Història de l'àtom
Páginas: 6 (1308 palabras)
Publicado: 28 de abril de 2014
HISTÒRIA DE L'ÀTOM
El concepte d'àtom ja va ser proposat per filòsofs grecs com Demòcrit i Leucip i els epicuris. Demòcrit, deixeble de Leucip, va encunyar el terme ἄτομος (atomos) vers l'any 450 aC amb el significat d'indivisible, però aquests conceptes d'àtom no eren més que idees abstractes, raonaments filosòfics sense cap mena de suport experimental o empíric. Tanmateix aquest conceptefilosòfic seria oblidat durant molts segles.
El 1661 Robert Boyle va publicar The Sceptical Chymist on defensava que la matèria era composta per diferents partícules de diferents tipus i mides, en comptes dels tradicionals elements clàssics d'aire, terra, foc i aigua. Boyle va avançar en la diferenciació entre compost i mescla i en l'anàlisi dels seus components però no va anar més enllà de laconjectura pel que respecta a les partícules. El 1789 Antoine Lavoisier va definir el terme element com a la substància bàsica que no pot ser dividida amb els mètodes de la química.
El 1803 John Dalton va utilitzar el concepte d'àtom per explicar perquè els elements sempre reaccionen en una proporció entera, la llei de les proporcions múltiples o de Dalton, i perquè uns gasos es dissolien en aiguamillor que no pas d'altres. Dalton va proposar la idea de què els elements eren formats per àtoms d'un mateix tipus i aquests àtoms podien unir-se per formar compostos químics. La teoria atòmica de Dalton va ser la primera des de les teories filosòfiques de l'antiguitat.
El 1827 quan el botànic Robert Brown va descobrir amb l'ajut del microscopi el moviment irregular i aleatori que segueixenles partícules immerses en un fluid, aquest moviment brownià no seria explicat matemàticament fins al 1905 per Albert Einstein basant-se en la teoria atòmica. Basant-se en el treball d'Einstein, el físic francès Jean Baptiste Perrin va calcular de manera experimental la massa i les dimensions dels àtoms.
El 1879 el físic anglès Joseph John Thomson va descobrir l'electró i la seva naturasubatòmica mentre treballava amb els raigs catòdics, trencant amb la idea de la indivisibilitat de l'àtom. Thomson pensava que els electrons eren distribuïts de manera aleatòria dins de la matèria de l'àtom que era carregada positivament, de manera que la seva càrrega negativa compensaven la càrrega positiva. Era el model atòmic de Thomson que va ser proposat el 1904, abans de la descoberta del nucliatòmic.
El 1909 Hans Geiger y Ernest Marsden treballaven sota la direcció d'Ernest Rutherford bombardejant làmines de metall amb partícules alfa i beta, en bombardejar una làmina d'or van observar que un petit percentatge eren desviades amb angles molt més grans dels predits utilitzant el model atòmic proposat per Thomson.[1] Rutherford va interpretar que l'experiment de la làmina d'or suggeria quela càrrega positiva de l'àtom i la major part de la seva massa era concentrada a un nucli al centre de l'àtom, amb els electrons orbitant al seu voltant. Aquest seria el model atòmic de Rutherford que va ser proposat el 1911.
El 1913, treballant sobre la desintegració radioactiva Frederick Soddy el químic anglès Frederick Soddy es va adonar que semblava que havia més d'un tipus d'àtom per a cadaposició de la taula periòdica. Margaret Todd li va suggerir el nom d'isòtop per als diferents tipus d'àtom que són del mateix element. Thomson va crear un tècnica per a separar els diferents isòtops mentre treballava amb gasos ionitzats, que portaria al descobriment dels isòtops estables.
També el 1913, el físic danès Niels Bohr va revisar el model atòmic de Rutherford suggerint que elselectrons eren confinats dins d'unes òrbites clarament definides, quantitzades, entre les que podien saltar, però no podien ocupar situacions intermèdies. En el model atòmic de Bohr un electró pot absorbir o emetre una quantitat específica d'energia per a moure's entre òrbites fixes. Quan la llum procedent d'un material escalfat passa a través d'un prisma produeix un espectre de colors, l'aparició...
