3.1. INTRODUCCIÓ DE L’EXPOSIÓ DEL CONSUM COM A RESULTAT DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, (EE.UU 1950, EUROPA 1960)
3.2. DISSENY BRITÀNIC- LAFUNCIONALITAT PER DAVAN DE L’ESTETICA, ESTIL CONTEMPORANI ,1959.
3.3. DISSENY DEL MOVIMENT POP, 1960, PER AL MERCAT JUVENIL. “CULTURA DE MASSES”.
3.4. ALTRES MOVIMENTS RELACIONATS AMB EL MOVIMENT POP.

3.5. FINALS DE LA DECADA DELS 60, PREUCUPACIO PEL MEDI AMBIENT

4.LA ERA POSTMODERNA-MOVIMENT MODERN DESACREDITAT.
4.1. RESURGIMENT DELS ESTILS DEL PASSAT (JOVES), EPOCA DE RETRAIMENT I TORNADA ALPASSAT (1970), APARICIO HI-TECH,
HARMOTIZA LO ANTIC AMB LO MODERN.
4.2. APARICIÓ DEL BRUTALISME
4.3. ESTIL MEMPHIS
4.4. NOU CONCEPTE ARQUITECTURA METAFORICA (NATO)

5.CONCLUSIÓ
6.BIBLIOGRAFIA
7. ANNEX.

1.ELS PRECEDENTS DEL MOVIMENT MODERN:
1.1.ESTETICA FUNCIONAL, AMPLIACIÓ DE L’ESPAI.

EL MOMENT SOCIAL ENVERS EL
DISSENY:
La nova estètica de la màquina, el
moviment modern en elsinteriors de la
ornamentació innecessària. La producció
en massa es ara el mitja per a fabricar els
objectes de consum i els teòrics del
moviment modern s’atenen als conceptes
de racionalització i estandardització. Els
nous materials i les noves tècniques de
construcció s’utilitzen per crear un ambient
més clar, més espaiós i més funcional. Els
primers dissenyadors moderns esperavenmillorar la societat amb la creació de un
tipus de disseny vàlid per tothom, més sà i
més democràtic.
L’arquitecte Adolf Loos (1870-1933) va ser
el primer en rebutjar categòricament la
necessitat de l’ornamentació en el disseny.
Loos va aconseguir posar en qüestió la
creencia dels dissenyadors del Art
Noveau, que totes les superfícies havien
d’estar decorades.

Adolf Loos_Villa Moller(1927-1928)
Planteja la idea de Adolf Loos de plans
de volums. Ell ho aconsegueix fent un
primer altell, amb una escaleta de 3 o 4
esglaons, i a partir d’això construeix
una sala de doble nivell. L’interior per
contrast als historicismes de l’època
s’ha despullat de l’ornament. Obrir
l’espai amb una porta corredora.

Adolf Loos_Bar Amèrica Kärntnerstrasse
(1907)
El mateix autor sense voluntatde fer espai
domèstic, té una proposta de disseny
d’engrandiment o ampliació de l’espai. És
molt primerenc, dels primers intentes del
moviment modern. El paviment amb rajola de
blanc i negre, amb sensació de profunditat,
aprofita el primer nivell per sofàs i taules, i el
segon nivell per posar-hi els miralls. I
finalment, al sostre recupera un element que
te moltes connotacionshistoricistes. El segon
nivell és vidre, excepte la part de dalt que han
posat un teixit.

EL MOMENT SOCIAL
ENVERS EL DISSENY:

Le Corbusier_Pavillon Esperit
Noveau (1925)

Le Corbusier_Villa Savoye (19291930)

Richard Neutra_ Casa
Lowel a los Angeles ( 1929)

Proposta d’engrandiment de l’espai.
El segon nivell, físicament hi ha un
engrandiment d ’espai, perquè hi ha
més planta...