El concepte d'àtom ja va ser proposat per filòsofs grecs com Demòcrit i Leucip i els epicuris. Demòcrit, deixeble de Leucip, va encunyar el terme ἄτομος (atomos) vers l'any 450 aC amb el significat d'indivisible, però aquests conceptes d'àtom no eren més que idees abstractes, raonaments filosòfics sense cap mena de suport experimental o empíric. Tanmateix aquest conceptefilosòfic seria oblidat durant molts segles.
El 1661 Robert Boyle va publicar The Sceptical Chymist on defensava que la matèria era composta per diferents partícules de diferents tipus i mides, en comptes dels tradicionals elements clàssics d'aire, terra, foc i aigua. Boyle va avançar en la diferenciació entre compost i mescla i en l'anàlisi dels seus components però no va anar més enllà de laconjectura pel que respecta a les partícules. El 1789 Antoine Lavoisier va definir el terme element com a la substància bàsica que no pot ser dividida amb els mètodes de la química.
El 1803 John Dalton va utilitzar el concepte d'àtom per explicar perquè els elements sempre reaccionen en una proporció entera, la llei de les proporcions múltiples o de Dalton, i perquè uns gasos es dissolien en aiguamillor que no pas d'altres. Dalton va proposar la idea de què els elements eren formats per àtoms d'un mateix tipus i aquests àtoms podien unir-se per formar compostos químics. La teoria atòmica de Dalton va ser la primera des de les teories filosòfiques de l'antiguitat.
El 1827 quan el botànic Robert Brown va descobrir amb l'ajut del microscopi el moviment irregular i aleatori que segueixenles partícules immerses en un fluid, aquest moviment brownià no seria explicat matemàticament fins al 1905 per Albert Einstein basant-se en la teoria atòmica. Basant-se en el treball d'Einstein, el físic francès Jean Baptiste Perrin va calcular de manera experimental la massa i les dimensions dels àtoms.
El 1879 el físic anglès Joseph John Thomson va descobrir l'electró i la seva naturasubatòmica mentre treballava amb els raigs catòdics, trencant amb la idea de la indivisibilitat de l'àtom. Thomson pensava que els electrons eren distribuïts de manera aleatòria dins de la matèria de l'àtom que era carregada positivament, de manera que la seva càrrega negativa compensaven la càrrega positiva. Era el model atòmic de Thomson que va ser proposat el 1904, abans de la descoberta del nucliatòmic.
El 1909 Hans Geiger y Ernest Marsden treballaven sota la direcció d'Ernest Rutherford bombardejant làmines de metall amb partícules alfa i beta, en bombardejar una làmina d'or van observar que un petit percentatge eren desviades amb angles molt més grans dels predits utilitzant el model atòmic proposat per Thomson.[1] Rutherford va interpretar que l'experiment de la làmina d'or suggeria quela càrrega positiva de l'àtom i la major part de la seva massa era concentrada a un nucli al centre de l'àtom, amb els electrons orbitant al seu voltant. Aquest seria el model atòmic de Rutherford que va ser proposat el 1911.
El 1913, treballant sobre la desintegració radioactiva Frederick Soddy el químic anglès Frederick Soddy es va adonar que semblava que havia més d'un tipus d'àtom per a cadaposició de la taula periòdica. Margaret Todd li va suggerir el nom d'isòtop per als diferents tipus d'àtom que són del mateix element. Thomson va crear un tècnica per a separar els diferents isòtops mentre treballava amb gasos ionitzats, que portaria al descobriment dels isòtops estables.
També el 1913, el físic danès Niels Bohr va revisar el model atòmic de Rutherford suggerint que elselectrons eren confinats dins d'unes òrbites clarament definides, quantitzades, entre les que podien saltar, però no podien ocupar situacions intermèdies. En el model atòmic de Bohr un electró pot absorbir o emetre una quantitat específica d'energia per a moure's entre òrbites fixes. Quan la llum procedent d'un material escalfat passa a través d'un prisma produeix un espectre de colors, l'aparició...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.